Puigcerdà, pionera del turisme a Catalunya

Puigcerdà, juntament amb Sitges, S'Agaró i Barcelona, va ser una de les poblacions pioneres en el turisme a Catalunya. A finals del segle XIX la premsa local ja parlava de "turisme" i "veraneadores". Les primeres grans torres d'estiueig daten dels anys setanta de fa dos segles i el 1886 ja es practicava l'hípica per part dels hisendats forans.

També a la fi de segle hi havia dos grans casinos teatre i a la darreria dels anys 20 es va edificar el Reial Club de Golf de la Cerdanya. Fins i tot el 1923, pensant a facilitar les coses als turistes, es va projectar un funicular per pujar al centre de Puigcerdà. En aquell moment i anticipant-se al seu temps ja es va entendre el turisme com una font de riquesa que permet gaudir d'un lleure creatiu.

Posteriorment, l'Oficina de Turisme de Puigcerdà, oberta el 1932, aniria íntimament lligada al Centre d'Iniciatives i Turisme de Puigcerdà i Cerdanya, compromès amb el desenvolupament turístic durant l'últim franquisme i la Transició. Es va constituir el 1964 i les seves activitats van girar a l'entorn de l'organització de festes i esdeveniments lúdics, culturals i esportius; l'edició de propaganda turística de la comarca, i l'atenció als visitants mitjançant una oficina oberta al públic, ubicada en el mateix edifici de l'Ajuntament i encara Oficina de Turisme actual tot i que per poc temps, ja que aviat es traslladarà tot a la nova seu del campanar.

Arxiu del turisme

La intensa activitat que va portar a terme ha quedat plasmada en una àmplia documentació que es guarda al fons de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Es compon de dotze caixes de documents textuals, 327 fotografies en paper i un audiovisual, que recullen informació sobre la gestió del Centre i d'actes molt diversos: la proclamació de Miss Turisme, les competicions esportives, els festivals de danses folklòriques, l'emblemàtica Festa de l'Estany o la visita a Puigcerdà, l'any 1969, del ministre espanyol d'Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne.

Va ser una entitat puigcerdanesa que va lluitar pel desenvolupament econòmic d'una comarca, encara aïllada i verge en un moment, la dècada dels 60, en què el turisme es va començar a popularitzar per deixar de ser una activitat d'elit.

Des de fa uns anys, Puigcerdà disposa d'un Centre d'Acollida Turística (CAT) dedicat al Tractat dels Pirineus. En aquest espai, el turista hi pot trobar un centre d'interpretació on s'expliquen els orígens de la població de Llívia i el fet que es tracta d'un enclavament enmig de territori francès.