Aznar modula ara el to i avala l'opa centrista del PP

ENVIAT ESPECIAL A SEVILLALa geografia de la política té cops amagats. Ahir, a Sevilla, José María Aznar va posar-se "com un militant més" al servei de Mariano Rajoy per liderar "un gran projecte nacional de recuperació, regeneració i reformes". Fa onze anys, a la mateixa ciutat, Manuel Fraga va estripar la carta de dimissió d'Aznar i li va deixar lliure el camí de la Moncloa. Ha passat el temps però la diagnosi és gairebé idèntica: els socialistes deixen un paisatge trinxat i ara toca de nou al PP tornar a posar dempeus l'edifici de la "nació espanyola". D'autocrítica, res de res.

Més de 3.000 militants i dirigents del partit conservador es reuneixen fins demà a la capital andalusa, amb la mirada posada a les eleccions autonòmiques i locals del mes de maig. Les enquestes els somriuen i el PP sap que un gran resultat seria una clatellada decisiva al lideratge oscil·lant de José Luis Rodríguez Zapatero. Per això, cal posar la maquinària a punt i llançar un missatge precís a la societat, sense tenir en compte a qui vota cadascú. La idea és que ara la prioritat és la butxaca i això requereix situar al capdavant els millors gestors, els que estan més ben preparats, deixant de banda les qüestions ideològiques. De fet, el format d'aquesta macroreunió és asèptic (podria ser la presentació d'un nou cotxe de gamma alta) i això reforça aquest discurs obert a tothom, neutral: un espai clavat al plató del programa Tinc una pregunta per a vostè , tot blau i amb uns núvols blancs i dòcils com a teló de fons, i un eslògan: " Puedes confiar ". Res més.

El PP que ve

La intervenció de José María Aznar va certificar ahir que el sector més dur del PP ha assumit que el lideratge de Mariano Rajoy ja no té marxa enrere i que, si no hi ha grans sobresalts, serà el nou president del govern espanyol. El canvi que es va imposar al congrés de València l'any 2008, enmig d'una forta tensió interna, s'ha consolidat. Una altra cosa és que agradi: l'abraçada entre Rajoy i Aznar va ser gèlida, de compromís. L'any 2008, però, ni es van saludar. Era l'època en què Esperanza Aguirre i l'exministre Juan Costa provaven, sense èxit, bastir una alternativa aznarista al líder del partit, després que perdés per segona vegada les generals.

El nucli que lidera ara la formació estava ahir exultant provant d'encabir-se a la foto, conscients que la convenció de Sevilla culmina una bona part de la feina que havien de fer i obre la porta al tram final d'aquest curs que hauria d'acabar el 2012 a la Moncloa. Superat el congrés de València, aquest nou equip de direcció va haver de fer front a la tempesta del cas Gürtel i als escàndols al País Valencià. No va ser fàcil. Francisco Camps, el president de la Generalitat valenciana, va ser el baró territorial que més se l'havia jugat per Mariano Rajoy i el president del PP no el va voler deixar a l'estacada. L'esforç per situar el partit al centre polític, capaç de fer una bona mossegada a l'electorat que a les últimes eleccions va fer confiança al PSOE, va tenir un punt important a Barcelona, a la convenció del 2009. Allà, asseguren els populars, van escoltar la societat i ara -un any i dos mesos després- ho concreten a Andalusia posant les bases del programa electoral del mes de maig, uns comicis que el PP plantejarà en clau de referèndum sobre la gestió del president espanyol, Rodríguez Zapatero.

L'estratègia l'han anat teixint Javier Arenas, vice-secretari general del PP i amic personal de Rajoy; Soraya Sàenz de Santamaría, la cara conciliadora al Congrés; Esteban González Pons, el portaveu que ha posat el PP al dia en les noves tecnologies de la comunicació, o la número 2 del partit, María Dolores de Cospedal que, amb l'ajuda d'Ana Mato, ha anat posant ordre a l'organització interna per assegurar que els quadres polítics són tots de la màxima lleialtat del nou equip.

Temps enrere, José María Aznar, amb l'embranzida de la ultradreta mediàtica madrilenya, va qüestionar que el nou PP centrés el seu missatge només en l'economia. Ahir no en va dir res. La línia és ja inamovible. Per Rajoy, arribar a final de mes és la preocupació que uneix votants del PP i del PSOE i, per tant, el centre de la seva política. No és d'estranyar que vagi amb peus de plom a l'hora de concretar propostes per no espantar ningú. A la convenció d'aquest cap de setmana, els discursos giren sobre grans conceptes abstractes, com benestar , canvi o un govern millor . Una neutralitat clínica molt ben calculada pel màrqueting electoral. Ara és l'hora de sumar més gent a la seva alternativa, siguin del color polític que siguin, i no de crear anticossos.

Cospedal va assegurar ahir que demanen "als espanyols un gran suport per emprendre plegats un projecte de renovació nacional. És un repte apassionant, que no demana credencials per formar-ne part. Que busca els punts d'unió per sobre de qualsevol diferència. Un desafiament col·lectiu que no mira ni a esquerres ni a dretes". Rajoy va ser encara més directe: "En aquest projecte polític hi cap tothom".

Pel PP, es tracta de "recuperar el gran pacte del 1978", un gran consens com el constitucional per tirar endavant les reformes que els populars creuen imprescindibles -sense explicar-ne mai la lletra menuda- per sortir de la crisi econòmica i política que, a parer de l'expresident espanyol, té la seva "llavor" en "el pacte del Tinell", que va fer possible el primer govern d'esquerres a Catalunya. Són els clàssics reunits de José María Aznar.

I les autonomies?

Després del debat d'aquesta setmana sobre la viabilitat de l'Estat autonòmic, ahir el PP també va voler centrar el discurs en aquesta qüestió. Fins i tot l'excap de l'executiu espanyol, que va obrir la caixa dels trons dies enrere, va matisar les seves paraules. Segons va explicar, el PP no vol canviar el model territorial i va acusar els socialistes de "fer tot el possible per destruir el model autonòmic" amb la reforma de l'Estatut de Catalunya. "Han portat el model prop de l'abisme però han fracassat", va concloure. Aznar es doblegava a les tesis més moderades de la direcció actual, que té justament en presidents autonòmics com Juan Vicente Herrera, de Castella i Lleó, o Alberto Nuñez-Feijóo, de Galícia, alguns dels seus avals més destacats. Cospedal va voler allunyar els fantasmes de la recentralització i va assegurar que només volen "ordenar i racionalitzar" el model.

El nou PP, convençut que va pel bon camí, manté però la contundència contra els temes importants per a Catalunya. Aznar va parlar ahir de "broma" quan es va referir a l'ús del català al Senat. Els resultats del PP a les eleccions al Parlament els avalen i saben que els plets al TC els donen vots. Els catalanistes, doncs, queden exclosos de la regeneració marianista que ve.