GENÈTICA

Quinze milions de dòlars per ressuscitar el mamut

Amb finançament d’inversors privats s’ha creat l’empresa Colossal, que pretén manipular l’ADN d’elefants per reintroduir milers de mamuts llanuts a Sibèria, davant de l’escepticisme d’alguns científics

CARL ZIMMER (The New York Times)
6 min
Quinze milions de dòlars per ressuscitar el mamut

Nova YorkUn equip de científics i emprenedors va anunciar la setmana passada la creació d’una nova companyia que vol ressuscitar el mamut llanut amb enginyeria genètica. L’empresa, anomenada Colossal, té l’objectiu de reintroduir a la tundra siberiana milers d’exemplars d’aquest magnífic animal, extingit fa milers d’anys.

George Church, biòleg de la Facultat de Medicina de Harvard, és qui lidera des de fa vuit anys un petit equip d’investigadors que, durant el seu temps lliure, desenvolupen les eines per donar una nova vida als mamuts. “Es tracta d’una fita molt important per a nosaltres”, afirma. “Tindrà grans repercussions a tot el món”, afegeix. L’empresa, amb un capital inicial de 15 milions de dòlars, finançarà la investigació duta a terme al laboratori de Church i farà experiments a les seves instal·lacions a les ciutats de Boston i Dallas.

Eriona Hysolli, que havia treballat com a investigadora al laboratori de Church, supervisarà les operacions de la nova empresa per editar el material genètic dels elefants, al qual afegiran els gens corresponents als trets del mamut, com ara el pelatge espès i llarg, així com la gruixuda capa de greix que li permet suportar el fred. Els investigadors preveuen produir d’aquí pocs anys embrions d’aquests elefants que s’assemblaran a un mamut i, al final, generar-ne poblacions senceres.

Hi ha investigadors, però, que es mostren profundament escèptics davant la possibilitat que Colossal aconsegueixi una proesa com aquesta. A més, si se’n surt i aconsegueix engendrar cries d’elefant semblants a mamuts, l’empresa haurà d’afrontar greus interrogants ètics. ¿No és una crueltat crear un animal quan sabem tan poc de la seva biologia? ¿Qui decidirà si el deixem en llibertat, un fet que podria introduir profunds canvis en els ecosistemes de les tundres? Com diu Beth Shapiro, paleogenetista de la Universitat de Califòrnia, a Santa Cruz, i autora del llibre How to clone a mammoth (Princeton University Press, 2020): “Ens trobarem amb un munt de problemes al llarg d’aquest procés”.

¿Eina contra l’escalfament global?

Més enllà de la curiositat científica, Church va afirmar fa uns anys que la recuperació dels mamuts llanuts podria ser de gran ajuda per al medi ambient. En aquests moments, la tundra de Sibèria i l’Amèrica del Nord, on abans pasturaven els animals, s’està escalfant a marxes forçades i deixa anar diòxid de carboni. “Hipotèticament, els mamuts podrien ser una solució”, va dir en una conferència.

Ara a la tundra hi predomina la molsa, però quan els mamuts llanuts encara eren vius era un gran herbassar. Segons alguns investigadors, aquests mamuts eren una mena d’enginyers d’ecosistemes que s’encarregaven del manteniment dels herbassars aixafant la molsa, tirant arbres a terra i fertilitzant els terrenys amb els seus excrements. Uns ecologistes russos han importat bisons i altres espècies vives a una reserva de Sibèria, denominada Parc del Pleistocè, amb l’esperança de convertir altra vegada la tundra en un herbassar. Segons Church, els mamuts llanuts ressuscitats serien més eficients en aquest sentit. Els herbassars recuperats impedirien la desintegració i l’erosió del sòl, i fins i tot potser mantindrien aïllat a terra el diòxid de carboni, que un cop alliberat a l’atmosfera reté l’escalfor.

Recaptació de 15 milions de dòlars

La proposta de Church, tot i tenir molt de ressò mediàtic, va captar poc finançament en un principi, a part dels 100.000 dòlars del cofundador de PayPal Peter Thiel. El laboratori de Church va aprofitar els recursos d’altres experiments més ben finançats per tirar endavant la recerca sobre els mamuts. Com afirma Eriona Hysolli, “totes aquestes eines serveixen per a molts objectius, tant per a la desextinció d’espècies com per a la recodificació del genoma humà”.

Després d’analitzar els genomes extrets de fòssils de mamuts llanuts, Hysolli i els seus col·legues van elaborar una llista de les diferències més importants entre aquests animals i els elefants. Es van concentrar en 60 gens que, segons apunten els seus experiments, són decisius per produir els trets distintius dels mamuts, com ara el pèl, el greix i el crani amb la volta molt pronunciada.

“Francament, jo havia fet plans d’anar avançant a un ritme pausat”, diu Church. Però, el 2019, Ben Lamm, el fundador de Hypergiant, una empresa d’intel·ligència artificial amb seu a Texas, es va posar en contacte amb ell perquè li havien cridat l’atenció els reportatges periodístics sobre la idea de la desextinció. Lamm va visitar el laboratori de Church i, com ell mateix diu, de seguida es van entendre: “Després d’una visita de gairebé un dia al laboratori i de passar molt de temps amb el George, ens vam apassionar amb la idea de tirar-ho endavant”. Lamm de seguida va fundar Colossal amb l’objectiu de finançar la investigació de Church: des de modificar l’ADN fins a reintroduir, al final, a la natura “un mamut funcional”, com en diu Hysolli.

El finançament inicial de l’empresa prové d’inversors que van des de Climate Capital, una empresa de capital d’inversió que dona suport a iniciatives per reduir les emissions de carboni, fins als bessons Winklevoss, coneguts pels seus litigis amb Facebook i les seves inversions en bitcoins.

Colossal

Un úter artificial de mamut

Els científics intentaran produir un embrió d’elefant que tindrà el genoma modificat per assemblar-se a un antic mamut. Per aconseguir-ho, hauran d’eliminar el material genètic d’un òvul d’elefant i substituir-lo per un ADN semblant al d’un mamut. Però ningú ha fet mai cultius d’òvuls d’elefant. Si no se’n surten, però, Hysolli i els seus col·legues també investigaran la possibilitat de transformar teixits normals d’elefant en cèl·lules mare, que potser al laboratori aconseguirien convertir en embrions.

A l’inici del projecte, Church preveia implantar els embrions en elefants femella, però al final va acabar descartant la idea. Encara que trobés la manera de fer una fecundació in vitro per a elefants -cosa que ningú ha fet fins ara-, no seria pràctic per generar-ne un ramat, perquè farien falta moltes femelles d’elefant per a la gestació.

Així doncs, Church ha optat per fer un úter artificial de mamut revestit de teixit uterí cultivat a partir de cèl·lules mare. “No vull fer cap pronòstic imprudent i dir que serà fàcil”, afirma el científic. “Però fins ara tot ha sigut relativament fàcil. Hem pogut fer tots els teixits que hem volgut”.

Aquesta idea de l’úter artificial té uns quants precedents. Per exemple, a l’Hospital Infantil de Filadèlfia, els investigadors han creat una bossa tancada hermèticament que pot acollir el fetus d’un xai durant quatre setmanes. Ara bé, Colossal haurà de fer un úter artificial prou gran per acollir durant prop de dos anys un fetus que arribarà a pesar 90 quilos.

Dilemes ètics i financers

Segons Heather Browning, filòsofa de la London School of Economics, els beneficis que els mamuts podrien aportar a la tundra s’han de sospesar en comparació amb el patiment que segurament experimentarien aquests animals pel fet de ser la creació d’un laboratori: “Deixaríem sense mare una espècie que -si s’assembla a l’elefant- es caracteritza per uns vincles extraordinàriament forts i prolongats entre la mare i la cria. Un cop tinguem un o dos mamuts petits, qui s’encarregarà que estiguin ben cuidats?”

I és possible que els inversors de Colossal també es facin algunes preguntes: com farem diners amb aquests mamuts? Lamm, el fundador de l’empresa, vaticina que la companyia serà capaç de crear noves formes d’enginyeria genètica i de tecnologia reproductiva: “Esperem i confiem que de tot el procés de recerca en sortiran algunes altres tecnologies noves a partir de les quals podrem construir altres branques operatives independents. Però, a curt termini, ens concentrem en aconseguir que les tecnologies actuals siguin més eficaces i accelerin el procés de recuperació del mamut i també de reintroducció en el seu hàbitat natural”.

Una tecnologia per evitar l’extinció

Beth Shapiro, de la Universitat de Califòrnia, és escèptica sobre les perspectives de l’empresa: “Tinc la sensació que els mamuts encara són molt lluny”. Tot i això, aplaudeix el llançament de la companyia i espera que promogui avenços científics útils per a les espècies en perill d’extinció.

Per exemple, els científics podrien aprofitar els avenços de Colossal per dotar de gens resistents a un patogen les espècies amenaçades per determinades malalties, que així tindrien una oportunitat per salvar-se de la desaparició. I a altres espècies els podrien afegir gens que les ajudessin a tolerar millor l’augment de temperatura i la sequera provocades pel canvi climàtic.

“Em preocupa molt que el ritme del canvi climàtic i de la degradació de l’hàbitat sigui tan ràpid que el ritme natural de l’evolució no sigui capaç de salvar moltes de les espècies actuals”, diu Shapiro. “Hi hem d’intervenir encara més”.

Una idea esbojarrada en una conferència

La idea que hi ha al darrere de Colossal es va fer pública per primera vegada el 2013, quan Church la va explicar en una conferència a la National Geographic Society. Aleshores els investigadors aprenien a reconstruir el genoma d’espècies extingides a partir de fragments d’ADN de fòssils; ja era possible, doncs, identificar les diferències genètiques entre espècies antigues i les seves cosines actuals, i esbrinar com aquestes diferències es traduïen en diferències corporals. Church, conegut per inventar mètodes per llegir i editar l’ADN, es va plantejar la possibilitat de ressuscitar una espècie extinta reescrivint els gens d’un parent viu. Com que els elefants asiàtics i els mamuts comparteixen un avantpassat comú que va viure fa uns sis milions d’anys, Church creia que potser es podria modificar el genoma d’un elefant per crear una cosa amb el mateix aspecte i comportament que un mamut.


Copyright: The New York Times/Traducció de Lídia Fernández Torrell

Una idea esbojarrada en una conferència

stats