Història
Comarques Gironines 14/07/2021

Salvador Dalí, protecció prioritària de la Guàrdia Civil

El cos armat va custodiar el pintor a Portlligat i al castell de Púbol en detriment de la vigilància als municipis

3 min
La Guàrdia Civil protegia Salvador Dalí les vint-i-quatre hores, amb patrulles que feien torns de vuit hores, al Castell de Púbol i a Portlligat.

GironaEls serveis encomanats al cos de la Guàrdia Civil són molt diversos: tasques de seguretat, fiscals, de policia judicial, de control d’armes i explosius, d'informació i investigació, marítimes, militars... Entre les dedicacions que corresponen a la seguretat s’inclouen les que afecten la protecció d’interessos de l’Estat i la de bens col·lectius individuals o particulars. Salvador Dalí (1904-1989) era un particular, però no un individu vulgar, i números de la Guàrdia Civil van protegir el seu espai vital, arran de mar i al Baix Empordà, durant una colla d’anys per iniciativa jeràrquica. Considerat un geni per definició pròpia, l’artista, abonat a l’escàndol i la provocació, va ser custodiat per les forces de l’ordre.

Entre els anys 1977 i 1979, en temps de govern de la Unió de Centre Democràtic, dos guàrdies del servei d’informació van controlar la casa de Portlligat durant l’època estiuenca. Des del 1980, i per ordre verbal del coronel en cap del terç de Catalunya, va ser el post de Cadaqués l’encarregat d’aquest servei. Quan, l’any 1982, el pintor va traslladar la residència al castell de Púbol, l’empara va continuar. Un guàrdia de paisà i un vehicle oficial no es van moure d’aquell paratge en torns de vuit hores. Els membres del cos que feien aquesta tasca corresponien, indistintament, als posts de Flaçà i la Bisbal i al nucli de reserva de la Comandància de Girona.

Restava efectius

Un problema es va presentar el 1984, quan a la plantilla de guàrdies li faltaven efectius per satisfer totes les necessitats del territori. Els alcaldes dels pobles inclosos a la demarcació del post de Flaçà, i el de Celrà especialment, van expressar a l’autoritat el descontentament, el malestar i la preocupació per l’increment de la delinqüència i la poca presència de la força als districtes respectius. No comprenien que una vigilància particular pogués restar agents a una tasca prioritària de la policia de proximitat, pròpia dels uniformats de color verd abans que es despleguessin els Mossos d’Esquadra.

A Flaçà només hi havia cinc agents de la Guàrdia Civil, i a la Bisbal onze números, que havien d’atendre vuit termes municipals, a més dels serveis fixos de portes, polvorí, escorta, etc., i evidentment el control del castell de Salvador Dalí. Per atendre el requeriment dels ajuntaments, el cap de la Comandància de Girona, el tinent coronel Francisco Val Antolín, el juny del 1984 va exposar al governador civil una proposta lògica: la supressió del servei de protecció a Dalí i que se n’encarregués una empresa de seguretat.

El silenci de Madrid

El governador, Miquel Solans Soteras, representant dels interessos del PSOE, va veure la proposta amb bons ulls, però ell no podia decidir per compte propi. Tot depenia del ministeri de José Barrionuevo Peña, llavors més preocupat pel terrorisme etarra. Per sortir del pas, el 21 de juny, el polític subordinat de Girona va trametre un tèlex d’urgència al director general de la Seguretat de l’Estat, Julián Sancristóbal Iguarán, un dels homes poc afortunats de l’equip ministerial. El text era ben contundent: “Por dramática insuficiencia de personal, me veo obligado a retirar la vigilancia fija de Guardia Civil que se le concede a D. Salvador Dalí en su castillo de Púbol, considerando que su protección puede hacerse por guardas privados. Se hará vigilancia intermitente en el transcurso del servicio hecho por las patrullas de Guardia Civil. Esperamos confirmación”.

Dedicació personal

A Madrid, però, van fer l’orni. El 27 de juny el governador va haver d’insistir i raonar més extensament, per mitjà d’una carta, la necessitat de treure la vigilància fixa de Púbol. Va explicar que la dedicació personal a Dalí era de domini públic i que podia originar un mal precedent o deteriorar la imatge de la Guàrdia Civil. I preveia que, si no se solucionava el problema, podien promoure’s manifestacions, recollida de signatures i mobilització de l’opinió pública a través de la premsa.

Com que no van fer-li cas, el 5 de juliol va enviar un altre tèlex: “Reitero a V.I. télex remitidos en fecha 21 y 22 de junio, sobre respuesta urgente por parte de esa dirección, a la propuesta de retirar vigilancia fija en la residencia del Sr. Dalí, en Púbol, a cambio de patrullas móviles, por encontrarnos en una situación de insuficiencia de personal”.

Malgrat tot, a l’arxiu del Govern Civil no hi ha cap resposta escrita a les pretensions del tinent coronel Francisco Val i del governador Miquel Solans. Aquestes coses passaven perquè Dalí era prou poderós per representar Espanya, o una determinada Espanya, en temps de Franco, Suárez i González, com la mateixa Guàrdia Civil. Hem de tenir en compte que l’Estat i no la Generalitat –amb el disgust corresponent de Jordi Pujol– va ser el que finalment va esdevenir el receptor del llegat de l’artista, que es definia com a monàrquic i altres adjectius.

stats