Consultor de comunicacióSegueix el PSOE el guió del PP per arribar més afeblit al 20-N? La sortida del govern de Rubalcaba (que deixa l'executiu de Zapatero més fràgil) i l'avançament electoral quan l' efecte Rubalcaba escurçava diferències sembla que ho confirmin.
Arriba el moment de l'adrenalina, el vertigen i la màxima tensió als war rooms . L'objectiu és el grial de l'accés al cor i al cervell dels ciutadans per guanyar la batalla de les percepcions. I l'eina és la imatge dels candidats. Hem passat del programa a la dictadura de la imatge. El paradigma de la liquiditat d'en Baumann és ara un absolut.
El Senyor de les Metàfores (Rajoy) contra el Maquiavel que Volia ser Príncep (Rubalcaba). Dos gats vells que han viscut l'èxit i la solitud de la derrota. Personalitats, estils i estratègies oposades que, en una mar de desconfiança generalitzada en els polítics, busquen l'Olimp.
La imatge es construeix artesanalment amb l'oratòria i el discurs. Rubalcaba, malgrat la figura esquifida i els ulls diminuts, exerceix un domini absolut de l'escena i el missatge; gaudeix al centre del focus; l'oratòria és mot àgil i és un bon relator, amb gestualitat inclusiva. Fa servir "Fíjense" com Mas i Pujol usen "Escolteu". Solvència, eficàcia, seguretat i preparació.
Rajoy coneix les seves limitacions. Sap que no és ni té carisma malgrat ser hàbil en la distància curta. Objectiu: zero espais a la improvisació. És obedient: oposita i llegeix -massa- els discursos. El focus públic l'intimida i no està còmode. El seu equip el sobreprotegeix. Un estil basat en la construcció i repetició de missatges molt elementals. Ha canviat els aneguets, que feia amb dos dits de les mans reposant sobre el dit gros, per l'índex acusador.
Recuperin una compareixença pública dels dos. Treguin la veu i jutgin. Rajoy ha canviat d'imatge i malgrat la distorsió del color del seu cabell guanya en "modernitat". Rubalcaba porta les camises, texans i americanes de fa 15 anys.
Rubalcaba té discurs i l'Estat al cap però no té construït el frame visual -la imatge marc referencial per la que vol ser recordat-. Li falta empatia i distància curta. Per què dissimula els sentiments? Als mítings del PSOE hi falta màgia i passió. I Rajoy, acceptarà debats? La vella política diu que un candidat amb avantatge sobre l'adversari no ha d'acceptar riscos però la nova en el presentaria en un marc de debilitat.
Hi ha la percepció que el Rajoy proactiu, valent, que porta la iniciativa, el presidencial, ni hi és ni se l'espera. Com més trigui a aparèixer més aire dóna a Rubalcaba.
