BarcelonaDimecres 27 d'abril. Els directors generals de les caixes catalanes havien estat citats pel Parlament a comparèixer per la comissió d'economia i finances. No hi van assistir. En lloc seu van enviar càrrecs de segona o tercera fila. Al gener es va anunciar la intervenció al ple del president de la Conferència General de la Unesco, Davidson Hepburn. Encara se l'espera. Per postres, aquesta mateixa setmana, des de Presidència s'ha donat l'ordre d'anul·lar totes les compareixences parlamentàries que tenien previstes la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, els consellers Boi Ruiz i Francesc Xavier Mena i el secretari del Govern, Germà Gordó, fins passades les eleccions del 22 de març. Tot plegat afecta el prestigi del Parlament, la institució que representa la sobirania del poble català.
D'entrada, el grau de desconeixement que tenen els ciutadans sobre les funcions del Parlament i la pèrdua de credibilitat dels polítics no ajuda a guanyar una imatge de la importància real que té la institució legislativa. "Hi ha molta gent que no sap ben bé què és un diputat", assegura el politòleg i número nou a les llistes del PSC a Barcelona, Gabriel Colomé, que afegeix que la ciutadania té la percepció, pel que veu als mitjans de comunicació, que l'activitat parlamentària és "una bronca constant" entre govern i oposició.
El fet que l'imaginari popular situï el Parlament per sota del Govern provoca situacions com la dels directors generals de les caixes quan són cridats a comparèixer a una comissió. "Apliquen un criteri d'asimetria institucional", explica Colomé. Una situació com aquesta seria inconcebible, per exemple, al Congrés dels Estats Units, on no comparèixer és un delicte federal. En el cas de Catalunya, sí que s'obliga a assistir al Parlament quan es tracta d'una comissió d'investigació, tot i que la persona reclamada pot acollir-se al dret a no declarar, com van fer Fèlix Millet i Jordi Montull a la comissió sobre el finançament de Convergència.
Crítiques a De Gispert
Malgrat tot, els experts apunten a la presidència de la cambra com a element clau per garantir-ne el prestigi. "La institució s'ha de guanyar a pols el tractament que es mereix", es limita a dir l'expresident del Parlament Joan Rigol, que no vol entrar en més consideracions sobre la gestió que ara està en mans de la seva companya de partit, la democristiana Núria de Gispert.
Alguns diputats de l'oposició denuncien que De Gispert "no té clar el seu paper institucional i no fa respectar al Govern el Parlament" permetent, per exemple, que anul·li compareixences de consellers per evitar que donin més detalls sobre les retallades amb vista a les eleccions municipals del 22-M. "És cert que tots els Parlaments disminueixen la seva activitat durant la campanya electoral, però no abans. El govern d'Artur Mas està actuant com si tingués majoria absoluta", afirma Colomé.
"El problema és confondre el Parlament amb un departament de dins del Govern", assegura un ex-alt càrrec institucional. L'oposició entén que De Gispert ha de tenir una conducta "rígida i rigorosa" per recordar a l'executiu les seves obligacions parlamentàries perquè és precisament a la cambra on resideix la sobirania dels catalans. I davant aquest prestigi que trontolla, les disfresses "sobren".
