L’empresari Joan Miquel, nou fill predilecte de Palafrugell

Les autoritats i els familiars han homenatjat avui l’industrial surer Joan Miquel en un acte al Museu del Suro

El so d’un corn aquest migdia al centre de Palafrugell ha retornat la vila al blanc i negre. Fa gairebé cent anys el corn de la fàbrica surera de Can Mario marcava l’horari de treball de 1500 persones. La majoria del poble girava en torn aquesta empresa fundada per Joan Miquel Avellí (1875 – 1934). Avui ha tornat a sonar per avisar la ciutadania. En deu minuts començava l’acte d’homenatge de Joan Miquel com a tercer fill predilecte de Palafrugell, després de l’escriptor Josep Pla i el filantrop Josep Torres Jonama.

Un personatge de consens

L’Ajuntament de Palafrugell, vuitanta anys després de la seva mort, va decidir per unanimitat el setembre passat atorgar-li la màxima distinció local arran d’una campanya impulsada per l'Associació Cultural El Pou d'en Bonet, editora de la Revista de Palafrugell, que va aconseguir el suport de 400 persones. En l’acte d’homenatge d’avui, l’entitat ha agraït a l'Ajuntament de Palafrugell i al Museu del Suro la “generositat” i l’“altura de mires” per haver canalitzat aquesta iniciativa.

L’alcalde Juli Fernández ha definit Joan Miquel com a “referent del progrés econòmic i d’ocupació al nostre municipi”. “Fóra bo que molts empresaris fossin valents i amb mentalitat oberta, com Joan Miquel”, ha afegit. L’empresari del ram Enric Vigas ha agraït aquells que han treballat perquè encara hi hagi indústria surera a Palafrugell i ha aprofitat l’acte per denunciar la “deslleialtat total i absoluta” del govern espanyol contra el sector català. El regidor de cultura, Xavier Rocas, defensat que Miquel “va combatre les xacres del provincianisme, la ignorància, la incuriositat i la indiferència”.

L’amo del suro

Joan Miquel va ser la persona més influent de Palafrugell de primer terç del segle XX. A quinze anys va entrar a treballar a la fàbrica surera que dirigia el seu pare. Quan va engegar la seva empresa a principis de segle, Joan Miquel i el seu col·laborador prussià Heinrich Vincke van portar els processos de mecanització del nord d’Europa a una economia local artesanal. Va transformar d’arrel el món del suro, un producte que ha definit l’economia de Palafrugell. La dècada del 1920 ja eren líders exportadors de l’Estat i fabricaven un milió de taps al dia.

Per entendre la importància de Joan Miquel cal veure totes les activitats econòmiques, socials, esportives i culturals que giraven sota la seva òrbita. Va patrocinar una llarga llista d’entitats del poble, des de l’orquestra fins al club de futbol, passant per l’ateneu i la biblioteca. Va arribar a impulsar un Banc de Palafrugell, presidit per prohoms del món del suro. Membre de la Lliga Regionalista, va ser alcalde durant pocs mesos el 1930 i 1931. També va ser mecenes del compositor Juli Garreta i l’escriptor Josep Pla, qui li dedicaria un dels seus “homenots”.

El director del Museu del Suro, Josep Espadaler, ha remarcat que era un moment “complex” i de “proletarització”, amb vagues i tancaments patronals, sobretot després de la primera guerra mundial. L’historiador Josep Salvatella, promotor de la iniciativa per nomenar-lo fill predilecte, ha remarcat el consens que s’ha bastit entorn la seva figura. Han descobert, per acabar, una placa commemorativa a la reanomenada plaça de Can Mario - Joan Miquel i Avellí. I ha tornat a sonar el corn.

Més continguts de

El + vist

El + comentat