L’última novel·la d’Aurora Bertrana

GironaL’editorial Males Herbes publicarà el 4 de març el text íntegre, incloent-hi les pàgines que no van passar la censura franquista, de l’última novel·la de l’escriptora gironina Aurora Bertrana, La Ciutat dels Joves (1971). L’última ficció de l’autora, escrita als 79 anys, és una distopia a través de la qual va voler copsar la fotografia d’aquell moment, entre el vent de canvi de les noves generacions (la Ciutat dels Joves) i un enquistat règim franquista que es resistia a desaparèixer (la Ciutat dels Vells).

Malgrat el decorat distòpic, però, la novel·la va patir la tisorada de la censura. Per això l’editorial ha decidit incloure en aquesta reedició els informes i comentaris que els censors li van dedicar.

L’Espanya franquista

Un periodista veterà procedent de la Ciutat dels Vells (metàfora de l’Espanya franquista) és enviat a la Ciutat dels Joves per escriure’n un reportatge. Allà trobarà una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somiaven els joves de finals dels seixanta. El reporter anirà comparant allò que observa amb el lloc d’on ve, de manera que, tot i mostrar que el funcionament de la Ciutat dels Joves no és perfecte i que a voltes li resulta incomprensible, el trobarà preferible al de la Ciutat dels Vells, catòlica i conservadora, dominada per la hipocresia i la manca de llibertat.

Aquesta és la trama de La Ciutat dels Joves, una distopia que atacava el franquisme des de la ficció mentre reflexionava sobre el Maig del 68. L’última novel·la de Bertrana va ser també la més política de l’autora. I és que darrere de l’artifici de la ficció l’escriptora gironina deixava clara la seva visió sobre l’Espanya d’aquells anys i els anhels de llibertat que es coïen dins i fora, opinant sobre temes com la religió, el feminisme o l’economia.

La literatura del censors

L’editorial Males Herbes la reedita ara amb una versió “íntegra” que inclou els fragments que -malgrat tractar-se d’una ficció- no van passar el tall de la censura franquista i un pròleg d’Adriana Bàrcia. És, per tant, la primera vegada que els lectors podran llegir el text original de la novel·la i complementar la lectura amb els informes i comentaris dels censors sobre l’obra.

Aurora Bertrana (1892-1974), filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, va ser violoncel·lista i escriptora, a més d’una de les primeres feministes de la cultura catalana. Va estudiar música i literatura a Ginebra. Durant la seva joventut va formar part de diferents conjunts musicals a Chamonix i a París, i va fundar la primera jazz band formada íntegrament per dones.

A Suïssa, Bertrana es va casar l’any 1925 amb l’enginyer monsieur Chauffat (com ella l’anomena en les seves memòries). Empesos per la set de veure món, monsieur Chauffat i Bertrana van anar a treballar i a viure a Tahití. El matrimoni va passar tres anys a Papeete, on Bertrana escrivia reportatges per a la revista D’Ací i d’Allà i quan van haver de tornar a Barcelona per la malaltia de la seva germana Cèlia els reportatges es van convertir en un llibre complet sobre Tahití titulat Paradisos oceànics. Publicat l’any 1930, aquest llibre va ser un èxit literari i comercial que va marcar Bertrana i va escandalitzar la societat catalana al parlar d’una societat tan llunyana que incidia en aspectes com ara la llibertat sexual.

Bertrana va tornar a Catalunya l’any 1948 i va gaudir d’un nou reconeixement popular amb la novel·la Vent de grop (1967), que Rovira Beleta va adaptar al cinema amb Joan Manuel Serrat. Va escriure la biografia del seu pare, Una vida, va participar en els primers jurats del premi Prudenci Bertrana i va escriure les seves pròpies memòries. El segon volum es va publicar després de la seva mort, a Berga.