Ensenyament
Comarques Gironines 05/05/2022

El repte de la inclusió a la universitat

La realitat socioeconòmica i la segregació educativa, obstacles en l’etapa postobligatòria

Aliou Diallo
6 min
Organitzadores i ponents de la taula rodona: “Una mirada del racisme a Catalunya i Espanya” a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona

GironaLes dificultats dels estudiants immigrants o fills d’immigrants per arribar a l’etapa d’ensenyament postobligatòria i a les universitats no es pot explicar sense tenir en compte el seu estatus social i legal. Les mancances afecten directament el seu desenvolupament personal, especialment en l’àmbit acadèmic.

Kumba Sakoli, graduada en ciències polítiques i de l’administració (CPA) per la Universitat de Girona (UdG), creu que el “racisme estructural” és una de les barreres: “Existeix una estructura de poder dins la qual qualsevol persona que no és blanca, home, heteronormatiu i amb una certa posició econòmica es troba en la meitat inferior de la relació de la jerarquia de poder i, per tant, està destinada a ser modelada, civilitzada o assimilada amb la finalitat de fer-la encaixar”.

L’estudiant del grau de ciències polítiques i de l’administració a la UdG Mariama Jadama té molt clara la relació entre el tracte que reben les famílies amb trajectòria migrant i el nivell educatiu dels seus fills: “Els primers anys posteriors a l’arribada de les nostres famílies al país impliquen viure en la marginalitat, treballar sense contracte i sense cotització, i un cop se superen les barreres per legalitzar la situació, se’ns reserven les feines més precàries i mal pagades del mercat laboral.” Això, al seu entendre, té conseqüències per als fills: “És impossible dedicar temps a la família i, per tant, fer el seguiment de l’evolució dels fills a l’escola o ajudar-los amb els deures, i tampoc es poden contractar cursos de reforç. Si hi sumem que estem condemnats a viure en barris guetitzats i a estudiar en escoles i instituts segregats, es fa evident que tenim molt en contra per assolir el nivell que s’espera de nosaltres per arribar als estudis universitaris”.

En aquest sentit, respecte al tipus de centres d’estudis, és significativa la seva relació amb l’accés a les universitats, i més si tenim en compte que, de forma predominant, les persones immigrants solen desenvolupar els seus estudis en centres públics. Segons dades publicades pel mitjà de comunicació Crític, a Catalunya la Universitat Pompeu Fabra és la que té més alumnes provinents d’instituts privats o concertats, un 54%. La UdG lidera el rànquing d’universitats amb més alumnes provinents de centres públics de secundària, el 77%; seguida per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb poc més del 70%.

Cal destacar que aquí trobem una primera variable divisòria que s’explica per la diferència entre les universitats ubicades fora de la província de Barcelona i les universitats ubicades a la província de la capital catalana pel que fa al percentatge d’alumnes provinents de centres públics. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la que té menys alumnes provinents de centres privats o concertats, poc més d’un terç, seguida per la Universitat de Barcelona, amb un 47% d’alumnes, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un 50%. D'altra banda, totes les universitat públiques del país ubicades fora de la demarcació de Barcelona presenten un nombre d’alumnes provinents de centres no públics per sota d’un terç, amb la Universitat de Lleida com la que en té més, amb un 32%.

El percentatge mitjà a les universitats públiques de Catalunya d'alumnes provinents de centres privats o concertats és del 41%, molt per sobre del percentatge d’alumnes que cursen en centres no públics els estudis de secundària que donen accés als estudis universitaris. Segons dades publicades pel departament d’Educació per al curs 2021-2022, un 67% dels alumnes que cursen batxillerat o cicles formatius de grau superior ho fan en centres públics, enfront d'un 33% que ho fan en centres privats o concertats.

Debat obert amb ponents, estudiants i professors de la Universitat de Girona.

La segregació educativa

Aisetu Ceesay, treballadora i estudiant de CPA, va estudiar a l’escola La Farga de Salt, on pràcticament el 100% d’alumnes són immigrants o fills d’immigrants, després va passar a l’Institut Vallvera, on es va trobar el mateix panorama. En la seva opinió “viure l’educació en un entorn tan segregat et condiciona”.

Diaba Dembele apunta en la mateixa direcció: “A l'arribar a quart d’ESO, el professorat em va bombardejar amb informacions sobre formació professional (FP), que són estudis que tenen molt mèrit, quan em motivaven més els estudis universitaris. En el moment de decidir, havia interioritzat tant que havia de fer FP que ja no reconeixia aquella aspiració d’estudiar a la universitat. Vaig començar un curs de FP, que vaig deixar fa poc perquè no em motivava, i ara estic treballant per recuperar la il·lusió perduda i matricular-me a la universitat”.

Valor pedagògic de la barreja

Sheila González, doctora en polítiques públiques i transformació social per la UAB,  assegura que els poders públics tenen un paper molt important en la perpetuació de la segregació escolar: “Cal que les administracions públiques s’afanyin a aplicar la llei i el pacte signat contra la segregació. No pot ser que, després de treballar en un pacte de país contra la segregació i una normativa que l’acompanyi, seguim sense voluntat ni recursos per revertir la situació”. Respecte al paper de les famílies, puntualitza: “Cal canviar el marc de pensament: no existeix un dret a la tria d’escoles o instituts, el que hem de garantir és l’educació dels infants i joves. Cal que el procés de tria passi de ser administratiu a educatiu, per tal de viure la barreja com un valor pedagògic”.

Sense referents per a les persones racialitzades

Un altre aspecte que destaca la comunitat educativa és la falta de referents per a la comunitat immigrant en l’àmbit universitari. Umu Ceesay, estudiant de CPA a la UdG, diu això respecte a la seva presència a la Universitat de Girona: “Som aquí (a la universitat), però no se’ns espera. Tenim tan assumit que no pertanyem a aquest lloc que en fem una lectura errònia: pensem que som persones privilegiades, quan en realitat és un dret que s’ha de garantir a tothom.”

L’èxit de ser de Salt

A Salt, des del 2017, té lloc un mínim d’una trobada anual dins del projecte Fòrum d’Estudiants de Salt (el darrer es va celebrar el març al campus universitari EUSES), un projecte liderat per joves estudiants dels diferents instituts del poble i dirigit a estudiants, graduats i docents amb la finalitat de compartir experiències i orientar als alumnes de Salt sobre opcions que tenen a l’abast per seguir estudiant.  L’acte central d’aquesta última trobada va ser l’anomenat Mentoring i orientació per àrees d’interès, un espai dividit en deu àrees d’estudi o sortides professionals amb persones mentores, que desenvolupen els estudis o la vida laboral dins de l’àrea d’interès, i que expliquen als alumnes les seves vivències i els resolen dubtes sobre el seu futur acadèmic o professional. Aquest Fòrum promou que els alumnes de Salt puguin conversar amb persones que han passat pels mateixos centres educatius i que han explorat o exploren sortides acadèmiques o laborals d’interès compartit. El lema de la taula rodona que va tancar el Fòrum va ser “La relació entre ser de Salt i l'èxit acadèmic".  Mariama Jadama va explicar la seva experiència: “Si dins la societat hi ha racisme, en l’àmbit acadèmic també, potser més subtil però en trobem. S’espera menys de mi pel fet de venir d’on vinc, i se m’elogia per mèrits que no generen aquest entusiasme si els fa una altra estudiant.” I va sentenciar: “Hi ha un cert paternalisme cap a les persones racialitzades que arriben a les aules universitàries, les visions que hi aportem es valoren des de la perspectiva de qui som i d’on venim, i es qualifiquen de diferents o interessants. Moltes vegades no sé fins a quin punt em mereixo la puntuació que trec d’un determinat treball; temo ser aquell punt de diversitat de l’aula”.

La realitat en què es desenvolupen els immigrants o els fills d’immigrants condiciona el seu creixement personal, així com les seves aspiracions acadèmiques o laborals. Així, qui aconsegueix superar les diferents barreres per mèrit propi se sent de vegades impostor de les seves vivències, ja que no semblava predestinat a tenir aquesta trajectòria.

Algunes de les opinions d’aquest reportatge s’han extret de la taula rodona titulada Una mirada del racisme a Catalunya i Espanya, organitzada per un grup d’estudiants de l’Àrea de Ciència Política de la UdG, moderada per l’Adama Boiro, un acte en el qual van participar estudiants i professors per conversar sobre la realitat de les persones racialitzades a Catalunya, particularment a les universitats i al llarg de les primeres etapes educatives.

També es van recollir testimonis d’una taula rodona a Salt, integrada per professors i exalumnes de les escoles i instituts del poble, sota el lema “Compartim poble, compartim escola: ens hi juguem el futur de Salt”, i amb la intervenció com a ponent de Sheila González, professora de la UAB. La trobada va ser organitzada per l’entitat Salt’Educa, una plataforma impulsada per famílies saltenques per lluitar contra la segregació escolar i a favor d’una inclusió més gran a les escoles i instituts de Salt.

stats