Augmenta el nombre de gossos i els propietaris els tracten més bé

GironaLa gent cada vegada té més gossos i cada vegada els tracta més bé. Segons dades del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, l’any 2017 a les comarques de Girona hi havia gairebé 9.000 gossos inscrits a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), xifra que, amb lleugeres oscil·lacions, es manté estable des de fa uns tres o quatre anys. Aquestes xifres han augmentat sensiblement des del 2008, any d’inici de la crisi, en què van caure molt respecte a anys anteriors. En el conjunt de Catalunya, el 2006 hi havia 91.000 animals de companyia registrats, mentre que el 2008 eren uns 75.000. El 2017 aquesta xifra era de gairebé 95.000 animals.

Més enllà de les dades, els veterinaris i les associacions que es dediquen a la recollida de gossos i gats i les botigues de productes per a animals corroboren un canvi de tendència. “És cert. Cada vegada es tenen més gossos i la consciència de la responsabilitat que implica tenir-ne ha canviat progressivament, i molt, en els últims 15 o 20 anys. Nosaltres en fa gairebé 40 que ens hi dediquem i veiem una gran diferència d’abans amb ara”, explica Josep Font, veterinari i un dels dos fundadors de les clíniques Canis de Girona i Figueres. “A Europa encara ens porten avantatge; allà més o menys en una de cada dues cases hi ha gossos o animals de companyia, mentre que a Catalunya encara estem en una de cada tres, aproximadament, i a la resta de l’Estat la proporció és una de cada quatre cases”, afegeix Font, que en part atribueix l’augment del nombre d’animals de companyia a “la soledat de moltes persones”.

Canvi de mentalitat

“Es tenen més gossos i se’ls tracta millor. La manera que tenen els seus propietaris de cuidar-los evidencia un canvi de mentalitat”, diu Marta Jacomet, propietària de L’Animaleria, una botiga de productes per a animals de companyia de Roses. Jacomet fa 11 anys que la porta, i abans havia treballat 8 anys amb un veterinari a Llançà, una altra població amb un alt índex de turistes i residents francesos. “Hi ha una gran diferència entre com portaven els gossos la gent del país fa vint anys i com ho feien els francesos o els estrangers d’altres països amb més consciència animalista. Aquesta diferència s’ha reduït molt”, afegeix Jacomet. A la seva botiga no ven gossos ni gats, només peixos i ocells. “Només en vam vendre el primer any, però ho vam deixar perquè n’hi ha molts per adoptar i creiem que és molt millor que la gent els adopti. I això que se’n venien, però els abandonaments em van ajudar a conscienciar-me -explica Jacomet-. Els gossos ara viuen dins de les cases, són un més de la família, i això no passava fa vint anys”, afegeix. “Nosaltres ho veiem a la clínica: se’ls proporcionen més cures de les que se’ls donaven abans i la família propietària de l’animal se’n preocupa com si en fos un membre més”, diu Font.

Per evitar propietaris compulsius

Les associacions que es dediquen a recollir gossos abandonats també han notat el canvi de tendència. “Abans podíem recollir uns 200 gossos a l’any, i ara estem al voltant d’una cinquantena. Aquest any, a mitjans d’octubre portem uns 30 gossos recollits i com a molt calculo que arribarem a 40 -diu José Fernández, fundador de l’associació SOS Border Collie-Canae de Figueres-. És cert que ara també hi ha més associacions, però la consciència animalista ha augmentat. Si abans es compraven potser el 90% dels gossos, ara deu estar en un 50% o 60%, que encara continua sent molt tenint en compte que n’hi ha molts per adoptar”, afegeix. Però la compravenda de gossos continua sent un negoci lucratiu. “Als països de l’Europa de l’est es compren caixes de gossos a 30 euros l’animal i aquí els poden arribar a vendre per 800”, explica Fernández.

Els professionals remarquen que la tinença d’un gos ha de ser un acte de responsabilitat. “Amb un gos es disfruta molt, però també comporta obligacions. Si la gent fos responsable s’acabarien els abandonaments. Mentre hi hagi un sol abandonament, continuen sent massa”, diu Font. “Hi ha gent que no és apta per tenir un gos. Persones que viuen soles i treballen deu o dotze hores diàries no poden tenir-ne perquè l’animal té les seves necessitats”, opina Fernández. En aquest sentit, el fundador de SOS Border Collie-Canae va començar fa uns anys un experiment. “Vaig proposar a persones que volien tenir gos però que no podien pel que fos que quan volguessin en vinguessin a passejar un. Jo els deixo la clau i no els demano cap explicació: que cadascú vingui quan vulgui -diu Fernández-. Avui hi ha 12 persones que tenen clau, i n’hi ha que venen un cop al mes i n’hi ha un que ve cada dia des del Port de la Selva fins a Figueres a passejar una gossa. D’aquesta manera, quan tenen el mono de tenir un gos, en tenen un”, conclou.