Des que el pregó del 28 d’octubre va donar el tret de sortida a les Fires de Girona, s’ha instal·lat a la ciutat un ambient festiu i alliberador que, amb certa contenció i respecte, celebra la tornada de les festes populars. S’ha festejat en especial el retorn de les Barraques de la Copa, on, després de dos anys de cancel·lacions, el públic majoritàriament jove es convoca en massa per gaudir de la música en directe, sense distància, cadires ni límit d’aforament.
En aquest context, que respira entusiasme i emoció, després de l’èxit incontestable d’Oques Grasses el grup amb més bona rebuda ha estat, per a sorpresa de molts, El Pony Pisador, que va compartir l’escenari amb Ebri Knight el dissabte 30 d’octubre. Amb un nom que només entenen els coneixedors més ferris de la mitologia d’El senyor dels anells, El Pony és una banda eclèctica i original que fusiona les arrels del folk i la música tradicional amb la modernitat del rock o el jazz més comú. I sempre amb unes lletres inconfusibles plenes d’humor i surrealisme, que, per exemple, canten amb ritme tirolès El meu pare és un formatge o parlen de la Glòria, la guilla geògrafa terraplanista al compàs d’una dansa country.
Formada per cinc joves de Barcelona, la banda de folkfusió ha acumulat un públic fidel i entregat a la singularitat de la proposta. El concert de Barraques, però, va suposar un punt d’inflexió per donar-se a conèixer a nous espectadors, ja que mai fins aleshores El Pony Pisador havia actuat davant d’un públic tan nombrós, de prop de 10.000 persones. “Quan ens van oferir tocar a la Copa ja ens vam imaginar que seria una nit important, però quan vam sortir a l’escenari i vam veure la gentada ens tremolaven les cames”, explicaven els integrants del grup, encara paint la ressaca emocional.
Al peu de l’escenari, en efecte, es congregaven els fans més lleials i enèrgics, molts d’ells procedents d’agrupacions escoltes de la zona, ballant amb la colla i cantant -o cridant- les lletres de memòria, com el lema que proclama les parts d’un pirata. Ara bé, una altra part de la multitud era a Barraques senzillament perquè així ho marca la tradició, amb ganes de festa però sense conèixer el cartell de les actuacions de dissabte. I certament aquí s’explica la clau del triomf d’El Pony a Girona, ja que, amb la frescor de la seva interpretació en directe, van saber seduir i captar l’atenció dels joves i adults que no els coneixien de res.
Joves cantant havaneres
Prova de l’èxit palpable són les dades objectives a les xarxes socials, amb centenars de missatges, comentaris i nous seguidors. Per tot això els membres de la banda coincideixen en considerar el concert de la Devesa com “un abans i un després en la carrera del grup, que ens impulsa a fer el pas definitiu i confiar en el futur professional”. I és que, en un mercat musical en què els grups festius en català s’imiten i es confonen entre ells, El Pony Pisador aporta, sens dubte, una sonoritat particular i pròpia que sorprèn i immediatament desperta interès. Així, davant la monotonia dels mateixos ritmes, acords i tonades de la majoria de bandes de música en viu, la singular mescla d’estils i el to bromista d’El Pony provoquen fets tan sorprenents i lloables com que joves adolescents cantin desinhibits havaneres o ballin danses celtes.
