L’Empordanet, terra d’artesans

La BisbalLa Bisbal d’Empordà és actualment capdavantera pel que fa a la producció de ceràmica a Catalunya. Al seu voltant, a la zona coneguda com l’Empordanet (Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà i Ullastret), hi ha la concentració d’artesans més important fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja no de ceramistes (que suposen el 60% del total d’artesans identificats) sinó d’artesans de diversos àmbits com el de la pell i el cuir, el ferro i el metall, la fusta o la joieria. La qualitat del producte i la proximitat són la base del desenvolupament d’aquests professionals, entre els quals trobem diferents perfils: des del més consolidat i “de tota la vida” fins a les noves generacions que treballen l’ofici de pares i avis o que s’hi han instal·lat de nou atrets pel dinamisme del sector al territori.

Un exemple clar d’aquest dinamisme és el carrer de l’Aigüeta de la Bisbal, identificat tradicionalment amb un perfil concret de ceramista i botiga de ceràmica, i que actualment està vivint una transformació pel que fa a botigues taller que s’hi han instal·lat últimament i que mostren una nova cara de l’artesania, amb més diversitat de perfils d’artesà i un enriquiment de les propostes que se sumen a les botigues més clàssiques.

L’alta concentració d’artesans a la zona de l’Empordanet i el seu dinamisme han propiciat que es tirés endavant una iniciativa d’identificació i catalogació dels artesans des d’un pla estratègic per al desenvolupament. S’hi han acreditat empreses i artesans de diferents especialitats: ceramistes, fusters, tapissers, ferrers i joiers, entre d’altres. L’objectiu des dels ajuntaments impulsors és multiplicar les oportunitats de venda obrint l’artesania a nous públics i consolidar el sector de l’artesania, amb els ceramistes com a eix central, com a factor que singularitza el territori.

Relleu generacional

Davant les dificultats per competir amb grans mercats com l’asiàtic, la ceràmica ha tornat a fixar-se en l’artesania perquè s’ha vist que aquest és el valor afegit que pot fer destacar el producte davant els preus baixos de la gran indústria. Així ho veu Salvador Figueras, president de l’Associació de Ceramistes de la Bisbal. Explica que fa pocs anys hi va haver una renovació de la presidència i la junta de ceramistes, perquè “tocava un relleu generacional de visió, empenta i idees noves en la ceràmica de la Bisbal”, i que a poc a poc hi està havent una revifada del sector, amb gent més jove i dinàmica al capdavant. “La gent gran va anar tancant a la Bisbal, i al seu lloc s’hi han anat posant gent de fora o noves generacions que treballen amb dissenyadors i interioristes, per exemple, cosa que ens aporta noves visions i fa que la ceràmica de la Bisbal sigui més moderna”, afegeix Figueras, a qui els seus fills de 19 i 23 anys han seguit en l’ofici representant la tercera generació de ceramistes de la família.

L’Annik Galimont és un exemple dels nous aires que agafa la ceràmica feta a la Bisbal amb l’arribada d’artesans que venen de fora. L’Annik és una ceramista d’origen francès i diu que després de 22 anys a Barcelona va decidir instal·lar-se a la Bisbal perquè considera que és el bressol de la ceràmica. Valora molt positivament l’experiència de conèixer els altres ceramistes i integrar-se amb els altres artesans de la Bisbal i els voltants. Té una botiga taller al carrer Aigüeta, on ven les seves peces, que alguns qualifiquen d’estil japonès i on treballa amb gres negre, esmalts de tons turquesa i una línia de tasses característica que integra una cua de balena. Explica que la majoria dels seus clients són turistes, sobretot belgues, francesos i anglesos, i diu que creu que la gent d’aquí encara no valora prou el patrimoni que representa la tradició ceramista, molt apreciada a l’estranger.

Artesans que són artistes

Un artesà no és només un productor, sinó que molts es consideren o són considerats artistes. Al coneixement de les primeres matèries naturals utilitzades i al control i l’experiència en la tècnica i la tradició s’hi afegeix el valor afegit del toc personal de l’artesà, de la seva inspiració i creativitat.

Santi Matas va començar a treballar la fusta com a aficionat, però en un moment donat va voler fer un gir professional a la seva vida i va decidir obrir una botiga de peces de fusta a la Bisbal per dedicar-se a ser artesà. El bon funcionament del negoci el va portar a obrir un local més gran al carrer Aigüeta i Decobruc s’ha convertit en una de les botigues més sorprenents de la zona. El Santi i la seva dona treballen elements decoratius i d’il·luminació, inspirats en la naturalesa. El resultat són formes abstractes que potencien el producte de proximitat i l’exclusivitat. “No fem una producció en sèrie, creem elements únics fruit d’un treball artístic inspirat en elements naturals”, explica el Santi, que treballa per diversos interioristes i dissenyadors i que recentment ha ampliat el personal de la botiga per l’increment de feina.

Una altra botiga taller artesana de la Bisbal d’un sector diferent del de la ceràmica i amb molt caràcter artístic és Artesana i Tribu, que va obrir fa tres anys al passeig Marimon Asprer. Hi trobem joies artesanals ètniques o d’inspiració ètnica, treballades amb plata o teles africanes, entre altres materials. La Sana, a més de joiera, és antropòloga i per fer les seves peces s’inspira en països on ha viatjat o que ha estudiat. Actualment està treballant en un projecte amb tèxtils africans amb uns nois immigrants que porten retalls de sastres del seu poble natal i que ella converteix en joies. Ofereix diversos tallers, com el de la realització d’una joia inspirada en la natura de l’Empordà que es fa durant la temporada turística. Al seu local també hi ha sovint exposicions i la presència de col·laboracions amb altres artistes.

Interès de les grans marques

Arran de les noves mirades de l’artesania i el dinamisme del sector, els seus actors han fet un pas endavant pel que fa a la seva valoració al país i a l’estranger. Així ho demostren recents col·laboracions d’artesans amb grans marques i la visibilitat que han aconseguit alguns dels artesans de l’Empordanet. Des de la campanya de promoció de l’artesania es destaca que el taller d’estores de Pere Batlle de la Bisbal va participar a l’Expo de Xangai juntament amb tres altres estorers catalans. També expliquen que el Museu del Bonsai serveix i manté bonsais als germans Roca per a un plat d’un entrant al seu restaurant o que Ferros Forjats Genís és un dels pocs llocs que queden al país on es fa la forja a la manera d’abans i que hi arriba gent d’arreu per veure-ho o fer encàrrecs.

Un altre exemple de l’interès que està generant l’artesania és que uns responsables d’una gran multinacional tèxtil estan fent grans comandes d’uns grans testos de gres decorats per a les seves botigues de tot el món. Els responsables de la marca van anar a la Bisbal i els va convèncer el tracte personalitzat i la tècnica artesanal que s’utilitza. Fins i tot s’han dedicat a fer reportatges sobre el pas a pas del procés de creació perquè els sembla de gran valor i singularitat.