Publicitat
Publicitat

L’ENTREVISTA

Xavier Aldeguer: “Hem trobat un mètode pioner per detectar el càncer de còlon a través dels microbis”

Metge digestòleg, investigador i cofundador de l’empresa biotecnològica GoodGut

“Els humans som nosaltres i els bacteris que ens acompanyen”, diu Xavier Aldeguer, cap del servei de digestologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona. I és que, segons destaca, al nostre cos hi ha més ADN de bacteris que ADN humà. Aldeguer ha liderat nombroses investigacions sobre la flora intestinal i sobre com es pot mantenir en bon estat, un veritable repte per a les societats occidentals, en les quals l’alimentació basada en molta carn i poca fibra incrementa les malalties de l’aparell digestiu i les possibilitats de patir càncer de còlon. Per a la detecció d’aquest tipus de càncer, Xavier Aldeguer, juntament amb Jesús Garcia-Gil, el seu soci a l’empresa biotecnològica de la Universitat de Girona (UdG) GoodGut, ha desenvolupat un sistema pioner basat en marcadors microbians de la flora intestinal, que ja té patent europea i podria estalviar molts diners a la sanitat pública perquè evitaria colonoscòpies innecessàries. Aldeguer participarà dijous que ve en les càpsules de ciència organitzades per la UdG i l’ARA, en una conversa sobre l’alerta de l’OMS sobre el potencial cancerigen de la carn i els processats carnis, juntament amb la investigadora Carmen Carretero i la nutricionista Gemma Ros.

¿És justificada l’alerta que va fer pública l’OMS sobre el perill de la carn i els processats carnis?

Els metges sempre hem considerat la carn i els processats com a carcinògens. L’OMS els ha situat ara al mateix nivell que el tabac i això ha generat alarma. Potser calia haver matisat, però és bo que s’hagi fet aquest avís. El càncer de còlon augmenta en països occidentals, on en la dieta hi ha excés d’ingesta de carn, fins al punt que hi ha gent que menja bàsicament carn: embotit a l’entrepà per esmorzar, carn per dinar i carn per sopar. I, si vas sumant, només s’alimenten bàsicament de carn i poca cosa més. El missatge és que hem de menjar carn, perquè és fonamental en la dieta, però amb moderació, i combinar-la amb peix, amanides, llegums... De carn n’hi ha prou amb tres cops per setmana.

¿Hi ha altres tipus d’aliments considerats carcinògens?

Els menjars preparats, que tenen molts de conservants. I un altre factor indirecte, que influeix en els bacteris del còlon, són els sucres refinats, presents en els pastissos, la brioixeria i altres productes molt consumits en les dietes occidentals. El sucre altera el microclima intraintestinal. Quan poses molt sucre a la dieta el que estàs fent és influir a fer créixer determinades soques o grups de bacteris patògens, i alhora fas pics d’insulina i això afavoreix l’obesitat.

I d’aliments anticancerígens, n’hi ha?

La fibra, perquè actua com a prebiòtic, és a dir, estimula el creixement de determinats grups de microorganismes fermentadors, que representen un còlon sa. S’ha vist que en les dietes riques en fibra hi ha menys càncer de còlon.

La solució, doncs, és canviar la dieta.

Desenganyem-nos, serà molt difícil canviar el tipus de dieta del món occidental al 100%. Per això haurem de buscar maneres de contrarestar els efectes perniciosos deguts a la dieta. I aquí hi ha molt de camí per córrer.

¿Les càpsules de probiòtics per mantenir un còlon sa, que estan tan de moda, són efectives?

De bona part dels productes que hi ha al mercat no hi ha evidències científiques sobre la seva efectivitat. I per això la Unió Europea ha fet ara normatives més estrictes per garantir-ho. Aquests probiòtics poden tenir l’efecte de recuperar l’equilibri de la flora intestinal, però només mentre te’ls prens. La manera més intel·ligent de modular la teva flora bacteriana no és tant prendre bacteris com productes (els prebiòtics) que creïn un microclima o unes condicions intracolòniques que afavoreixen el creixement de bacteris sans. Els investigadors anem cap al que anomenem simbiòtica, és a dir, donar als pacients les fibres que estimulen el creixement de bacteris sans i, a més, els propis bacteris. Un prebiòtic més un probiòtic. Però en això estem encara a les beceroles.

L’empresa GoodGut, que vol dir intestí sa , treballa en un nou marcador per detectar càncer de còlon. Què aporta respecte al mètode actual?

El mètode actual, utilitzat en l’ screening poblacional, es basa en la detecció de sang en la femta, però és més diagnòstic que preventiu. El problema és que quan se sagna la lesió cancerígena és ja força important. També té el problema que és poc específic perquè no determina si la sang és causada per hemorroides o pel càncer. I si es detecta sang s’aconsella una colonoscòpia, que és una prova invasiva i cara, i no sempre caldria fer-la. Entre els investigadors hi ha una cursa per a la pròxima dècada per buscar altres marcadors més bons. Nosaltres encarem la recerca en uns marcadors bacterians, és a dir, en els canvis microbians que serien l’avantsala de les mutacions de les cèl·lules que es faran cancerígenes. Això és pioner. Només un altre grup europeu hi està treballant.

Quan es podria començar a utilitzar?

Si tot va bé, d’aquí uns dos o tres anys. De moment els resultats de la nostra investigació són força prometedors. Vam tenir la sort de trobar marcadors no descrits associats a càncer de còlon que ens han permès fer un pas endavant i amb el suport d’inversors gironins ho hem pogut tirar endavant i patentar-ho. És tecnologia cent per cent gironina. El següent pas és l’estudi que farem per comparar el nostre marcador amb el mètode de detecció de sang en femta.

Quines possibilitats hi ha que la sanitat pública l’acabi incorporant?

Hauríem de demostrar que el nostre mètode és millor per discernir qui ha de sotmetre’s a colonoscòpia i qui no, i que el seu preu no és gaire superior a l’actual mètode de detecció de la sang oculta en femta. Calculem que amb el nostre mètode s’acabarien fent només un terç de les colonoscòpies que es fan ara, i això representaria un estalvi substantiu per a la sanitat pública.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT