MADRIDHo va avisar amb veu clara la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: les dràstiques mesures econòmiques que va anunciar ahir l'executiu de Mariano Rajoy són només "l'inici de l'inici". La Moncloa està decidida a complir els compromisos europeus i quadrar els números a finals del 2012.
Després d'un traspàs de poders amb el govern sortint, que totes dues parts van qualificar de "modèlic", el nou gabinet del PP afirma ara que l'equip de José Luis Rodríguez Zapatero no els havia explicat la situació real de les finances espanyoles: en comptes d'acabar el 2011 amb el 6% previst, ho farà amb un 8%. Al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, se li va escapar, però, que no havia estat una "sorpresa". Si Rajoy vol arribar d'aquí un any al 4,4% fixat, haurà de retallar encara 20.000 milions addicionals als 16.500 que va anunciar en el debat d'investidura. Santamaría va parlar ahir, després del consell de ministres, de mesures "extraordinàries i no previstes" que s'han vist "obligats" a prendre per no perdre el tren europeu.
El camí ja s'ha encetat. La primera tisorada suposa estalviar 8.900 milions. L'apujada d'impostos selectiva i "temporal" que l'acompanya permetrà recaptar 6.275 milions més. És a dir, que el gruix de la tisorada fins a arribar als 36.500 milions del total encara ha d'arribar.
Oblidant el compromís electoral
Segons fonts de l'entorn de Rajoy, l'objectiu és posar en marxa un projecte que tregui l'economia espanyola del pou en un termini de dos anys. Recorden que el 1996, amb una crisi molt menys profunda i ajudant-se de la bombolla immobiliària, van trigar menys, un any i mig.
Per aconseguir el repte, el cap de l'executiu espanyol ha hagut de girar full a la promesa de no apujar impostos, com a mínim el 2012 i el 2013. Això sí, ha esquivat tocar l'IVA per qüestions d'"equitat" i per no perjudicar el creixement de l'economia, segons va explicar Montoro. Quan Zapatero el va reformar, el PP hi va fer una forta campanya en contra.
Rajoy va optar per castigar les classes mitjanes i altes assalariades i apujar l'IRPF, amb una alça d'entre el 0,75% i del 7% per a les rendes del treball, i d'entre un 2% i un 6% per a les del capital. Les primeres suposaran el doble de recaptació que les segones. En conjunt són el 85% de l'augment previst via nous ingressos. S'encareix l'IBI per a les vivendes de més valor i s'estalviaran 200 milions per l'eliminació de les bonificacions al gasoil professional.
Paral·lelament a això, el govern espanyol es vol estrènyer el cinturó a través de mesures que afecten la funció pública. Es mantenen congelats els sous dels funcionaris, que hauran de treballar mitja hora més cada dia, i es limiten a un 10% les places vacants que es cobriran i, a més, en àmbits molt puntals.
Rajoy també passa el ribot a tots els ministeris (els més afectats són Foment, Indústria, Economia i Afers Estrangers) i retalla 200 milions tant a RTVE com a Renfe. Es redueix en un 18,9% el segon nivell de l'administració estatal, de manera que s'eliminen 30 direccions generals. Sáenz de Santamaría va notificar al PSOE i a CiU, abans del consell de ministres, la intenció del seu govern d'abaixar un 20% les aportacions que l'Estat fa als partits i als agents socials, sindicats i patronals per estalviar-se 85 milions. El salari mínim interprofessional es congela per donar "un missatge de moderació salarial", va dir la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez.
La cara amable
Abans de detallar les retallades, la vicepresidenta va optar per explicar la cara positiva de l'acord. Va confirmar que les pensions pujaran un tímid 1%, "la previsió de l'IPC". Després d'una forta polèmica a la campanya electoral, el PP va garantir ahir que no es tocaran els subsidis per desocupació i va comprometre fins a l'agost el pagament dels 400 euros per als que han esgotat totes les prestacions.
El PSOE ha convocat per avui una reunió urgent. El PP els adverteix: no descarta endurir les responsabilitats per als que malbaratin diners públics. De moment, Rajoy va condecorar el govern sortint.
