Enviada especial a AtenesEls carrers del centre d'Atenes van viure ahir una batalla campal, després que el Parlament aprovés un pla d'austeritat que ha de permetre la concessió a Grècia d'un nou crèdit per evitar la bancarrota. Després de setmanes de forta tensió, els ànims es van encendre en el segon dia de vaga general, que va tenir un seguiment massiu. Cinc mil policies van impedir que els manifestants de la plaça Sintagma, on es van concentrar joves i treballadors d'arreu del país, bloquegessin l'entrada dels diputats al Parlament.
En tancar aquesta edició els mitjans locals informaven de 32 manifestants ferits, entre ells Giorgios Harissis, vicepresident del Poe-Ota, el sindicat de funcionaris municipals, amb lesions al cap per un pot de gas lacrimògen . El govern va informar que 26 policies havien estat traslladats a un hospital militar. Es van produir 29 detencions, però a última hora milers de manifestants continuaven a la plaça.
"Estem lluitant contra un pla que atempta contra les nostres vides: contra la sanitat, l'educació, que retallarà els nostres salaris... Ens volen deixar sense pensions i sense serveis públics, espatllar-nos el futur per salvar els bancs. Merkel diu que els grecs són mandrosos: doncs que vingui aquí a treballar dotze hores per 600 euros", denunciava Peritula Dadaina, una enginyera química que cridava amb la gent "Menjar, educació i llibertat!"
Els xocs van començar cap a les vuit del matí al davant del Parlament. "Això és pitjor que la Junta", es cridaven a la plaça del davant del Parlament, l'epicentre de les protestes. Tot el dia va ser un estira-i-arronsa entre la policia, que no parava de llançar gasos lacrimògens, i els manifestants, que es resistien a abandonar el lloc, protegint-se com podien d'un aire irrespirable. Oficines de correus i locals del partit del govern, el Pasok, van ser assaltats en diverses ciutats del país i diversos comerços i un banc també van ser objecte de les pedrades.
L'anunci, al migdia, que el Parlament havia aprovat el pla d'austeritat, no va ser una sorpresa a Sintagma. "Fa 36 dies que som aquí i aixó només el principi. Seguirem lluitant contra els plans de la UE i l'FMI. No volem pagar el deute, perquè no és nostre: és dels bancs i dels capitalistes. Aquest pla només portarà misèria, atur i no ens deixarem vèncer", deia Dimitri Mitropis, un mestre que acabava d'instar la gent, amb megàfon a la mà, a quedar-se a la plaça: "Ells només són 155, nosaltres som molts més".
Finalment 155 diputats van aprovar el pla de retallades i privatitzacions. El primer ministre, Iorgos Papandreu, va poder evitar una revolta dins del Pasok i només un diputat socialdemòcrata, Panayiotis Kouroublis, va votar en contra del paquet i va ser expulsat de manera fulminant. Alexandros Athanassiadis, el diputat que havia anunciat que s'oposaria al pla però que finalment hi va votar a favor, va ser agredit pels manifestants en sortir del Parlament escortat per la policia.
Lideratge qüestionat
"Papandreu ha pogut contenir la revolta, però això no vol dir que controli el partit", explicava Costas Papachlimintzos, editor de política de la revista Athens News. "A Grècia una cosa és que s'aprovi una llei i l'altra que s'apliqui realment, i no es pot descartar que hi hagi més resistència entre els diputats quan s'hagin de posar en vigor les mesures". Moltes intervencions del Pasok van tenir un to molt crític al govern, en una sesió tan tensa com la que es va viure fa un any, quan es va aprovar el primer pla de rescat.
A les files conservadores la diputada que va trencar la disciplina de partit per votar a favor de les mesures, Elsa Papadimitriou, es va estimar més passar-se al grup independent abans que ser expulsada. La resta dels diputats de Nova Democràcia es van mantenir ferms en el rebuig al pla, malgrat les pressions dels seus correligionaris europeus. "Estem d'acord amb l'objectiu de reducció del dèficit, però no volem que s'augmentin els impostos", explicava en conversa telefònica Panos Leivadas, secretari de planificació política de Nova Democràcia.
La resta de l'oposició també va votar contra el pla, tot i que això no va salvar la diputada comunista Liana Kanelli de ser ruixada amb iogurt pels manifestants quan es dirigia cap al Parlament. El Partit Comunista va reunir, per separat, unes cinc mil persones en un altre punt del centre d'Atenes.
Segona votació
Després de tres dies de debat, el Parlament s'ha de tornar a reunir avui per aprovar la llei d'implementació del pla d'austeritat, la condició exigida perquè diumenge l'Eurogrup doni llum verda al crèdit de 12.000 milions d'euros que el govern Papandreu ha demanat a la UE i el Fons Monetari Internacional per fer front al pagament de sous i pensions i als terminis del deute que vencen aquest mes de juliol.
L'eficàcia a llarg termini del pla d'austeritat genera dubtes en molts economistes grecs. "El pla s'havia d'aprovar perquè necessitem els crèdits i l'alternativa seria caure en una bancarrota que tindria conseqüències encara pitjors", argumenta Dionysis Hionis, professor d'econòmiques a la Universitat de la Tràcia. "Però el que necessitem és que s'ampliïn els terminis per retornar el deute i que s'apliquin mesures per afavorir el creixement econòmic del país: només així podrem sortir de la crisi".
Una de les grans qüestions pendents és la lluita contra l'evasió fiscal. El nou ministre de Finances, Evangelos Venizelos, va anunciar ahir al Parlament que el govern es planteja contractar companyies auditores privades per ocupar-se de la recaptació d'impostos.
