L' esclat de joia a a la Zona Zero de Nova York després de l'anunci oficial de la mort del seu "enemic públic número 1" va tenir un punt de catarsi. "El món és més segur sense Bin Laden", va afirmar un Barack Obama molt contingut. Una operació de 40 minuts de les forces especials de la CIA culminava una cacera a l'home de gairebé una dècada, dues guerres i molts fracassos.
Ossama bin Laden no era en una cova de Tora Bora, a les muntanyes polsoses de la zona tribal fronterera entre l'Afganistan i el Pakistan. Era en una casa nova. Construïda l'any 2005 amb un milió d'euros, a dues hores en cotxe d'Islamabad, i a pocs metres de l'acadèmia militar més famosa del Pakistan, el west point del règim.
Bin Laden no és Al-Qaida
Amagat, desconnectat del món, Bin Laden havia esdevingut el símbol d'una guerra que lluitaven altres en nom seu. El seu lloctinent, l'egipci Ayman al-Zawahiri, és l'ideòleg de l'organització i les "franquícies" que atempten sota el paraigua d'Al-Qaida s'autofinancen de manera independent. Però fa temps que estan en hores baixes. Bin Laden ha caigut en un moment de debilitat de l'organització.
La mort política d'Al-Qaida va començar molt abans d'aquesta operació militar contra l'inspirador dels atemptats a les Torres Bessones. Feia mesos que l'organització terrorista estava descol·locada. Era espectadora d'unes revoltes al món àrab per exigir reformes democràtiques en què l'islamisme radical no hi ha jugat el més mínim paper.
Del mite al màrtir
El cos de Bin Laden és ara sota les aigües del mar d'Aràbia. Oficials nord-americans li van fer proves d'ADN i el van fotografiar abans d'enterrar-lo només unes hores després del seu assassinat. El debat a l'administració nord-americana és ara si cal fer públiques o no les imatges del cos sense vida del líder d'Al-Qaida. Mostrar les proves que certifiquen la mort comportaria el risc de fer de la icona un màrtir.
L'èxit d'Obama
En la campanya presidencial del 2008, Barack Obama es va veure enmig d'una polseguera política per afirmar que si pogués caçar Bin Laden "el mataria". Ahir, un responsable nord-americà reconeixia que l'objectiu de la missió era "matar, no capturar" l'enemic.
Obama, l'hereu de les dues guerres de l'administració Bush, s'ha apuntat una victòria que aplana el seu camí a la reelecció. I l'encara director de la CIA, Leon Panetta, es convertirà ben aviat en el nou secretari de Defensa dels Estats Units.
El paper del Pakistan
L'administració Obama va apostar per un canvi d'estratègia en la seva guerra contra el terror i li ha sortit bé. El president afganès, Hamid Karzai, era l'home de Bush. Els talibans s'enfortien arreu del país i Bin Laden estava desaparegut. La Casa Blanca va intensificar els atacs sobre les zones tribals i va concentrar tota la pressió política sobre el Pakistan, durant anys el seu principal aliat a la zona.
La localització de Bin Laden, tan lluny de la zona tribal i tan a prop d'un centre militar pakistanès, en una casa fortificada amb murs i càmeres de seguretat, torna a aixecar dubtes sobre el paper dels serveis secrets pakistanesos en l'operació. Com podien ignorar aquests serveis, que alguns experts consideren un estat dins de l'Estat, qui eren els habitants d'aquest complex?
L'herència de Bin Laden
Al-Qaida ha estat decapitada però el món ha interioritzat aquest concepte d'amenaça global. Un món que s'ha lliurat a la imposició d'una seguretat col·lectiva a costa de restringir els drets individuals.
