Merkel accepta ara negociar sobre els eurobons
Brussel·les torna a posar damunt la taula una proposta que Angela Merkel fa temps que descarta estrictament: els eurobons. Aquest cop, però, la cancellera fa un pas i admet valorar-los.
BERLÍN.Les agències de qualificació amenacen que França perdrà el seu valor màxim de triple A, l'euro i les borses baixen, els interessos per a Itàlia, Espanya i fins i tot Àustria i França continuen pujant, Hongria demana assistència financera... La crisi europea va quedant tan fora de control, que tot sembla possible. Per exemple, que els estats de l'eurozona comparteixin responsabilitat amb els deutes a través de la introducció dels anomenats eurobons.
Alemanya s'hi ha oposat sempre vehementment interpretant que la mesura implicaria que les economies més fortes hagin de pagar interessos més alts del que paguen actualment. Berlín tem, a més a més, que compartir taxes d'interessos disminueixi la pressió sobre la disciplina pressupostària i dugui els països més endeutats a relaxar les seves reformes.
Però empès per la delicada conjuntura, el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, que ja a mitjans de setembre va anunciar la idoneïtat d'implementar al més aviat possible els eurobons, ara els ha tornat a posar sobre l'agenda política amb nous conceptes. ¿Merkel aguantarà aquest cop, amb la seva negativa, mentre s'estén la desconfiança dels mercats? Barroso vol presentar demà a Brussel·les tres variants d'eurobons per intentar convèncer la mateixa cancellera alemanya sobre la instauració dels bons unificats, per bé que les primeres reaccions que es van succeir ahir a Berlín només auguren que Merkel tornarà a donar carabasses al president de la CE. Almenys, però, la cap del govern alemany es va mostrar condescendent i va comunicar, a través del seu portaveu Steffen Seibert, que accepta estudiar les últimes propostes sobre la qüestió.
En tot cas, els partits governamentals germànics van continuar expressant ahir resistència verbal als plans de Barroso, que, no obstant, intenta fer venir aigua a la boca als alemanys, apuntant que els bons d'estabilitat -mena d'eufemisme dels eurobons-, haurien d'anar acompanyats d'una vigilància fiscal i una coordinació política substancialment reforçades", cosa que implicaria sotmetre els països indisciplinats a algun tipus d'"administració" externa. Merkel vol examinar les tres vies d'eurobons que planteja Barroso.
Seibert va anunciar que la cancellera alemanya; el president francès, Nicolas Sarkozy, i el nou primer ministre italià, Mario Monti es reuniran dijous a Estrasburg per debatre les propostes del president de la CE. "És segur dir que allà es parlarà de tot plegat", va indicar el portaveu de Merkel, mentre insistia, però, que el govern alemany no considera els eurobons "una panacea", sinó que més aviat es decanta per combatre les causes de la crisi. També la fracció parlamentària de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel es va manifestar ahir clarament: "No podem aprovar que s'anomenin bons d'estabilitat. A més, és una mala interpretació per part de la CE de la idea de solidaritat", va dir ahir el vicepresident de la fracció, Michael Meister. "No volem cap socialisme d'interessos", va reblar el secretari general del partit governamental liberal alemany (FDP), Christian Lindner.
Préstec a Hongria
Brussel·les, amb tot, té un altre front obert en confirmar ahir que ha rebut oficialment la petició d'un préstec preventiu d'Hongria, que té un deute públic del 82% del PIB. El Fons Monetari Internacional, al seu torn, va avançar que estudiarà la petició hongaresa d'una eventual assistència financera. Una sol·licitud que representa un gir copernicà del govern del premier Víktor Orban, que el juliol del 2010 va interrompre les converses amb l'FMI per desacords sobre les mesures de recuperació econòmica.
D'altra banda, el nou primer ministre grec, Lukàs Papadimos, va comparèixer ahir amb José Manuel Durao Barroso a Brussel·les. Papadimos va destacar que compta amb el suport de tots els grups polítics del seu país per iniciar els ajustos necessaris que permetin desbloquejar els 8.000 milions d'ajuts del tram final del primer rescat. Amb tot, va reconèixer que el compromís escrit que demana Europa "és necessari per eliminar les ambigüitats" que hi ha hagut fins ara per part de l'executiu hel·lè.
