Ladislau Kubala contra el Girona FC

GironaUn anunci al diari local que aparegué el dia 1 de juliol del 1950 preguntava i responia alhora: “¿Desea usted ver a Kubala? Acuda a Vista Alegre el domingo día 2 de julio”. L’atractiu es concretava en un partit de futbol: “El partido Gerona-Hungría. Un acontecimiento deportivo sin precedente en la provincia”. Així, Kubala, jugador hongarès, actuà a Girona abans que fos jugador del Barça.

El cas Kubala duia al darrere tota una història lligada al temps de la Guerra Freda i a la dictadura comunista que va instaurar-se a Hongria. El jugador havia començat a despuntar a Hongria i Txecoslovàquia, però va decidir exiliar-se per raons polítiques. Les pressions de la Federació Hongaresa i de la Federació Internacional de Futbol Associat actuaren en contra seva i li impediren de participar en competicions oficials. Ell i altres jugadors de l’est d’Europa, tanmateix, van poder agrupar-se i disputar partits d’exhibició en diversos països. Descobert pels directius del Barça, es van moure unes altres pressions per incorporar-lo al futbol espanyol. 

Figura mítica, László (Ladislau a Catalunya) Kubala Stecz fou un jugador que, en el decenni de 1950, va fer sobresortir l’equip del Futbol Club Barcelona i que contribuí a donar-li trofeus de glòria. El Barça del seu primer temps fou “el de les Cinc Copes”: la Lliga, la Copa del Generalísimo, la Copa Llatina, la Copa Duward i la Copa Martini Rossi. Va esdevenir un mestre per a molts jugadors i un avançat al seu temps. Té, per descomptat, un lloc ben merescut en la història del futbol català i en la del Barcelona en particular.

De fet, Kubala era un membre més de l’Hongària, un equip format per exiliats i entrenat per Ferdinand Daucik, que va celebrar diversos partits amistosos a Catalunya, un dels quals –el 2 de juliol de 1950– va tenir com a escenari l’estadi de Vista Alegre. L’Hongària s’enfrontà a l’equip de casa, i el partit acabà amb empat a quatre. Tres dels gols visitants van ser obra de Kubala, que va remarcar-se com un jugador excepcional.

L'abril de 1951 va debutar amb el Barça

Incorporat a la disciplina del Barça, Kubala va debutar de manera oficial amb el club de la Ciutat Comtal el mes d’abril de 1951. El retorn a la gespa de Vista Alegre va produir-se ben aviat: el dia 1 de juliol del mateix any. L’equip barceloní, en un partit amistós, s’imposà al del Girona per 2 a 6, amb tres gols del davanter hongarès. La crònica del partit va subratllar que el davanter blaugrana era una figura excepcional: “Domina la pilota a la perfecció i, malgrat la joventut –22 anys– té una corpulència d’home format i herculi. Potser va abusar a l’hora de voler allargar les jugades, però creiem que va fer-ho en pla de pura exhibició i no per sistema de joc”.

El dia 2 de juliol de 1955, el camp de Vista Alegre va inaugurar l’enllumenat perquè s'hi poguessin disputar partits nocturns. El Barça acudí a la celebració amb un equip de jugadors poc coneguts i de joves promeses que més endavant excel·liren en el futbol català (Olivella, Rodri, Vergés, Suárez...) i va imposar-se al Girona per 1 a 3. El gol del Girona va marcar-lo Kubala, que s’havia vestit de blanc-i-vermell per reforçar el conjunt de casa.

La popularitat del futbolista va fer-se cada vegada més gran. Ell va liderar una de les èpoques més brillants del club blaugrana. La seva imatge esdevingué un emblema admirat i inqüestionable. La seva cara era inconfusible en les col·leccions de cromos. Sortia, fins i tot, en les capses de llumins. En guardo encara una des de 1959, la fabricada per Fosforera Española, SA, en la qual apareix, d’una banda, la caricatura del jugador i, de l’altra, una petita biografia de l’esportista: “Ladislao Kubala Stecz nació en Budapest el 10 de junio de 1927. Comenzó su vida deportiva en el Ferencvaros, para pasar al Vasas. En Checoeslovaquia juega en el Bratislava. Exiliado forma parte del Hungría y tras actuar en el Pro-Patria italiano pasa a las filas del C.F. Barcelona. Nacionalizado español es internacional A”.

El cantant Joan Manuel Serrat, molts anys després, també va immortalitzar-lo en una de les seves composicions musicals, aquella que repeteix els noms de “Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón”. Jo, en canvi, recordo més aquesta altra alineació més moderna: Ramallets, Olivella, Rodri, Gracia, Segarra, Gensana, Tejada, Kubala, Evaristo, Suárez i Czibor.     

L’ídol del Barça es deixà veure a Girona en altres partits amistosos. Evoco, particularment, el de les Fires de 1959, en què el Barça s’enfrontà al Girona (resultat 6 a 8), i quan passava la pilota a Czibor li deia “Toma, niño”. També l’actuació del dia de Tots Sants de 1960, un encontre entre l’equip de casa, de la Tercera Divisió, i el de Jaén, de la Segona. El Girona, reforçat, a més de Kubala, amb Joan Blanquera i Gonzalo Beitia, jugadors sota la disciplina blaugrana, va imposar-se al conjunt andalús per 3 a 0. Kubala fou autor de dos dels gols de l’equip local. I és que sempre el pas de Kubala per Vista Alegre va ser tota una efemèride.