Rajoy defensa les pensions per amagar la tisorada autonòmica
Els populars actualitzaran, a partir de l'1 de gener, l'IPC de les pensions, congelades pel govern socialista. Mariano Rajoy intenta no espantar els exvotants del PSOE per obtenir una majoria molt sòlida.
Inca.El setge de la pressió dels mercats estreny cada vegada més: primer amb Grècia i ara amb Itàlia a la deriva, el contagi va fer ahir que la prima de risc espanyola tornés a nivells rècord. Mariano Rajoy, més que satisfet des del cara a cara de dilluns, dóna per guanyades les eleccions del 20-N i comença a suar pensant en la gestió que farà a partir de l'endemà dels comicis. En un acte a Inca, a Mallorca, va reconèixer que "la situació internacional no ajuda" a sortir del túnel. Conscient que el marge per a les promeses és mínim, el PP va fer entrar a la campanya un dels pocs caramels que es pot permetre: va anunciar que, si guanya, actualitzarà les pensions congelades pel govern Zapatero -d'acord amb Merkel, sòcia europea del PP- l'1 de gener de l'any que ve. El candidat conservador necessita espantar les pors dels nous votants i disfressar les retallades autonòmiques de l'Espanya blava.
L'estratègia del PP amb les pensions té dues velocitats. Segons la portaveu del partit al Congrés i una de les ministrables més clares, Soraya Sáenz de Santamaría, les pensions de la gent gran es revaloritzaran d'acord amb l'IPC a partir del gener i ho va xifrar en 1.400 milions que sortiran de la Seguretat Social. Els populars asseguren que n'hi ha prou no renovant el decret que va aprovar l'executiu del PSOE i que té vigència fins al 31 de desembre d'enguany. Per al 2013, Rajoy va dir en una entrevista a Antena 3: "En els propers pressupostos [previsiblement els del 2012 seran prorrogats] que fem no hi haurà una congelació de les pensions". És a dir, promet més alces tot i que sense concrecions perquè els populars no es volen picar els dits i asseguren que ara no saben ni amb quins ingressos comptaran ni quina herència de despesa es trobaran.
Collar el partit després del 20-N
L'equip del candidat admet que, superat el cara a cara amb Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha tret un pes de sobre. Això l'ha encoratjat per reclamar, míting rere míting, una majoria sòlida per fer reformes ràpides -com li ha exigit José María Aznar- i "enviar un missatge que generi confiança tant dins com fora d'Espanya". Està tan confiat que ahir va arribar a titllar de "personatge" el seu contrincant, que ara vol ser "l'home que no hi va ser mai", al govern de Zapatero.
La campanya de Rajoy combina la necessitat de consolidar aquesta victòria rotunda (apel·lant a les sensibilitats més progressistes amb propostes de caire social) amb els missatges pensats per a l'endemà dels comicis, dirigits sobretot al seu partit. El PP governa en gairebé totes les comunitats autònomes (l'any que ve hi podria afegir Andalusia) i sap que la disciplina d'aquests governs serà decisiva per complir amb l'austeritat i allunyar el fantasma del rescat europeu. Les comunitats tenen competència en sanitat i educació, la part del pastís més gran.
Per això, a partir del dia 21, Rajoy necessitarà collar ben a prop els presidents del PP. Durant els anys de govern d'Aznar, Francisco Álvarez-Cascos feia de general secretari i posava ordre. Ara aquesta figura l'haurà de fer María Dolores de Cospedal, amb el condicionant que és la cara més visible dels nous barons territorials conservadors. La comunitat que presideix, Castella-la Manxa, podria tancar l'any amb un dèficit del 9% en comptes de l'1,3% previst i això és un mal exemple per als altres. A les files del partit ja hi ha qui planteja la necessitat de rellevar-la com a número 2 del PP després de les eleccions per situar-hi algú amb plena dedicació i prou autoritat per fer creure tothom, incloent-hi la madrilenya Esperanza Aguirre. D'altres, però, diuen que el seu líder deixarà les coses com estan.
Elogi del balear Bauzá
Si fins ara les comunitats governades pel populars han estat l'autèntic contrapès a les polítiques de Zapatero ara podrien ser un mal de cap per a Mariano Rajoy. No en va, durant aquests dies s'encarrega de subratllar quina gestió li agrada: la liberal, la que no apuja impostos i que, en canvi, opta per passar la tisora sense gaires complexos. Els governs del PP admeten en privat que, com més retallen, més bé els va de cara a l'opinió pública.
En l'entrevista a televisió, va dir: "Nosaltres estem fent retallades a les comunitats perquè no ens queda més remei". Va posar l'exemple de les Balears. A Inca va avalar la política del president, José Ramón Bauzá, que ha eliminat les subvencions als sindicats, ha deixat a zero la partida pressupostària de política lingüística i ha reduït a la meitat el pressupost de la televisió pública per fer-hi entrar el capital privat. Va afirmar que n'està "orgullós" i va dir que ha fet una "regeneració política". En canvi, del pacte fiscal es limita a prometre que l'"escoltarà molt atentament", però va recomanar al president Mas que, per millorar el finançament, generi ocupació. De transició nacional, res de res.
