Citen com a investigats 22 policies nacionals per les càrregues de l’1-O a Girona

Els advocats denuncien que la fiscalia ha intentat evitar que investiguessin els agents

Nou avenç en la querella que van interposar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva per les càrregues policials de l’1-O, i que engloba també les denúncies de més de 200 víctimes. El jutjat d’instrucció número 2 de Girona, encarregat del cas, ha citat a declarar com a presumptes autors d’un delicte de tortures, lesions i danys 22 agents de la Policia Nacional que van actuar en cinc col·legis electorals de Girona: el Servei Municipal d'Ocupació, el Centre Cívic Pla de Palau, l’IES Dalmau Carles, l’Escola Bruguera i el Col·legi Verd. Les víctimes els van poder identificar pels seus números d’identificació, i dos dels agents estan denunciats per més d’una persona.

Aquest és un pas endavant en la causa, que el col·lectiu d’advocats Dret a Defensa de Girona ha valorat “molt positivament”, segons un dels seus portaveus, Albert Carreras. “És molt important que comencin a declarar els policies que ja van identificar els perjudicats i dels quals hi ha una prova que acredita la seva participació. Però ha costat molt, hem hagut de demanar-ho diverses vegades, i va ser l’Audiència de Girona qui ens va acabar donant la raó i, finalment, el jutjat va decidir investigar els agents identificats”.

Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis presenten una querella col·lectiva per l'actuació de la policia durant l'1-O

No obstant això, el tribunal no ha citat a declarar cap agent de la Guàrdia Civil perquè, en el cas d’aquest cos policial i a diferència de la Policia Nacional, “cap membre duia visible el seu TIP [el número d’identificació personal], cosa que és una greu irregularitat, i que, a més, ens ho posa molt difícil per identificar-los”, ha dit Carreras, que també indica que hi ha víctimes que han fet descripcions concretes de determinats agents que els van agredir, “però són complexes de realitzar perquè anaven molt tapats amb els cascos i els uniformes”. La Guàrdia civil va actuar a Sant Julià de Ramis –on estava previst que votés Carles Puigdemont– i a Aiguaviva, on van llançar gas lacrimogen contra els concentrats. 

Una altra de les proves que els advocats han demanat són les gravacions del canal de comunicació alternatiu que van utilitzar els agents durant l’operatiu de l’1-O. I és que en els enregistraments que van presentar els dos cossos policials hi ha moments en què els agents parlen de canviar de canal, però malgrat que s'han demanat diverses vegades, encara no s'han pogut aconseguir. “Ara la jutge els hi ha demanat, però temem que es van comunicar per telèfon mòbil i que no hi haurà enregistraments”, ha reconegut Carreras.

Bastons a les rodes

Tot i l’avenç aconseguit, el col·lectiu d’advocats ha carregat de nou contra la fiscalia pel seu paper en el procés judicial perquè consideren que té una “actitud proactiva per evitar les imputacions dels agents policials”. “La fiscalia està dedicant molt esforços, temps i recursos a oposar-se a qualsevol avenç en la investigació, i en l'últim any i mig no ha demanat cap diligència per intentar esclarir els fets de l’1 d’Octubre. Al contrari, només ha presentat escrits per oposar-se a les declaracions dels investigats, i a la personació de la Generalitat en el cas com a acusació particular”, ha posat com a exemples el portaveu, que també augura que el ministeri fiscal presentarà un recurs contra la interlocutòria que cita com a investigats els 22 policies nacionals.

Per contra, el col·lectiu d’advocats celebra que en les últimes setmanes el jutjat ha accelerat els temps de la causa, després que denunciés les “dilacions injustificades” que s’estaven produint en la causa. “Ha millorat; sembla que s’han agilitzat determinades diligències, i han tornat a requerir a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que identifiquin tots els agents que van participar en els operatius dels tres municipis”, ha dit Carreras.

El cas va començar a mitjans d’octubre del 2017, quan  els ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis van presentar una querella contra els agents que van actuar l’1-O, els comandaments que van donar les ordres i els responsables polítics de l’operatiu, per tortures, lesions i delictes contra els drets individuals i en la qual van incloure també les 200 denúncies que van interposar els ferits durant les càrregues policials als tres municipis.

Insults i agressions

El tribunal, a la seva interlocutòria, detalla els danys, lesions i tortures que, segons la versió dels denunciants, van provocar els agents de la Policia Nacional que han citat a declarar. Per exemple, en el cas d’un agent que va actuar al Servei Municipal d’Ocupació, els perjudicats asseguren que es va dirigir cap a ells amb expressions “del tipus catalanòfobes, separatas i vermells de merda”, i que una de les víctimes assegura que el va agredir amb cops a l’estòmac, agafant-lo pel coll, tirant-lo a terra i donant-li amb el cap contra el terra.

Altres víctimes també han denunciat l’actuació d’un Policia Nacional al col·legi Bruguera perquè va “separar els homes i va dir ‘a per les dones’”. A més, segons els denunciants, a una noia la van agafar pel clatell i la van colpejar fins al punt de perdre el coneixement; i una altra dona la van colpejar amb el genoll i “li va apretar molt fort el pit fins al punt de tirar-la a terra”.

També es recullen insults a les denuncies dels afectats que estaven al col·legi Verd, l’escola de les filles de Puigdemont. En aquest cas, asseguren que un policia nacional els va dir “aparta d’aquí catalufo de merda” i que van “agredir violentament” a totes les persones que hi havia concentrades, amb cops de porra, de puny i puntades de peu.

Més continguts de