"Crec que tinc demència precoç”: així és com la menopausa canvia el cervell de la dona

No estic bé, doctora. Crec que tinc una depressió o, el que és pitjor, una demència precoç –li vaig etzibar atemorida a la meva metge de família–. Sento una tristesa profunda, ganes de plorar, estic de molt mal humor i irritable, i crido a les meves filles per res. A la feina no soc capaç de concentrar-me. Fins i tot, començo a tenir lapsus importants de memòria”, vaig confessar-li feta un mar de llàgrimes.

Després de fer-me un reconeixement en profunditat i d’encarregar-me una analítica de sang i altres proves, quan ens vam tornar a veure per comentar-ne els resultats vaig respirar una mica alleugerida: no tenia demència, almenys, de moment. El que em passava era que estava endinsant-me a tota vela cap a la menopausa, la transició d’etapa fèrtil a etapa no fèrtil que fem totes les dones, generalment entre els 45 i els 55 anys.

I malgrat que afecta el 100% de les persones amb úter, no totes la vivim igual. Algunes –afortunades– ni se n’adonen, mentre que moltes altres l’experimentem amb intensitat i certa alarma. De fet, més del 80% de les dones, durant el climateri –un procés que pot durar entre cinc i 15 anys, i que seria l’abans, el durant i el després de la menopausa– poden patir almenys un símptoma neurològic, i poden arribar a ser greus, tant com per atiar la por a tenir alguna forma d’Alzheimer, explica per correu electrònic Lisa Mosconi.

Aquesta neurocientífica va començar a escodrinyar la relació entre menopausa i cervell el 2010 –una pionera, sens dubte– i dirigeix la iniciativa del Cervell de la Dona i el programa de Prevenció de l’Alzheimer del Centre Mèdic Weill Cornell, de l’Escola de Medicina de la Universitat Cornell, a Nova York. La bona notícia, remarca Mosconi, és que tots aquests símptomes cognitius són, en general, transitoris, perquè el cervell aconsegueix readaptar-se.

“Volem respostes”

Per a sorpresa de ningú, perquè la salut femenina ha estat menystinguda, infraestudiada i infrafinançada sistemàticament a la història de la ciència i la medicina, fins fa menys d’una dècada tot aquest eixam de manifestacions que patien les dones de mitjana edat eren simplement ignorats o presos com la conseqüència inevitable de l’envelliment, assenyala Elisa Llurba, directora dels serveis d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital de Sant Pau.

Tanmateix, recentment els senyals neurològics de la menopausa estan atraient l’interès científic. Per una banda, i en bona mesura, perquè “les dones del baby boom dels anys 70 han arribat a aquesta etapa, estan ben informades, volen respostes i no s'acontenten amb «això és el que toca ara, no hi ha res a fer»”, assenyala Llurba, que és també secretària de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Gènere i Sexe de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Almenys a Catalunya, destaca aquesta metgessa, la majoria de dones vivim més anys en menopausa que en edat reproductiva. “És molta vida i l’hem de passar tan bé com puguem”, rebla aquesta ginecòloga.

I, per altra banda, perquè, tot i que la majoria de dones superen aquesta etapa de canvis sense conseqüències per a la salut cerebral a llarg termini, un 20% acabaran desenvolupant una demència en les dècades següents. De fet, tres de cada quatre persones amb Alzheimer són dones. Durant molt de temps s’havia proposat com a explicació d'aquesta estadística la nostra major longevitat i potser factors genètics. Però des que sobretot neurocientífiques de tot el món han començat a investigar sobre aquesta qüestió i n'han fet estudis, cada cop hi ha més consens científic que la menopausa és també un factor de risc important per acabar desenvolupant una malaltia neurodegenerativa en etapes posteriors de la vida.

“No és que la menopausa causi Alzheimer”, matisa Mosconi taxativa, però sí que “augmenta la vulnerabilitat en algunes dones, com ara aquelles en risc degut a la genètica, a la salut metabòlica o a altres factors. Per això, aquest període vital és una finestra crítica de prevenció”.

Un cervell hormonodependent

La menopausa succeeix quan una dona deixa de menstruar i els ovaris aturen la producció de les dues hormones que regulen la reproducció femenina, els estrògens i la progesterona. Tot i que solem relacionar aquesta fase només amb la funció ovàrica, també impacta en el cervell, com han demostrat els estudis recents amb tecnologies d’imatge cerebral, alguns de realitzats per Mosconi i el seu equip. Aquests estudis revelen, en comparació amb la imatge dels cervells de dones premenopàusiques o d’homes de la mateixa edat, un cervell amb menys energia, menys connectivitat, i amb canvis d’estructura i funció.

De fet, la majoria dels símptomes associats, també els més coneguts popularment, tenen un origen cerebral. “El cervell i els ovaris estan connectats profundament a través del sistema neuroendocrí, que regula els cicles hormonals. Quan els ovaris comencen a quedar-se sense fol·licles i decau la producció d’estrògens, és el cervell el que primer ho nota i respon al canvi”, declara Mosconi, autora del llibre Menopausa y cerebro (Ed. Kairós).  

Anira Escrichs, neurocientífica del Centre de Cervell i Cognició (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra, afegeix que “els receptors d’estrògens i progesterona estan repartits per tot el cervell, amb especial densitat en regions clau, com ara l’hipotàlem, l’hipocamp, l’amígdala i l’escorça prefrontal”.

Quan els nivells d’aquestes dues hormones disminueixen, alguns circuits es veuen alterats, des de la termoregulació que controla l’hipotàlem fins al metabolisme energètic neuronal o la transmissió de neurotransmissors.

“Els fogots, les suors nocturnes, l’insomni o els lapsus de memòria són la manifestació funcional d’un cervell que s’està reajustant al nou estat hormonal”, diu Escrichs, que dirigeix precisament una recerca juntament amb la Universitat de Salzburg per comprendre la complexa interacció entre les fluctuacions hormonals i la dinàmica cerebral de les dones, i per dissenyar intervencions terapèutiques per recuperar aquests estats cerebrals més vulnerables.

El problema és que sovint ni les mateixes dones relacionen el que els passa amb aquesta transició de fase, i tampoc molts professionals de la salut. Tanmateix, tal com apunta Llurba, les migranyes, l’angoixa, la boira mental, el sentiment de tristesa, estan condicionats o agreujats per la manca d’estrògens al cervell.

Aquests símptomes porten algunes dones a reduir la jornada laboral i, fins i tot, en casos més extrems, a deixar la feina. “No poden amb l’esforç, no se senten vàlides professionalment. L’estrès que senten de retruc al no arribar a tot empitjora encara més els símptomes; se senten encara més cansades i acaben abandonant moltes coses, com fer esport, sortir amb amistats i relacionar-se, llegir, el que les converteix en carn de canó de malalties neurodegeneratives”, lamenta Llurba.

Està clar que “la menopausa representa un període de vulnerabilitat, però el cervell s’adapta, i les estratègies de prevenció poden marcar una diferència en el benestar cognitiu”, considera Escrichs. Els símptomes cognitius més aguts tendeixen a disminuir amb el temps a mesura que el cervell desenvolupa mecanismes compensatoris per adaptar-se als nous nivells hormonals. Per tant, "la disfunció cognitiva és transitòria gràcies a la plasticitat cerebral, però la pèrdua del suport hormonal fa el cervell més sensible a l’envelliment".

Més vulnerables a l’Alzheimer

Els estrògens, per exemple, a nivell cel·lular empenyen les neurones a crear glucosa per generar energia; quan decauen els nivells d’aquesta hormona, les neurones comencen a envellir més ràpidament. És per això que a la menopausa està demostrat que es produeix un declivi cognitiu mesurable en la capacitat d’aprendre, de quedar-se amb nova informació, i en una de cada deu dones, aquest declivi és important.

L’estrogen, a més, modula la plasticitat sinàptica i afavoreix l’eliminació de proteïnes tòxiques, com ara beta-amiloide i tau, clau en l’Alzheimer. Per aquest motiu, la fluctuació i finalment disminució dels nivells d’aquesta hormona pot desencadenar processos vinculats amb la neurodegeneració. És, precisament, el que estudia la investigadora de la Universitat de Vic i col·laboradora del Beta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall Anna Brugulat.

“La menopausa coincideix amb la fase preclínica de la demència. El cervell ja pateix canvis però encara no dona símptomes. La davallada d’estrògens podria augmentar la sensibilitat del cervell de les dones a la demència –explica–. Pot ser un catalitzador que faci que la malaltia comenci abans o que sigui més habitual en dones”, rebla. De fet, les regions cerebrals afectades per la menopausa coincideixen amb algunes de les zones que afecta la malaltia d’Alzheimer, tot i que encara no s’acaba d’entendre la relació entre les dues.

Un dels símptomes de la menopausa més vinculats al risc augmentat d’Alzheimer és l’insomni. Dormir és la navalla suïssa de la salut, perquè permet al cervell netejar-se de toxines i és un factor clau de prevenció de malaltia cerebral. “En aquest període de la vida no descanses bé perquè tens fogots o suors nocturnes, o et desvetlles, i això estem veient que és un factor de risc en aquesta edat vulnerable en què el cervell de la dona ja no té els estrògens protectors davant la malaltia i està més exposat a rebre aquests impactes”, apunta Brugulat.

THS, a debat

Tot i que encara calen més estudis i les evidències fins ara no són concloents, s’està investigant si administrar una teràpia hormonal substitutiva (THS) que combini estrògens i progesterona podria ser protectora. De moment, Mosconi, que ha llançat recentment un ambiciós i innovador projecte, anomenat CARE, que busca reduir el risc d’Alzheimer a través de l’endocrinologia, va fer el 2023 una revisió sistemàtica amb dades de 51 estudis i va trobar que les dones que van començar la THS en els primers 10 anys de símptomes de la menopausa tenen menys risc de desenvolupar Alzheimer més endavant en comparació amb les dones que no han seguit una THS.

Ara bé, remarca Mosconi, el moment de donar la teràpia és fonamental. “Hi ha una finestra d’oportunitat. La THS pot tenir efectes protectors contra el declivi cognitiu quan comences a prop de l’inici de la menopausa, però és menys efectiva i pot resultar fins i tot perjudicial quan es comença més tard”. L’efecte de la teràpia també depèn molt del tipus d’hormones subministrades, de com s’administren i de la biologia, al final, de cada dona.

Per això, insisteix Brugulat, “és clau identificar les dones més vulnerables a la malaltia que es poden beneficiar dels tractaments i avançar cap a una medicina més personalitzada per evitar aquest deteriorament cognitiu”.

A les nostres mans

La THS no la poden prendre totes les dones. Però el que sí que poden fer totes és adoptar estratègies de prevenció que poden representar una diferència en el benestar cognitiu. “El cervell té la capacitat d’ajustar-se i recalibrar-se, tot i que la rapidesa i l'efectivitat varien de dona a dona”, assenyala Mosconi, que recorda que tenim a les nostres mans eines molt poderoses per preservar la salut cerebral. Per començar: l'exercici. El sedentarisme és un factor de risc de la demència i les dones tenen el doble de probabilitats de no fer cap activitat física al llarg de la vida que els homes. “No cal fer maratons, però sí anar a peu i no en metro, pujar i baixar escales”, apunta Brugulat.

En segon lloc, la dieta. La mediterrània, que prioritza fruita, verdures, grans integrals, proteïnes magres i greixos saludables, s’ha demostrat que resulta protectora, fins i tot per a les dones amb risc genètic de patir Alzheimer. En tercer lloc, dormir, essencial per a la consolidació de memòries i l’equilibri hormonal. En quart lloc, abaixar al màxim l’estrès crònic, que accelera l’envelliment cerebral: pràctiques com el ioga, el mindfulness o passar temps a la natura poden ser útils. I per últim, socialitzar, que resulta molt beneficiós per al cervell, sobretot en dones.

“El més empoderador és ser proactiva. La salut cerebral no tan sols té a veure amb els gens o el destí, sinó amb com vivim”, recorda Mosconi, que afegeix que la menopausa no és una malaltia, sinó una transició. Amb el suport adequat, pot ser un punt d’inflexió cap a tenir més força, claredat i salut cerebral a llarg termini.