JOAN MATAMALA: “És incomprensible que els partits no s’adonin que l’objectiu requereix unitat”

La Llibreria Les Voltes va ser fundada i finançada l’any 1963 per 43 ciutadans gironins per promocionar la llengua i la cultura catalanes. Des de sempre, ha sigut més que una llibreria. Joan Matamala (Girona, 1959) n’està al capdavant i fa quatre anys va decidir reconvertir-la en fundació per adequar-la més al propòsit de continuar la lluita per la independència.

Com definiria la llibreria Les Voltes?

Com un centre de resistència. Va ser fundada assumint els riscos que comportava defensar la nostra cultura als anys seixanta. L’independentisme sempre hi ha tingut aixopluc, però des de fa uns anys hem de posar un afegitó al nostre lema, que és: “50 anys lluitant per la llengua i la cultura catalana, ara per la independència”.

¿Tenen la sensació que la lluita dels 60 té cada cop més punts de contacte amb la d’avui? També hi ha riscos, gent a la presó, exiliats...

La situació de repressió és la mateixa. Evidentment no amb la mateixa brutalitat. Als 60 et podien arribar a fer desaparèixer, ara el règim s’ha… Anava a dir civilitzat, però em sembla que no és la paraula. El franquisme ha descobert que en democràcia podia continuar movent els fils dels tres poders i mantenir el seu estatus de repressió. L’intent d’aniquilació de les cultures diferents de la castellana continua viu. És evident que les presons i les comissaries no són les mateixes que les del 63. Crec que es recorda poc la gent que de manera anònima, als anys 60, van arriscar-se per mantenir viva la flama de la lluita contra els Borbons per l’alliberament de la nostra nació.

Entre aquesta gent, el seu pare.

El meu pare va ser, afortunadament, un de tants milers de persones que van arriscar-se.

Molta gent ha sentit a parlar de la llibreria pels carnets de nacionalitat catalana que expedeix.

Van sortir d’una idea de mossèn Dalmau, que fa poc ens va deixar, i van començar als inicis dels 80. En portem prop de 100.000 i a tall anecdòtic puc dir que l’any 92 vaig entrar a Albània només amb aquest carnet.

¿Veu desorientació en el moviment independentista?

Veig una esquerda cada vegada més profunda entre classe política i ciutadania. Els partits no estan a l’altura. Les organitzacions polítiques, legítimament, lluiten per la seva hegemonia. És incomprensible que no s’adonin de la situació excepcional, que requereix la unitat per un objectiu molt difícil. Cal superar els interessos partidistes. La gent passarà factura als partits.

En quin sentit?

Tenim un projecte que si acaba veient la llum pot ser molt engrescador. Parlo de la Crida Nacional per la República. Vist des del meu punt de vista, ha nascut per superar les estructures de partit. Només es pot assolir un objectiu tan difícil a través de la unitat d’acció.

¿L’estructura dels partits li sembla un obstacle per a l’assoliment de la independència?

Sí. La professionalització de la política és un dels problemes greus. Si l’objectiu principal és que guanyi la teva formació, les teves decisions estan mediatitzades. Potser hi ha formacions polítiques disposades a esperar cinc o sis anys més sempre que siguin ells els que proclamin la República.

Però els partits estan pagant un preu. Tenen gent a la presó, encausats.

Excuses de mal pagador. Tots patim pel fet que hi hagi gent a l’exili o a la presó. Ningú més que els familiars. Qui es va presentar a les eleccions del 21 de desembre sabia a què jugava. Ara no val que es posi d’excusa el perill d’anar a la presó per no seguir endavant.

¿Creu que cal eixamplar la base, que encara no hi ha prou vots a favor?

Qui es pensi que assolirem la independència votant porta la bena als ulls. L’estat espanyol mai no permetrà que es voti. Serà el moviment de la gent el que assolirà i farà efectiva la República ocupant les infraestructures i els carrers. La història ens demostra com es fan les independències. Els partits ja han demostrat la seva incapacitat.

I això es pot fer sense violència?

El poble català no ha estat mai violent, tot i algun episodi de Terra Lliure. Si hi ha violència, serà la de l’Estat. Crec que ningú ha de responsabilitzar-se de la violència dels altres.

Fins a quin punt creu que hi ha gent disposada a arriscar-se, físicament o econòmicament?

Nosaltres mai voldrem posar-nos en una situació de violència. Però per l’amenaça de la violència no deixarem de fer res. Si no, estarem en la situació d’una persona maltractada que no es rebel·la contra el seu maltractador per la por del mal que li pugui fer. No ens en sortiríem mai. Crec sincerament que el poble català està disposat a arriscar-se tant com calgui, ja ho va demostrar l’1 d’Octubre.

¿Com veu els missatges que donen els empresonats?

Em preocupa el xantatge emocional amb els empresonats per retornar a l’autonomisme. És una actitud indecent. Han de treballar pel seu alliberament i no estan en condicions de prendre decisions polítiques amb el cap clar. És dur, dir això, però crec que és assenyat.

¿Les sentències dels judicis que s’acosten poden ser un punt d’inflexió?

El país viu en una olla a pressió, pot esclatar un detonant que en quinze dies ho canviï tot. Moltes independències s’han produït així. Crec que som més a prop d’aquesta situació que de la independència a llarg termini.

El PP, Ciutadans i Vox reclamen més duresa contra Catalunya. ¿Tem una involució?

A l’estat espanyol sempre el pot més la bilis que la raó. Com més endureixin la repressió contra Catalunya, més a prop de la independència serem.