ÈTICA

Retiren articles relacionats amb investigacions genètiques xineses

Les revistes dubten que l’obtenció del consentiment fos ètica

Sui-Lee Wee /The New York Times
3 min
Ciutadans uigurs en un camp de reeducació xinès.

PequínDues revistes científiques respectades han retirat dos articles que havien emprat mostres d’ADN d’uigurs de la Xina occidental després que sorgissin dubtes sobre si s’havia obtingut el ple consentiment dels participants.

Els dos estudis es van publicar el 2019 a les revistes International Journal of Legal Medicine i Human Genetics, totes dues propietat de l’editorial acadèmica Springer Nature. En tots dos treballs constaven nombrosos autors, entre els quals hi ha Li Caixia, científica forense en cap del ministeri de Seguretat Pública de la Xina. L’International Journal of Legal Medicine va anunciar la seva retirada el dimarts 7 de setembre i Human Genetics va emetre un comunicat en el mateix sentit el 30 d’agost.

Un article publicat el 2019 al New York Times es basava en aquests dos estudis. A la publicació del diari, s’explicava que investigadors xinesos havien analitzat mostres d’ADN de centenars d’uigurs per emprar-les en un procés anomenat fenotipatge d’ADN, amb el qual es pretén recrear els trets físics d’una persona (el rostre i l’estatura, entre altres característiques) basant-se exclusivament en mostres d’ADN.

Al món acadèmic, les retirades són un fet insòlit. Els científics afirmen que la retirada d’articles apunta a problemes de tipus més general en els procediments d’obtenció del consentiment, així com a la necessitat de controlar millor aspectes relacionats amb els col·lectius vulnerables, com ara les minories oprimides. Els uigurs, una minoria eminentment musulmana que viu a la regió de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, han patit empresonaments massius en camps d’internament i viuen sotmesos a una intensa vigilància.

Fa anys que diversos científics sostenen que resulta impossible comprovar que els integrants d’aquesta minoria hagin donat voluntàriament mostres de sang per a la recerca, especialment si hi participen agents de la policia xinesa. Molts uigurs han dit al New York Times que se’ls havia convocat massivament per aportar mostres de sang al govern sota el pretext que se’ls practicaria una revisió mèdica gratuïta. Diuen que no tenien cap més alternativa que avenir-s’hi.

Una documentació insuficient

Tant l’International Journal of Legal Medicine com Human Genetics assenyalen que, després de la publicació dels articles, hi havia dubtes sobre “els procediments ètics i de consentiment” que havien seguit els autors. Amb un llenguatge semblant, les revistes científiques expliquen que van “sol·licitar proves documentals als autors, entre elles el formulari de sol·licitud tramès al comitè d’ètica, així com documentació que acredités l’aprovació d’aquest òrgan”. “Els documents aportats pels autors no contenen informació suficient relativa a l’abast de l’estudi que ens permeti tenir la seguretat que els protocols fossin conformes a la nostra política editorial o a les normes internacionals en matèria d’ètica”, van indicar les revistes.

Les notes publicades a l’International Journal of Legal Medicine i a Human Genetics assenyalaven que la Dra. Li, la científica del ministeri de Seguretat Pública de la Xina, va qüestionar la retirada dels articles en nom de la resta d’autors. Cap dels signants dels treballs no ha contestat a les preguntes del New York Times.

Yves Moreau, professor d’enginyeria de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) que fa anys que encapçala una campanya per la retirada dels articles relacionats amb el material genètic d’uigurs, explica que es va posar en contacte amb cinc publicacions científiques perquè retiressin articles. Fins avui, s’han retirat quatre articles. Moreau, però, diu que això “no és més que gratar la superfície”.

Anteriorment, Moreau havia analitzat 529 estudis xinesos relacionats amb la recerca genètica i havia arribat a la conclusió que aproximadament la meitat dels publicats entre els anys 2011 i 2018 tenien almenys un autor que pertanyia a la policia, a les forces armades o a les autoritats judicials xineses. “Aquestes línies són ben clares -diu Moreau-. No s’hi val a dir: «No en sabia res, no me’n vaig adonar i no hi tinc cap influència»”.

Per altra banda, el 2018 la Dra. Li va dir a la revista Nature que els estudis havien rebut l’aprovació de l’Institut de Ciències Forenses i que “tots els participants havien donat el seu consentiment informat per escrit”. “Som científics forenses corrents que duen a terme recerca forense seguint les normes ètiques per a la recerca científica”, va escriure.

Copyright: The New York Times /Traducció d’Ignasi Vancells

stats