Què es pot fer després de rebre la vacuna i quan

Els experts afirmen que moltes activitats s’haurien de deixar per a més endavant, especialment els primers mesos de vacunació, i que caldrà continuar portant mascareta

C. Miller, M. Sanger-katz I K. Wu, The New York Times
7 min
Com que no se sap si els vacunats poden contagiar el virus, caldrà mantenir les mesures de seguretat fins que la majoria de la població es vacuni.

Nova YorkLes vacunes ja són aquí i alimenten l’esperança d’acabar amb la pandèmia. Ara bé, per molt que ens hàgim vacunat, no podrem tornar immediatament a la nostra vida d’abans. Els científics assenyalen diversos motius pels quals cal continuar portant mascareta i no abaixar la guàrdia en les primeres etapes de la vida postvacunació. I és que les vacunes no proporcionen una protecció perfecta; encara no se sap si els vacunats poden contagiar el virus i, a més, és previsible que el coronavirus es continuï propagant ràpidament fins que una gran majoria de la població estigui vacunada o hagi sobreviscut a una infecció natural.

Les vacunes no són, doncs, un bitllet de tornada al 2019. Per aquest motiu, Uma Karmarkar, neuroeconomista (la neuroeconomia combina la neurociència, la psicologia i l’economia) de la Universitat de Califòrnia (San Diego), recomana pensar “en com estem avançant” i no “en tornar a la normalitat”. La vacunació constitueix la millor manera d’avançar tant a nivell personal com de societat. Des del moment que s’inicia la vacunació, hi ha àmbits de la vida en què es començaran a percebre diferències. Altres canvis es faran esperar més. Per tenir clar quines activitats són segures, pot resultar útil segmentar la vida postvacunació en diverses fases.

Què puc fer si estic vacunat?

Segons els experts, és probable que la vida dels que estiguin totalment vacunats (una o dues setmanes després de la segona dosi) no canviï gaire mentre la majoria dels seus conciutadans encara no ho estiguin. Amb tota probabilitat, podran dur a terme activitats com ara anar al supermercat o a correus de manera més segura. Es reduirà de manera considerable el risc que corren els que, per la seva professió, estan molt exposats, motiu pel qual els treballadors sanitaris, els docents i altres professionals seran dels primers col·lectius a qui s’administrarà la vacuna. De tota manera, els vacunats hauran de seguir portant mascareta i evitar les aglomeracions i les reunions en espais tancats sempre que sigui possible.

Aquesta última mesura és important tant per a la seva salut com per a la dels altres, indiquen els experts. Els científics estan a l’espera de saber si les persones vacunades poden contagiar el virus. Les primeres dades sobre la transmissió semblen prometedores, però és molt improbable que les vacunes impedeixin totalment el contagi.

A més, per bé que les dades inicials suggereixen que les primeres vacunes desenvolupades als Estats Units redueixen aproximadament un 95% el risc de desenvolupar el covid-19, cal tenir en compte que un petit percentatge encara podria contraure’l i, mentre el virus estigui tan estès com en aquests moments, fins i tot una proporció tan minsa podria traduir-se en un gran nombre d’afectats. “El 5% d’una xifra molt alta continua sent un nombre molt elevat, i el que voldríem és que sigui un 5% d’un nombre relativament moderat o baix”, comenta el Dr. Ashish Jha, metge i degà de la Facultat de Salut Pública de la Universitat Brown.

En una enquesta informal a 700 epidemiòlegs a càrrec del New York Times, menys d’un terç afirmen que modificarien el seu comportament un cop vacunats, i la meitat asseguren que s’esperaran fins que com a mínim un 70% de la població estigui vacunada.

Família i amics vacunats

A parer dels experts, si tant tu com les persones amb qui et vols reunir esteu vacunats, passar temps plegats -fins i tot en espais tancats- hauria de ser més segur. Tot i això, els experts adverteixen que participar en reunions multitudinàries o viatjar, si no hi ha manera de saber si els qui t’envolten estan vacunats, continuarà comportant riscos.

Eric Lofgren, epidemiòleg especialista en malalties infeccioses de la Universitat Estatal de Washington, afirma que ell, un cop s’hagi arribat a aquest punt, reprendria les nits de jocs de taula en persona i les reunions individuals presencials amb estudiants, però no agafaria avions ni aniria al cinema. “La immunitat no és com un interruptor en què hi ha dues posicions, on i off, sinó una roda de les que es poden regular -comenta-. Si estàs per sota de la immunitat de grup, el virus continua circulant alegrement entre la població i sempre hi ha la possibilitat que, en el teu cas, la vacuna no funcioni”.

En certa manera, aquesta podria ser la fase més difícil de l’etapa postvacunació. Per decidir quins riscos es volen assumir, caldrà fer càlculs que poden resultar esgotadors, explica Elizabeth Dorrance Hall, professora de comunicació de la Universitat Estatal de Michigan: “El cervell se’ns cansa de sospesar-ho absolutament tot, fins al punt que, quan cal fer un esforç, es queda sense forces”.

A moltes persones, per exemple als qui pertanyen a grups de risc per la seva edat, per patologies prèvies o per l’exposició consubstancial a la seva feina, se’ls administrarà la vacuna en un moment diferent que als seus familiars i amics. Saber fins a quin punt ens podem relacionar amb un grup de persones quan encara no estan totes vacunades és una qüestió més complicada, afirmen els experts. Sens dubte, és més segur que relacionar-s’hi abans de l’inici de la vacunació, però mentre hi hagi persones que no estiguin immunitzades es poden produir contagis i s’haurà de seguir tenint en compte que hi ha una petita probabilitat de contagiar algú que pertanyi a un grup de risc.

Majoria de la població vacunada

Un cop a la zona on vivim s’assoleixi la immunitat de grup (la situació en què el virus no es pot propagar fàcilment perquè una proporció suficient de la població està vacunada o ha passat la malaltia), moure’s per l’espai públic hauria de ser molt més segur. D’aquesta manera, tant els que no es poden vacunar per motius de salut com els que treballen en llocs tancats o amb aglomeracions, també estaran més protegits. Molts científics són del parer que cal que, pel cap baix, un 70% de la població hagi adquirit immunitat perquè la comunitat en conjunt estigui protegida. Ara bé, aquest percentatge és una mera estimació que tal vegada s’ha de revisar un cop es disposi de més dades sobre l’efecte de les vacunes en la capacitat de propagació del virus.

Segons els científics, quan la majoria de la població estigui vacunada, serà més segur dur a terme activitats a la zona on vivim, com ara fer àpats a l’interior de restaurants, anar a festes o desplaçar-se en autobús. Els experts assenyalen que en les reunions nadalenques de l’any que ve probablement podrem fer coses que aquest any calia evitar.

A més, és probable que el percentatge de població vacunada sigui més alt en algunes regions que en d’altres. De la mateixa manera que algunes zones dels Estats Units s’han mostrat més vulnerables al xarampió perquè presenten una taxa de vacunació infantil minsa, en certes àrees amb un percentatge de vacunats baix es poden registrar brots de covid-19 encara que globalment el país ja hagi assolit la immunitat de grup. En aquest sentit, conèixer el context serà clau per prendre decisions.

D’altra banda, els experts destaquen que és d’esperar que, encara que s’hagi arribat a la immunitat de grup, el covid-19 no desaparegui d’un dia per l’altre. Seguirà havent-hi un cert risc de rebrots, que probablement arribaran a l’hivern. “L’hivern passarà a ser la temporada de grip i covid”, comenta Andrew Noymer, epidemiòleg de la Universitat de Califòrnia (Irvine) que estudia el covid-19. Noymer diu que les activitats que més tard reprendrà seran els viatges internacionals i assistir a actes multitudinaris, com ara concerts, però espera poder-les reprendre en algun moment. L’epidemiòleg vol esperar que arribi la vacuna, es redueixi substancialment la propagació del virus i els hospitals tinguin més capacitat: “Vull tornar de mica en mica”, diu.

Riscos després de vacunar-se

Durant la pandèmia, els experts han demanat a la població que s’imagini que disposa d’un “compte de risc” amb un saldo limitat: si gastes una part del saldo incorrent en comportaments de risc, hauràs de retallar d’alguna altra banda. Les vacunes poden fer augmentar el saldo de què disposa cada persona, assenyala el professor Lofgren, però no fins a l’infinit. Si viatges per anar a veure uns amics, potser convindria compensar aquesta decisió evitant dinar a l’interior d’un restaurant.

La via per gaudir de més llibertat és que es vacuni el màxim nombre de persones possible, opinen els experts. Encara que continuï havent-hi riscos, les vacunes -que tenen una eficàcia del 95%- tindran un efecte especialment potent un cop es redueixi el nombre de casos. “A parer meu, la conclusió hauria de ser que res no és segur al 100%, però [aquest grau d’eficàcia] està molt bé”, comenta Gypsyamber D’Souza, professora d’epidemiologia de la Universitat Johns Hopkins.

Haver d’esperar encara més pot generar frustració, però, a mesura que la població vagi obtenint un element de protecció addicional gràcies a la vacuna, les decisions del dia a dia esdevindran cada cop més fàcils, atès que tothom tindrà un “saldo de risc” més alt.

Com serà la nova normalitat?

Els científics comenten que, per sentir-se còmodes fent activitats d’alt risc, volen esperar a tenir més informació sobre moltes qüestions, com ara el nombre de persones a qui s’acaba administrant la vacuna, la durada de la immunitat (tant després de la vacunació com d’una infecció) i la possible evolució del virus.

És molt possible que l’estiu vinent hi hagi menys restriccions perquè s’haurà vacunat una proporció més alta de la població. A més, el virus sembla que queda frenat durant els mesos més càlids, atès que és més fàcil que la vida social es faci a l’exterior. Ara bé, els científics adverteixen que cal esperar un repunt de casos i hospitalitzacions de cara a l’hivern que ve. “És un moment molt interessant per a la ciència, però mantindria les precaucions”, afirma Delivette Castor, epidemiòloga especialitzada en malalties infeccioses de la Universitat de Colúmbia. “Jo, personalment, no em sentiré còmoda fins que hi hagi una cobertura suficient de la població de manera sostinguda en el temps”.

Així mateix, els científics asseguren que és poc probable que la vida torni a ser com el 2019. En la nova normalitat, podríem portar més mascaretes quan sigui temporada de grip o quan anem a llocs on hi hagi aglomeracions, perquè la població està més conscienciada.

Els experts consideren que aquests canvis són un motiu per a l’optimisme. Aquest any la incidència de la grip estacional és considerablement més baixa que de costum, un canvi que els experts atribueixen en part a l’ús de mascaretes i al distanciament social generalitzats. Mantenir els canvis que s’han introduït arran del sorgiment del coronavirus -com ara deixar de donar-se la mà per saludar-se- podria tenir l’avantatge de reduir el risc que en el futur es propaguin altres malalties.

Traducció d’Ignasi Vancells

stats