El llegat de grans autors enriqueix el fons de la biblioteca de la Universitat de Girona

GironaLes biblioteques universitàries, a més de ser un espai d’estudi i d’oferir servei de préstec als alumnes i docents, juguen un paper fonamental en la preservació, ordenació i difusió del coneixement acadèmic. En el cas de la biblioteca de la Universitat de Girona (UdG), dins del seu ampli catàleg disposa de més de 30 col·leccions especials, vinculades a persones o entitats rellevants de diferents branques del coneixement o la cultura. Es tracta de llegats, donacions o adquisicions, interessants per a la recerca o la docència, que aporten a la Universitat des de llibres de biblioteques personals fins a manuscrits, cartes o dedicatòries, la majoria dels quals inèdits.

Entre les personalitats més reconegudes que han cedit el seu material a la UdG destaquen escriptors com Prudenci i Aurora Bertrana, Tom Sharpe o Modest Prats, els filòsofs Raimon Panikkar i Josep Ferrater Mora, historiadors com Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar o Joan Reglà, així com els pedagogs Jordi Verrié o Josep Pallach. Per les característiques de la matèria, dominen els autors de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, així que la majoria de llegats es custodien físicament a la biblioteca del Campus de Lletres del Barri Vell.

El fons de literatura Bertrana

De llengua i literatura catalana, el fons més important prové del novel·lista Prudenci Bertrana i de la seva filla, també escriptora, Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 1892. El llegat va ser entregat per la Diputació de Girona a principis dels anys 90 i s’ha anat ampliant progressivament fins a l’actualitat amb noves donacions de persones vinculades amb la família d’escriptors, i suma més de 1.100 llibres –majoritàriament dedicats– i 49 títols de revista de la seva biblioteca personal, a més de l’epistolari, anotacions personals, conferències transcrites, postals o fotografies. Entre l’extens material, ressalta un retrat d’Aurora Bertrana fet pel seu pare, la correspondència amb Pau Casals, instal·lat a Prada de Conflent, o una carta de Salvador Espriu, datada del 1964, a Aurora, que conté el pròleg inèdit de la novel·la Cendres.

La Càtedra i el llegat de Josep Ferrater Mora

Pel que fa a la filosofia, el fons més ampli és el de Josep Ferrater Mora, que el gener de 1991 va fer pública la voluntat de donar la seva biblioteca personal a la Universitat de Girona. La decisió s’explica a partir del vincle i la participació del filòsof en la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, fundada al centre universitari gironí dos anys abans de la cessió. La Càtedra, doncs, a més d’organitzar seminaris i lliçons de filosofia contemporània, vehicula, difon i gestiona el fons de Ferrater Mora, que desperta un gran interès internacional. L’arxiu –llegat en dues entregues després de la mort del filòsof el 1991 i la mort de la seva esposa, Priscilla Cohn, el 2019– consta de més de 7.000 llibres, majoritàriament de temàtica filosòfica, però també de literatura i religió, amb primeres edicions molt rellevants i obres completes d’autors de totes les èpoques. A més, Ferrater també va traspassar més de 6.700 cartes manuscrites, moltes de les quals amb intel·lectuals de referència del moment, que obren portes a possibles estudis sobre el seu cercle d’amistats, influències i connexions. També de filosofia, la Universitat disposa del fons de Raimon Panikkar, que en l’acte d’investidura com a doctor honoris causa el 2008 va manifestar la voluntat de transferir la seva rica biblioteca, amb més de 13.000 documents, al catàleg de la UdG.

Una xarxa d’historiadors del segle XX

L’altre gran eix temàtic que aglutina més material bibliogràfic és el de la història i la geografia, amb el fons Jaume Vicens Vives com a exemple destacat, que prové del dipòsit dels hereus a l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes el 1988. A més dels prop de 4.000 documents, entre llibres, fullets i revistes, la biblioteca de la UdG també custodia part de l’arxiu personal de Vicens Vives, integrat per manuscrits, material docent i més de 3.000 cartes que la família de l’historiador gironí va donar a la biblioteca el 2019. El conjunt de la documentació resulta cabdal per entendre la importància i l’evolució del treball de Jaume Vicens Vives, que, a més, es connecta directament amb la tasca d’altres historiadors contemporanis com Ramon Garrabou, Joaquim Nadal, Joan Reglà o Pierre Vilar, dels quals la UdG també té els fons. La suma i la xarxa d’aquests llegats, doncs, situa la Universitat de Girona, i especialment al seu Institut de Recerca Històrica, com un centre d’investigació historiogràfica de referència a Catalunya.

“No som un magatzem”

Jaume Rufí, cap de la biblioteca del campus del Barri Vell, remarca que la recepció dels llegats “no consisteix en dipositar llibres i documents vells en un magatzem tancat, sinó que l’objectiu és catalogar i inventariar els fons per obrir-los al públic i donar-los vida.” Per això, tot el material de les donacions rebudes s’incorpora a les eines de cerca del catàleg de la biblioteca, obert i accessible per a la comunitat universitària i la ciutadania en general. Això sí, pel que fa als llibres de les biblioteques personals, la majoria, pel seu valor documental, només es poden consultar físicament al campus i estan exempts del servei de préstec. I, en relació amb les cartes, pergamins o manuscrits, que requereixen una conservació especial, es pot accedir gratuïtament a la versió virtual gràcies al treball d’escaneig del repositori digital de la UdG (DUGi). En aquesta línia de digitalització dels fons, fins i tot hi ha una base de dades exclusiva de les dedicatòries en els llibres llegats, especialment útil per resseguir les referències i els vincles entre els intel·lectuals d’un mateix temps.

Per tant, per a la Universitat, l’accés obert al coneixement representa un requisit fonamental per promoure i difondre la recerca. A vegades, però, tal com explica Àngels Merino, directora de la biblioteca de la UdG, les famílies que cedeixen la col·lecció d’una personalitat important, en un primer moment, demanen que el material personal es conservi en privat. La biblioteca, però, respectant el procés de dol dels familiars, “intenta fer-los veure que la millor manera de ser fidel al valor intel·lectual d’un autor és donar a conèixer i compartir el seu llegat”. D’aquesta manera, les aportacions interessants d’escriptors, pedagogs o historiadors no s’estanquen en un magatzem sinó que generen noves línies d’investigació, treballs acadèmics d’estudiants o material innovador per als plans docents. I, a més, la repercussió del fons catalogats i fets públics per la biblioteca de la UdG també transcendeix les parets del centre universitari, ja que s’estén, per exemple, en forma d’exposicions, com les de l’Any Bertrana el 2017, o publicacions editorials, com L’hora de les decisions (Destino, 2019), sobre les cartes d’entre 1950 i 1960 de Jaume Vicens Vives.

Així, en paraules de Sílvia Llach, vicerectora de la UdG, la Universitat, com a institució pública, “a banda de dedicar-se a la docència i la recerca acadèmica, també es compromet i s’implica en la dinamització social arreu del territori”. I, efectivament, treballar el fons d’autors clau encaixa perfectament amb aquesta voluntat de fer recerca per a l’acadèmia però alhora transferir i retornar el saber a la ciutadania. Perquè els fons, tal com destaca Llach, “signifiquen més investigació universitària sobre un tema que ens connecta i relaciona amb l’àrea d’influència i el territori de persones importants de la cultura, el coneixement o la societat civil”.