Conciliar família i política a Europa

Licia Ronzulli

L'eurodiputada italiana Licia Ronzulli devia aplicar la màxima de "fets, no paraules" el dia que va decidir emportar-se per primera vegada la seva filla a la feina. Era el setembre del 2010, i Ronzulli volia donar visibilitat a una problemàtica compartida amb moltes dones treballadores europees: les dificultats de conciliar. Igual que havia fet l'holandesa Hanne Dahl -batejada com a euromare - el 2009, quan va alletar el seu fill en plena sessió plenària, Ronzulli, del partit Poble de la Llibertat (PdL) de Silvio Berlusconi, va aconseguir que la seva imatge a l'hemicicle amb la seva filla Vittoria, de set setmanes, en braços donés la volta al món.

Malgrat això, afirmava en declaracions a The Guardian que el gest no era polític, sinó "maternal", ja que el que buscava era principalment passar el màxim de temps possible amb la seva filla. Admetia, però, que també volia "recordar a la gent que moltes dones no tenen aquesta oportunitat [de dur els fills a la feina]". Aquell mateix dia, el Parlament Europeu votava l'estratègia europea sobre la igualtat, encara en vigor.

El gest, segons Ronzulli, va despertar més expectació que les polítiques: "Hem estat fent molta feina al Parlament Europeu i no hi havia cap interès a la premsa. Vinc amb la meva filla i tothom em vol entrevistar". Des d'aleshores ha dut la seva filla a la feina de manera habitual -a la imatge, Ronzulli participa en una votació al febrer amb la Vittoria, que sembla haver-se acostumat als procediments parlamentaris.

Les eurodiputades, però, es poden queixar poc en comparació amb la majoria de mortals: l'Eurocambra disposa d'una llar d'infants per als fills dels treballadors, i el sou dels eurodiputats és de 5.400 euros nets al mes. No obstant, Ronzulli diu que la seva acció vol denunciar i "simbolitzar" les dificultats de moltes mares europees.

Tarja Halonen

La socialdemòcrata Tarja Halonen, presidenta de Finlàndia entre l'any 2000 i l'1 de març d'aquest any, amb una insòlita popularitat que va arribar a superar el 90%, mai va amagar els seus orígens humils, el seu agnosticisme ni la seva vida sentimental: divorciada i mare soltera durant anys, havia mantingut una llarga relació amb el seu company, també divorciat, Pentti Arajärvi. Un cop al poder, però, la cap d'estat d'aquesta democràcia nòrdica va haver de cedir a les pressions de l'Església luterana, oficial al país, i del protocol oficial i va haver de contraure matrimoni amb la seva parella.

Angela Merkel

Angela Merkel, cap de l'executiu alemany i líder de facto de la UE, manté una vida familiar al marge dels focus mediàtics, a diferència d'altres polítics. El seu marit, el químic Joachim Sauer, s'ha mantingut apartat de la vida pública, com ho demostra el fet que no ha deixat la seva càtedra de química i que va seguir la cerimònia d'investidura de la seva dona per televisió en lloc de fer-ho des del Reichstag, on sí que van acompanyar-la altres familiars i amics. Les aparicions públiques de Sauer són tan escasses que la premsa alemanya li va donar el sobrenom de fantasma de l'òpera . Merkel no té fills amb Bauer -divorciat i pare de dos fills d'una altra parella-, com tampoc del seu primer matrimoni amb Ulrich Merkel, físic igual que ella.

Soraya Sáenz de Santamaría

N'hi ha que van aplaudir-ne la "responsabilitat", i d'altres que van posar el crit al cel pel mal exemple que donava. El fet és que Soraya Sáenz de Santamaría -ara vicepresidenta- va optar per tornar a la primera línia de la política el dia que el PP va guanyar les eleccions generals, deu dies després de donar a llum el seu fill Iván. La seva decisió, en tot cas, continua generant debat.

Helle Thorning-Schmidt

Abans d'esdevenir primera ministra danesa a l'octubre i d'acabar amb 10 anys de governs conservadors, Helle Thorning-Schmidt va haver-se d'enfrontar a les velles guàrdies del seu partit, el socialdemòcrata, que desconfiaven de la jove rossa i de bon aspecte que havia arribat a dirigir el partit als 38 anys. Per la seva roba cara se la va anomenar Gucci-Helle .

Jóhanna Sigurdardóttir

Ha ocupat més titulars per la seva orientació sexual que per les seves propostes polítiques, tot i que és la primera ministra que va agafar les regnes d'Islàndia després de la crisi, el 2009. El 2010 Sigurdardóttir es va casar amb la seva parella, l'escriptora Jonina Leosdottir, coincidint amb l'entrada en vigor de la llei que reconeixia el matrimoni homosexual, de manera que es va convertir així en la primera cap de govern del món a casar-se amb una persona del mateix sexe. Aquesta socialdemòcrata és la política més ben valorada del país i ha afrontat amb èxit el repte de ressucitar-ne el sistema financer. El seu país encapçala, precisament, el rànquing mundial d'igualtat de gènere que elabora anualment el Fòrum Econòmic Mundial.