Predicar al carrer la independència en castellà

GironaSúmate, la plataforma de castellanoparlants a favor, en un principi, del dret a decidir, i en els últims mesos, de la independència de Catalunya, fa un any que pica pedra a les comarques de Girona. Va començar a treballar poc després de la presentació de l’associació a Barcelona, i ara a Girona en formen part unes 80 persones. L’objectiu és fer arribar el missatge dels beneficis que tindria per al conjunt de la ciutadania la creació d’un estat català. “Nosaltres podem entrar allà on altres associacions ho tenen molt difícil”, explica Sonia Berlanas, la coordinadora de Súmate a Girona. “Com que molts som nascuts fora de Catalunya i castellanoparlants o bilingües, ens miren sense els recels amb què potser es mirarien gent d’entitats d’un perfil catalanista més marcat. Alguns veïns segur que pensarien: « Mira, ya están aquí los catalanes »”.

Berlanas va néixer a Barcelona, de pare d’Àvila, i en aquesta ciutat castellana va anar uns anys a l’escola, així com després a Salamanca. Ara ja porta molts anys a Girona i va decidir implicar-se a fons en el moviment independentista després de la manifestació de la Diada del 2012. “A l’amiga amb qui hi vaig anar li vaig dir que l’any vinent estaria treballant per la independència”, afirma.

Catalans per elecció

Amb Súmate, Berlanas va trobar l’eina ideal. “El pueblo em tira molt i Castella també és la meva terra, però ara hem de fer un estat nou a Catalunya”. El seu pare no és favorable a la independència però l’entén. Un altre activista des del principi és Ferran Oliva: “Volem parlar de tu a tu amb la gent però també escoltar i compartir. Fer un país nou és feina de tots i només ho podrem fer si les diferents maneres de pensar i sentir estan unides”, diu. Ramón Fernández, madrileny de naixement, porta nou anys a Catalunya i es va afegir a Súmate poc després. “En un acte de l’ANC vaig conèixer Súmate, la Sonia i en Ferran. De seguida em vaig dir: «Aquests són els meus»”. “Jo sóc català per elecció, perquè ho vull ser, per sobre del que diguin els papers. Vull compartir el projecte de fer un país nou”, afegeix Fernández.

‘Comando’ Súmate, en acció

Félix Díez és de Valladolid i porta sis anys a Torroella de Fluvià. “Jo sóc castellà i d’esquerres. No m’he sentit mai espanyol. Com diu Ciceró, la meva pàtria és allà on jo estigui bé”, explica. “Hi ha catalans de cor i catalans de raó. A Súmate hi ha una barreja de tots. Jo sóc dels últims, he entrat al catalanisme des de la raó. Considero que el dret a l’autodeterminació dels pobles no es pot negar a ningú”.

Montserrat Vivern, Tere Jonama Fernández, Chantal Caballería, Soledat Rodríguez i Gisela Vicens són col·laboradores de Súmate. Diumenge passat van fer campanya al passeig de la Devesa, en plenes Fires de Girona. “Normalment anem al mercat dels dissabtes o a les portes de supermercats, on trobem un públic més del perfil al qual es dirigeix Súmate”, comenten. Les activistes van repartir tríptics amb els objectius de l’associació i que desmenteixen els arguments de la por. “Més que donar els tríptics i prou, intentem establir una petita conversa”, diu Jonama. “Molta gent encara no coneix Súmate ni sap el que fa”, explica Rodríguez. “La majoria somriuen, ens donen les gràcies i se’n van amb el tríptic”, afegeix Caballería. “Em conformo que s’enduguin el tríptic, encara que, de vegades, poc després el llencen”, diu Vicens.

En aquest any al carrer, gairebé no s’han trobat amb situacions desagradables per fer proselitisme del dret a decidir. Sole Rodríguez recorda que mesos enrere, a Girona, es va trobar amb un home molt alterat: “Em va dir de tot menys guapa. Se’l van haver d’emportar els seus amics”, diu. Jonama també recorda un dia a Girona que un amic seu es va posar al seu costat, en una conversa una mica pujada de to, per si de cas. En l’altre sentit, de vegades també troben gent que les menysté per ignorància. “Que el nom de l’associació sigui Súmate i que el tríptic sigui en castellà fa que alguns independentistes no vulguin saber res de nosaltres perquè es pensen que som antiindependentistes”.

Obrint escletxes

Però també n’hi ha que estan informats i coneixen l’associació i la seva tasca. “Un dia a Figueres una dona em va dir que ens admirava molt, que la commovia i l’emocionava la feina que fem. No sóc de llàgrima fàcil però vaig estar a punt d’emocionar-me”, recorda Berlanas. El carrer és dur i costa veure’n els fruits: “Però veus que la gent agraeix que t’hi dirigeixis i els tinguis en compte. També amb els immigrants”, explica Vivern. “A poc a poc anem obrint escletxes”, afegeix Rodríguez. A Vila-roja els han demanat que hi vagin a fer una xerrada i a les dues que han fet fins ara en centres cívics de Girona hi han assistit 60 i 80 persones, respectivament.

Les principals preocupacions que els planteja la gent són les pensions i la corrupció. “Encara que ens dirigim al sector castellanoparlant, la feina que fem també serveix per informar molts catalanoparlants amb els mateixos dubtes”, explica Jonama. “Si alguna vegada m’han preguntat què venc, responc que esperança i il·lusió”, diu Oliva. “Súmate era la peça que faltava, una falca de la mateixa fusta. Ha de fer molt mal a l’unionisme espanyol”, conclou Fernández.