Els secrets del segrest de la marededéu de Núria
GironaEl segrest de la marededéu de Núria la nit del 8 al 9 de juliol del 1967, ara fa 50 anys, per part d’un grup de joves antifranquistes era un episodi de la història sobre el qual cinc dècades després encara hi havia moltes ombres. Qui hi havia darrere aquells fets i com ho van fer per agafar la talla romànica i retornar-la quatre anys després sense que ningú els descobrís eren algunes de les preguntes que els impulsors del documental El segrest de Núria, de Zeba Produccions, han aconseguit respondre. Els detalls d’aquell episodi també s’han recollit en un llibre, Mossèn, ens han pres la marededeu!, de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip. Els seus impulsors admeten que no comptaven que toparien amb el pacte de silenci que encara mantenen una part dels protagonistes. El documental s’estrena aquest 8 de juliol al 33.
No era un sacrilegi
El director del documental, Eduard Miguel, assegura que fins fa poc encara hi havia gent de la zona que recordava els fets com un acte vandàlic i un “sacrilegi”, tal com va explicar-ho el franquisme i la premsa en aquell moment. El segrest de la marededéu va ser un sabotatge contra el règim franquista, que tenia previst celebrar la coronació de la Mare de Déu al mateix santuari quatre dies després. S’emmarcava en la campanya Volem bisbes catalans, que exigia tres condicions: el nomenament de bisbes catalans, la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona i el retorn de l’abat Escarré.
El punt de partida del documental va ser Nemesi Solà, un dels organitzadors, però ell no va pujar al santuari de Núria per endur-se la marededéu i en cap moment va donar cap nom escudant-se en un pacte de silenci. Després de mesos d’investigació van descobrir dos dels quatre nois que van pujar al santuari. Un d’ells, Xavier Margais, des de Mallorca, va accedir a parlar a càmera. Avui es manté en secret el nom dels dos escoltes que també van pujar i que van fer les tasques de vigilància. Amb qui sí que van poder parlar va ser amb Enric Lahoz, que l’any 1967 era vicari de Ribes de Freser i organista de Núria. El règim franquista i la Guàrdia Civil el van acusar d’haver robat la marededéu, tot i que no hi havia tingut res a veure. Va ser processat però finalment el cas es va sobreseure per falta de proves. “Mai ningú -segons Miguel- l’havia entrevistat ni li havia preguntat pel que recordava: hem donat veu a molta gent que hi va participar, des del nucli intel·lectual fins als capellans de Núria que van descobrir la desaparició”.
Josep Benet torna la talla
Un altre aspecte que revelen per primer cop és el retorn de la marededéu el 28 de gener del 1972, més de quatre anys després i quan ja s’havia acomplert el que exigia la campanya. Els encarregats de fer-ho van ser l’advocat Josep Benet i la seva esposa, Florència Ventura, actualment viuda, que van entregar la imatge al secretari del bisbe d’Urgell a tocar de Montserrat. Una part del documental es va finançar amb micromecenatge.
