Un pastisser malalt d’amor pel país

GironaL’acció més important que es va dur a terme contra el nacionalcatolicisme franquista va ser el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria, segons va explicar Carles Fages de Climent. ¿Qui va comandar el reduït equip humà de “ ladrones sacrílegos ” (segons l’expressió que va utilitzar per definir-los Manuel Fraga Iribarne, llavors ministre d’Informació i Turisme) que l’estiu del 1967, en ple franquisme, va segrestar aquesta imatge per denunciar la farsa de la coronació canònica de la Mare de Déu de Núria prevista per a pocs dies després? Nemesi Solà.

Els historiadors que saben buscar els noms de les persones que penquen des de la discreció absoluta, allunyades del desig de figurar, trobaran el de Nemesi Solà en un lloc clau darrere d’una llista inacabable d’iniciatives en defensa del país i de la llibertat, a favor de la història, la cultura i la llengua: Amics de Creus de Terme, Casal de Montserrat, Minyons Escoltes, les revistes Germinabit i Serra d’Or, Òmnium Cultural, Tradicions i Costums, la Flama del Canigó, Memorial 1714...

Pastisser d’ofici i malalt de passió pel país des que té ús de raó, Nemesi Solà és un dels activistes culturals i polítics més tenaços i generosos que han donat els Països Catalans. Ha dedicat la vida a lluitar per la dignitat nacional. La bona fe i el sentit de l’humor li han donat la força necessària per resistir les situacions més adverses. Tot i els problemes de salut, als 86 anys continua bregant per mantenir viva la memòria col·lectiva, fidel al compromís amb el país que va aprendre de petit a Montserrat, on va estudiar i on va veure clar que havia d’implicar-se en la militància del cristianisme de base, i de la seva mare, originària de Moià i vinculada al moviment Pomells de Joventut. Nascut el 1929 a Barcelona i establert des del 1987 a Sant Pere Pescador, Nemesi Solà acaba de ser guardonat amb el premi Joan Amades de cultura popular i tradicional, que reconeix la seva tasca infatigable per recuperar, reivindicar i divulgar el patrimoni ancestral sobretot en temps difícils. La ingent aportació de Nemesi Solà al país mereix aquest i molts altres premis. Ho saben les persones que l’han tractat i que admiren el seu testimoni insubornable, sempre especialment atent a les necessitats nacionals, com demostra el fet que el fons inicial de la biblioteca del Museu Memorial de l’Exili es va nodrir en una part essencial dels llibres que Nemesi Solà va donar a aquest equipament històric de la Jonquera.

Fer circular llibres i documents difícils de trobar ha sigut sempre una de les prioritats de Nemesi Solà, que en jubilar-se va començar a dedicar els caps de setmana a muntar una parada de llibres d’ocasió a preus mòdics a la plaça de Catalunya de Girona i en fires de diverses poblacions.