L'Iran pot enriquir urani més ràpid

BARCELONA.L'Iran està a punt de millorar molt la seva capacitat d'enriquir urani, cosa que acceleraria la rapidesa amb què pot fabricar caps nuclears. Diplomàtics en condició d'anonimat van dir ahir a l'agència Associated Press que Teheran està acabant de preparar l'estructura elèctrica que li permetrà instal·lar milers de centrifugadores de nova generació a la central nuclear de Fordow, protegida a l'interior d'una muntanya de qualsevol atac.

Amb aquestes noves màquines el règim demostra que està determinat a tirar endavant amb una activitat nuclear que podrà ser utilitzada per crear armes atòmiques malgrat l'escalada en les sancions internacionals i l'amenaça latent d'un atac israelià contra les seves instal·lacions nuclears.

La informació va arribar el dia que el règim del president Mahmud Ahmadinejad tornava a treure pit davant la pressió internacional. La 18a flotilla de l'armada iraniana, formada per dos vaixells de guerra, va ancorar davant el port sirià de Tartus després d'haver entrat al Mediterrani pel canal de Suez amb l'autorització d'Egipte. L'almirall Habibol·lah Sayyari va dir que Teheran vol "enviar un missatge de pau i amistat als països de la regió sense deixar de mostrar el seu poder".

És la segona vegada en la història de la República Islàmica -després de la revolució que el 1979 va fer caure el xa de Pèrsia- que naus de guerra entren en aigües mediterrànies. El vaixell de subministrament Jark i el destructor Xadid Naqdi van arribar a la zona quan fa un any que Teheran va fer-hi arribar una flotilla per primera vegada.

El primer pas de naus de guerra iranianes pel canal de Suez el febrer del 2011 va fer que Israel posés la seva marina en estat d'alerta. Aquest cop, un responsable del ministeri israelià d'Exteriors va dir que seguiran "de prop el recorregut de les naus per garantir que no s'aproximin a la costa israeliana". La nova missió iraniana arriba en un ambient molt més tens entre Israel, Estats Units i l'Iran, alimentat per les sospites de Washington i els seus aliats que el programa nuclear iranià té finalitats militars i no civils, com defensa el règim. Els atemptats antiisraelians a la Índia i Tailàndia, atribuïts per l'estat hebreu a Teheran, van atiar encara més les brases la setmana passada.

"Les sancions no aturaran l'Iran"

Pocs moments abans de l'anunci de l'armada iraniana, Israel va fer oficial la seva posició en el pols nuclear. El ministre israelià de defensa, Ehud Barak, va dir que "cap opció s'ha de retirar de la taula" per pressionar Teheran. La seva posició ja era ben coneguda als despatxos de la diplomàcia internacional. Entre rumors d'un atac israelià, Washington va enviar ahir a Tel Aviv el conseller de seguretat nacional, Tom Donilon, per debatre la situació.

El diari The Guardian apuntava que "oficials de l'administració Obama són conscients que les sancions no aturaran el programa nuclear iranià i creuen que als EUA només els quedarà l'opció d'atacar l'Iran o observar com ho fa Israel".

Obama ha dit públicament que vol donar temps a les sancions contra el règim per deteriorar la seva economia abans d'optar per una solució que no sigui pressionar Teheran. Però el rotatiu britànic apunta que "hi ha un fort corrent d'opinió que creu que l'única utilitat de les sancions és retardar una acció militar israeliana i garantir a Europa que un atac només arribarà quan altres mitjans s'hagin esgotat".

El ministre britànic d'exteriors, William Hague, va alertar ahir que les pretensions nuclears iranianes poden desencadenar "una guerra freda" al Pròxim Orient. En una entrevista al diari Daily Telegraph va dir que seria un "desastre en les relacions internacionals" perquè "si l'Iran pot desenvolupar armes nuclears, altres nacions de la regió també ho voldran fer".

Londres va advertir que "la més seriosa proliferació nuclear des de la invenció d'aquestes armes podria començar amb efectes desestabilitzadors".