Una altra manera d’ensenyar

Les pedagogies alternatives qüestionen molts dels conceptes de l’educació convencional

Tot i la proliferació de projectes educatius alternatius en els últims anys, quan es parla d’educació lliure encara es té tendència a associar-ho a ideologies llibertàries i comunitats marginals. Però la realitat és que només al gironès ja hi ha més de vint projectes d’educació alternativa en marxa, i que hi ha un interès creixent per un model pedagògic alternatiu horitzontal (l’adult no imposa), basat en el respecte i la capacitat innata dels infants per aprendre. Amb l’objectiu de superar estereotips i conèixer-los millor, ens apropem a unes quantes escoletes, grups de criança, espais de joc i mares de dia, perquè ens expliquin per què es desmarquen de l’educació oficial, quina és la seva línia pedagògica i com s’organitzen.

El concepte del respecte

Les diverses motivacions que porten a l’arrencada d’un nou projecte fan que cadascun sigui diferent. En alguns casos és un grup de famílies que, per necessitat, posen en marxa un projecte educatiu alternatiu (per exemple si es queden sense plaça a l’escola bressol o perquè no troben cap centre que encaixi amb el seu ideal). També hem trobat casos d’educadors que diuen haver tingut una mala experiència treballant dins del sistema d’educació oficial i per això han creat un projecte alternatiu pel seu compte.

Tant aquests educadors desertors com les famílies que engeguen projectes d’educació lliure coincideixen a reclamar un canvi de rumb en l’educació, que flexibilitzi objectius curriculars i prioritzi el respecte pels nens. Per respecte, els partidaris de l’educació lliure entenen conceptes amplis com la confiança en les capacitats dels petits, l’observació de les seves necessitats, les ràtios reduïdes i la incitació a la llibertat i autonomia dels nens i nenes.

Una altra característica de l’educació lliure és que l’aprenentatge es treballa a partir del joc, l’exploració i el moviment lliure, sota la premissa que cada nen té uns interessos o curiositats particulars que fan que tingui unes necessitats o unes altres. L’estructura horitzontal és un altre dels estendards de l’educació lliure: aquí no trobem un adult que imposa el que s’ha de fer, sinó una relació educativa “multidireccional” en la qual la persona adulta fa la funció d’acompanyament al grup, sense objectius que calgui assolir ni continguts que s’hagin de donar en un moment concret. Les activitats que els adults proposen mai no són obligatòries i és el nen o nena qui decideix si s’hi suma o no.

Model associatiu

Una de les singularitats dels projectes d’educació alternativa és que cada un d’ells té les seves pròpies característiques, definides a partir de les necessitats o interessos dels seus promotors. Tot i les diferències, un dels trets comuns d’aquest model educatiu és l’associacionisme i la interelació dels diferents centres. Els integrants de la xarxa d’educació lliure de Girona, per exemple, es troben periòdicament per posar en comú iniciatives i compartir experiències entre projectes, pares, mares i educadors.

La família participa molt activament en el model d’educació lliure i la seva implicació és clau per al bon funcionament dels projectes. En alguns casos són els mateixos pares i mares els que han creat el projecte de zero i són ells els que decideixen tot el que fa referència a la gestió (des dels ingredients dels àpats o la seva preparació fins als torns d’acompanyament, l’educador, les activitats que es porten a terme i els horaris que s’hi fan). Per garantir un bon funcionament de l’autogestió, molts recorren a organitzacions com la XELL (Xarxa d’Educació Lliure), que ofereix suport en l’assessorament per a la creació de nous projectes, difusió o documentació sobre dubtes i temes recurrents. També hi ha altres iniciatives, com el Craev (Centre de Recerca i Assessorament en Educació Viva) i la Cooperativa Integral Catalana, que treballen i assessoren sobre les pedagogies alternatives.

Però tot això és legal?

Els dubtes sobre l’empara legal d’aquests projectes són el que més preocupa les famílies i el que més debat social genera. Què passa si un nen es fa mal? Quina garantia tinc de la qualitat educativa que rebrà el meu fill? El fet que les famílies estiguin directament implicades en els projectes és clau per guanyar confiança i calmar les possibles inquietuds inicials. Els educadors i els responsables dels espais d’educació lliure estan acostumats a les preguntes i denuncien que la rumorologia i la falta d’informació contrastada perjudica la seva imatge des del punt de vista social.

Respecte al marc normatiu, la XELL explica que fins als 6 anys no és obligatòria l’escolarització oficial, però que quan hi ha activitat econòmica cal que l’espai educatiu compleixi els requeriments de la normativa vigent pel que fa a responsabilitat civil i temes estructurals de l’espai. La manera que han trobat aquests projectes per complir aquests requeriments és constituir-se com a associació, cooperativa o similar. Pel que fa al departament d’Educació, aquests projectes no estan regulats, ja que no compleixen la normativa que la Generalitat requereix per rebre la denominació d’escoles o llars d’infants.

Educació pública

Per treballar per la regularització dels projectes educatius alternatius, des de la XELL i el Craev s’ha impulsat la Plataforma pel Dret a Decidir en Educació, amb l’objectiu d’aconseguir un canvi en la normativa de creació d’escoles privades per facilitar l’obertura de centres petits, aconseguir el reconeixement de l’educació en l’àmbit familiar i aconseguir que s’ampliï l’oferta d’escoles públiques que funcionen a partir d’un projecte educatiu basat en els principis de l’educació lliure.

L’educació pública també és receptiva a les noves mirades. És per això que ja fa temps que han aparegut les primeres escoles públiques i escoles bressol municipals que, tot i fugir de les etiquetes, també apliquen certs conceptes molt propers a l’educació lliure. Montse Vinyals, cap de secció de l’àrea del Servei a les Persones de l’Ajuntament de Girona, ens explica que totes les escoles bressol municipals de Girona treballen en una línia paral·lela als principis de l’educació lliure. Dels canvis concrets en relació al model convencional, Vinyals explica que “canvia la mirada cap als infants i el lloc que ocupa l’adult, que pren el paper d’acompanyant més que de centre, que està disponible per a l’infant, que posa límits i que organitza espais i materials que faciliten vivències als infants”. Segons Vinyals, tots els nivells educatius haurien de tenir “una mirada realment respectuosa cap a la infància o l’atenció a les necessitats físiques, emocionals i creatives, i no només a les intel·lectuals”.

Més continguts de