Bèlgica fa a miques el rècord mundial de país sense govern
Amb 249 dies sense govern, Bèlgica supera el rècord que fins ara ostentava l'Iraq. El distanciament insalvable de flamencs i valons ha esgotat la paciència dels belgues, que ahir van tornar a sortir al carrer.
BRUSSEL·LES.Fins ara Bèlgica havia batut rècords de l'estil de la barba de Pare Noel més llarga del món (372 metres), la producció més gran de patates fregides (1.500 quilos en 83 hores) o el nombre més gran de persones fent rodar el hula-hoop alhora (2.875 persones). Ahir, però Bèlgica va batre un nou rècord encara més inversemblant.
Vuit mesos després de les últimes eleccions, en què van resultar guanyadors els sobiranistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), el govern en funcions del democristià flamenc Yves Letterme continua al front del país. Com si res no hagués passat. Fins a sis missions de conciliació, mediació, informació i preformació encarregades pel rei dels belgues, Albert II, per intentar un acord entre els partits polítics que faciliti la instauració d'un govern, han defallit i han acabat sempre amb la dimissió del que ho ha intentat.
El temps sembla jugar a favor de valons i flamencs, que han après a instrumentalitzar cada dia que passa per cridar el fantasma de l'escissió i imposar per la via de la por els seus desitjos polítics. El 23 de gener, 30.000 joves van sortir al carrer per denunciar la situació amb el lema " Shame " (vergonya, en anglès). Aquest primer crit de desesperació va ser seguit per altres iniciatives més originals, com la petició de l'actor Benoit Poolvorde als belgues de deixar-se créixer la barba fins a la consecució d'un acord, o el de la senadora flamenca Marleen Temmerman de no mantenir relacions sexuals fins que els negociadors signessin l'entesa. Però ni la tàctica de Lisístrata ha donat fruits.
Ahir, més mobilitzacions
Convocats per les xarxes socials, un grup d'estudiants van sortir al carrer ahir amb el lema "No en el nostre nom", en un moviment que ja ha estat batejat com la revolució de les patates fregides . Demanen que la classe política no utilitzi els instruments de la democràcia com a palanca per les seves pretensions i duguin el sistema al límit per aconseguir el que no són capaços de fer amb el diàleg polític. També denuncien que els polítics parlin del fantasma de la separació de Bèlgica, un pla B que segons les enquestes no volen ni flamencs ni valons.
Paradoxalment, potser la unitat del país és l'únic aspecte que posa d'acord als ciutadans del nord i el sud del país. Molts pensen que hi ha esperança pel futur de Bèlgica i és que els integrants de la revolució procedeixen tant d'universitats flamenques com francòfones.
A la capital, desenes de milers d'estudiants (i també moltes famílies) van sortir del popular barri de Sant Gilles i es van dirigir al Palau de Justícia. Allà van celebrar la revolució amb patates fregides -el plat belga per excel·lència juntament amb els musclos- i també hi va haver teatre i actuacions tant en francès com en flamenc.
Va obrir l'acte l'actriu flamenca Marijke Pinoy, una de les portaveus de la revolució: "Senyores i senyors de la política, deixin d'assenyalar amb el dit allò que ens separa, deixin d'imposar barreres entre els ciutadans!". Entre els manifestants, el jove Michaël Verbauwhede, president de la Confederació d'Estudiants Francòfons i estudiant de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB): "Avui volem dir no a la divisió del país i sí al sistema federal de seguretat social i a llibertat de vot a les circumscripcions electorals. No pot ser que els que viuen a un districte francòfon no puguin votar per un partit flamenc ni a l'inrevés". Aquesta és, de fet, una de les claus de l'actual bloqueig. La protesta més imaginativa es va veure a Gant. A la ciutat flamenca, 249 persones, una per a cada dia sense govern, van fer un striptease conjunt.
La convocatòria ha aconseguit milers de fans a Facebook i les alertes i quedades s'han gestionat gràcies a Twitter. La revolució de les patates fregides té molts elements que recorden a les revolucions que els últims dies han viscut països força allunyats en distància i història com Egipte o Tunísia. Fa uns dies, l'ambaixador dels Estats Units per a la Unió Europea, William Kennard, ironitzava incrèdul sobre la qüestió i afirmava: "És curiós que mentre en el món àrab milers de persones surten al carrer per tombar governs, a Bèlgica exigeixen ser governats".
Missió impossible
I a dia d'avui qui és l'encarregat de formar govern? Albert II ha provat ja gairebé tots els líders polítics dels diferents partits perquè, individualment o en forma de trio, aconseguissin l'enyorat nou govern. Qui s'enfronta ara a la missió de reformar l'Estat de manera que obri la via a una coalició de govern és el ministre d'Economia en funcions, Didier Reynders. El liberal francòfon té fins a l'1 de març per arribar a un acord.
En roda de premsa, Reynders afirmava aquesta setmana el seu optimisme contra corrent: "Existeix voluntat per negociar. Però cal reconstruir el clima de confiança". El mitjancer considera que per avançar és imprescindible acostar posicions sobre qüestions claus com la separació del districte de Brussel·les Capital i la seva perifèria (Brusel·les-Halle-Vilvoorde) i les garanties lingüístiques dels francòfons en aquesta part del país. A més a més, esclar, d'una nova llei de finançament de les regions i l'executiu federal. Les discussions continuen mentre la ciutadania exigeix acabar amb el desbloqueig.
