Pot Catalunya competir al món en les àrees de recerca de més impacte?
La recerca científica que es fa en un país és un dels indicadors del seu grau de maduresa, del seu lideratge internacional i de la seva capacitat d’enfrontar-se als múltiples reptes globals. Catalunya ha fet els darrers 40 anys un esforç colossal per recuperar el retard que havia acumulat. Així i tot, el nostre esforç en R+D encara està per sota del que recomana la Unió Europea. Ens cal, doncs, encarar com millorar el futur.
El primer que hem de fer és analitzar la recerca feta: veure com ha evolucionat la seva intensitat, el nombre de publicacions i quin impacte han tingut. El nombre de publicacions de recerca fetes a Catalunya va créixer de forma extraordinària, en un factor 8, entre el 1984 i el 2004 amb les contribucions de les universitats, els hospitals i els centres CSIC a Catalunya (CSIC-CAT), i en un factor al voltant del 3 en els darrers 20 anys, incloent-hi ja els centres CERCA. És a dir, un factor 22 en total. Hem aconseguit estar en una posició capdavantera després de créixer a un ritme entre 3 i 10 vegades superior que la majoria de països del món.
A les universitats amb llarg recorregut es va créixer en factors entre 12 i 18, i el CSIC-CAT i les universitats més novelles entre 27 i 35. Per al cas del CSIC-CAT (21 centres a Catalunya) la transformació ha estat completa, ja que s'han creat centres nous en àrees estratègiques i s'ha atret personal científic jove i valuós sense heretar vicis d’una institució estatal fortament anquilosada.
Els centres CERCA implementats a partir del 2000 són coautors d’un 48% de les publicacions de Catalunya. A més a més, han contribuït a crear sinergia amb universitats, centres de recerca i hospitals preexistents, sigui confederant-se o creant dobles afiliacions. La producció global de Catalunya mostra, però, una tendència cap a l’estabilització, atès que ja ens acostem als estàndards dels països més avançats del món. Ens cal, doncs, reflexionar sobre com maximitzar la nostra eficiència per poder competir internacionalment en les àrees estratègiques de més impacte.
Cal diversificar la recerca
Un indicador que ajuda a aprofundir en l’anàlisi de qualsevol sistema de recerca és la distribució del pes relatiu de les àrees de coneixement. Això ens permet avaluar quines àrees és estratègic potenciar. Les dades globals indiquen que Catalunya lidera internacionalment en les àrees de les biociències (55% dels articles). Al contrari, es redueix comparativament la nostra contribució en les àrees científiques més lligades a les tecnologies dures (enginyeria, física, química, materials, medi ambient). Aquest indicador confirma un dels punts febles de la nostra economia, el pes massa baix de la indústria, un repte pendent des de fa molts anys.
L’especialització en àrees d’alt valor estratègic és un tret generalitzat. Per exemple, la Universitat Politècnica de Catalunya és la primera institució del país en enginyeria, i contribueix en un 10% del total de les publicacions. És menys conegut, però, que el CSIC-CAT és la primera o la segona institució de Catalunya en diverses ciències dures (marines, ambientals, materials, física aplicada, nanociència, química, geociències, microelectrònica, astrofísica). En aquestes àrees, el CSIC-CAT aporta entre el 25% i el 50% de les publicacions fetes a Catalunya i també destaca en intel·ligència artificial i robòtica. Tot i això, la contribució global del CSIC-CAT a les publicacions de Catalunya és actualment del 7,5%. Malauradament, però, sovint el pes rellevant del CSIC-CAT és poc reconegut. A vegades semblaria que no tota la “ciència feta a Catalunya” és considerada com a “ciència de Catalunya”. Tots els científics de Catalunya contribuïm a augmentar l’esforç en R+D a partir dels mateixos organismes públics finançadors estatals i europeus. No sembla justificat, doncs, rebre un tracte diferenciat en funció de quin dels tres Parlaments de què depenem aprova els pressupostos corresponents.
És una prioritat de la societat catalana augmentar el pes de la indústria com a font d’activitat econòmica i de benestar, compatibilitzant-lo amb la lluita contra el canvi climàtic i cap a la sostenibilitat. El sistema català de recerca ha d’aprofitar de forma eficient i coordinada les capacitats de totes les seves institucions. Encara tenim marge de millora per aconseguir augmentar l’impacte en els reptes plantejats. Els excel·lents exemples de centres de recerca que sumen les voluntats de l’administració estatal i la catalana (sincrotró ALBA, Barcelona Supercomputing Center, instituts CSIC-CAT amb fórmules mixtes) mostren que totes dues saben trobar fórmules exitoses per a aquest fi.
La carrera de l’excel·lència
Els centres CERCA han implementat un sistema de governança que ha demostrat la seva eficiència i una capacitat provada de promoure l’excel·lència. Malauradament, no ha estat possible fins ara generalitzar-lo a altres centres de recerca i universitats, tot i que el progrés a l'hora d'implementar l’excel·lència ha estat remarcable. De fet, totes les anàlisis i avaluacions serioses disponibles mostren que a Catalunya existeixen nuclis de recerca de molta qualitat que han aconseguit un impacte internacional àmpliament reconegut en els seus camps respectius. Per exemple, 9 dels centres de recerca reconeguts amb els segells d’excel·lència Severo Ochoa i Maria de Maeztu són propis o participats pel CSIC-CAT.
La història ens ha deixat un sistema de recerca a Catalunya molt competitiu però encara amb punts febles. Tenir múltiples institucions executores i organismes finançadors coexistint podria ser un avantatge si estan ben coordinats i creen sinergia. Els reptes a què ens enfrontem no ens permeten desaprofitar punts forts del nostre sistema d'R+D.
