"Per triar cua al supermercat utilitzes les matemàtiques"

Adrián Paenza és doctor en matemàtiques per la Universitat de Buenos Aires, però es dedica del tot a la divulgació. Té un programa sencer de matemàtiques al canal educatiu Encuentro, de la televisió pública argentina. Alterados por pi és el nom del programa, en el qual es dedica a resoldre problemes de matemàtiques a través d'anècdotes, entrevistes i molt d'humor. A més, ha col·laborat en altres mitjans, com els diaris La Nación i Clarín . Acaba de publicar ¿Pero esto también es matemáticas?

Ara mateix, quantes matemàtiques ens envolten?

Jo porto ulleres multifocals i la seva graduació depèn de les matemàtiques. També porto un audiòfon, que selecciona freqüències en funció de si les necessito. I un rellotge, que organitza el meu temps amb números i a més em permet guardar dades. Per venir aquí, abans de travessar un carrer amb cotxes he hagut d'estimar la distància i el temps respecte a un vehicle, per valorar si em podia atropellar o no.

¿Les matemàtiques ajuden a prendre decisions millors?

Sí. Per exemple, un aeroport és ple de matemàtiques. En un aeroport hi poden aterrar, posem, 60 avions. Algú ha de fer un algoritme per considerar quan i on és millor que toqui terra, com s'organitza l'equipatge i quant temps necessiten els passatgers per embarcar. Fins i tot fem càlculs matemàtics mentre esperem l'avió: a la cua de l'embarcament per si el nostre equipatge té el pes permès, o per calcular si tenim prou temps de prendre un cafè.

Aleshores, per què sovint les notem tan allunyades?

El problema és que les matemàtiques no tenen qui les defensi i les que s'ensenyen a les escoles no tenen res a veure amb la vida quotidiana. I en el teu dia a dia pots estar utilitzant les matemàtiques sense ser-ne conscient. Avui dia encara es fa que els nens aprenguin les taules de multiplicar de memòria, quan hi ha altres maneres d'aprendre-les.

Parlem de les matemàtiques que fem servir a la cua del supermercat...

Per triar la caixa on pagar també les utilitzes. Mires la llargada de la cua, tot el que cada persona porta al carro i la velocitat a què va la caixera o el caixer. El cert, però, és que pot passar que la targeta de crèdit d'algun client falli i els càlculs no funcionin. Als supermercats hi ha moltes matemàtiques, i en el tema de les cues fins i tot hi ha matemàtics que es dediquen a estudiar quina opció és millor per a un comerç, si fer una única cua per a totes les caixes o fer-ne tantes com caixeres.

¿Dominant les matemàtiques es pot jugar a algun joc i fer-se ric?

Les màquines escurabutxaques funcionen amb algoritmes perquè les persones guanyin de tant en tant. Si no, jugar no tindria cap gràcia. Però les màquines guanyen entre el 65% i el 85% de les vegades. Jo no m'hi arriscaria. El 60% de les màquines que hi ha a tot el món es fabriquen als Estats Units, i el dissenyador és el matemàtic Anthony Baerlocher. En un any aquestes màquines guanyen dos cops i mig més que el que factura Hollywood.