Carles Capdevila: "L'essència pura de la creativitat rau en la confiança"

GironaCarles Capdevila, director-fundador de l'ARA, sosté que per fomentar la creativitat en els nens, “el primer que hem de fer pares i educadors és no tallar-los-la, deixar-los fer i no ser sobreprotectors”. El periodista ha impartit una classe magistral en la represa de les ‘Creativation Talks’, aquesta tarda a l’Auditori de Girona. Capdevila ha dit que moltes escoles i molts pares “són molt vigilants, molt castradors, no confien”. “Aquesta és la dinàmica que caldria corregir de seguida perquè l’essència pura de l’educació creativa rau en la confiança, mentre que l’educació castradora vigila i castiga”, ha afirmat. Un examen hauria de ser, per a Capdevila, una oportunitat per lluïr tot allò que un sap, “prou d’exàmens fiscalitzadors!”.

La segona part del darrer bloc de la jornada que ha organitzat per primer cop la Fundació Privada per a la Creativació amb l’objectiu de reflexionar sobre els grans reptes de futur de la nostra societat i proporcionar eines disruptives per a l'educació de les noves generacions, ha anat a càrrec de Daniel Jáuregui, coach organitzacional i esportiu d'alta competició, partner i director de Formació a ALTER EGO Sports & Business Training; Maria Batet, emprenedora i entrenadora d'habilitats emprenedores; i Helena Figuerola, psicòloga i coach, membre del comitè d'experts de la Fundació per a la Creativació.

En un format de debat i intercanvi de coneixements, han parlat sobre el paper de la família en el talent i la creativitat dels nens. Jáuregui ha dit que la creativitat és una condició humana, però que s’ha de treballar i s’ha de fer de dins cap a fora. En aquest mateix sentit Batet ha explicat que la creativitat “no és un fet màgic que alguns tenen i d’altres no, sinó una habilitat que tots podem millorar si l’entrenem”. Per a aquesta emprenedora, l’observació, la curiositat, la capacitat de pensar mes enllà de les rutines i obvietats, saber combinar i associar idees, són elements fonamentals a l’hora de fomentar la creativitat en els nens, però “resulta encara més determinant fer-los gaudir del fet de crear, pensar i tenir bones idees”. Figuerola, per la seva banda, s’ha lamentat que “la majoria de pares són bloquejadors de la creativitat, molt normatius”.

Oriol Ripoll, creatiu a Jocs al Segon, una consultora dedicada al desenvolupament de jocs aplicats a projectes de comunicació i educació, ha dirigit el workshop final de la jornada que, sota el títol 'Converteix en joc les teves classes' ha posat sobre la taula quatre aprenentatges sobre el joc: que un joc és una combinació entre motivació i coneixement, que les històries són la porta d’entrada a les experiències de joc, que en un joc sabem quan hem superat el repte, i que no hi ha una única resposta sinó múltiples camins.

La periodista i impulsora de TheCreative.net, Bibiana Ballbè, considera que cal esforçar-se constantment per sortir de la zona de confort i poder arribar a crear: “hem de ser valents per equivocar-nos”, i s’ha lamentat que “vivim en un país on ens malfiem de qui té èxit i critiquem qui fracassa”. Ballbè ha parlat sobre Creativitat i futur en la sessió de cloenda d’aquesta jornada que començava aquest matí amb més de 370 inscrits, principalment de l’àmbit educatiu. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha obert aquestes primeres ‘Creativation Talks’, que han comptat amb les intervencions de la directora de DP& Associates, Màster Trainer en els Sis barrets per pensar i màxima responsable del sistema d'Edward de Bono a Espanya i Portugal, Donna Pace, que ha destacat la importància d’aplicar el pensament lateral a l’aula per poder aportar-hi felicitat; el president i CEO de Metalquímia, impulsor i president de la Fundació per a la Creativació, Josep Lagares, ha dit que “la creativació (creativitat + innovació) és la millor eina per encarar el futur, per donar solucions als grans reptes globals” i ha assegurat que “només les persones, organitzacions i territoris que siguin capaços d’adaptar-se al ritme de canvis actual, d’innovar i d’afrontar els reptes, sobreviuran i, per tant, cal que enfoquem cap aquí l’educació dels nostres fills”.

Alfons Cornella, fundador i president d'Infonomia, ha explicat que “hem d’anar cap a una educació personalitzada que faci aflorar els talents de cadascú; hem d’estimular al màxim l’experimentació i afavorir la creació d’espais de reflexió personal”, i ha advertit que actualment “no tenim prou nivell educatiu general per combatre les màquines d’intel·ligència artificial que van camí de substituir persones i si no canviem la situació actual, si no enfoquem l’educació a tenir ciutadans autònoms, anirem cap a una situació d’involució”; la CEO de Neuroelectrics, Ana Maiques, ha dit que la ciència i les tecnologies seran encara més importants en el futur i ha afirmat que “la formació en matemàtiques i tecnologies de la informació seran immensament rellevants en la que jo crec que serà la l’Era del Big Data”; l’expert en creativitat i director d’innovació d’EADA, Franc Ponti, ha exposat les que considera que són les 4 competències bàsiques per a creativar: el joc imaginatiu, somiar despert, el Mindfulness (aprendre a concentrar-se i a viure el moment) i pensar diferent.

Ricard Huguet, president de la Fundació Scientia, impulsor de la FIRST LEGO League Espanya i director de LEGO Education ROBOTIX, ha assegurat que a través de la robòtica “podem adquirir totes les habilitats i competències necessàries per encara el futur: creativitat, resolució de problemes, comunicació, innovació, flexibilitat, capacitat d’adaptació, iniciativa i autogestió, productivitat, responsabilitat, lideratge, alfabetització digital i generació de continguts digitals”: la directora de l'Escola Virolai de Barcelona i educadora, Coral Regí, i l’impulsor del programa Escola Nova del segle 21, Boris Mir, han coincidit en què el model tradicional d'escola no desenvolupa la creativitat dels alumnes però que hi ha escoles emergents amb models educatius avançats, que han incorporat el desenvolupament de la creativitat en els seus objectius d'aprenentatge, a través de metodologies més actives, centrades en l'alumne, que parteixen de reptes i problemes rellevants que possibiliten aquests aprenentatges; i el neuropsicòleg Álvaro Bilbao ha dit que cal conèixer el cervell d’un nen per poder ajudar-lo a conservar el seu potencial creatiu.