COOPERACIÓ I SEGURETAT
Crònica 14/10/2011

Segrestades al camp de refugiats més gran de l'Àfrica

L'escalada de segrestos a Kènia es multiplica. Dues cooperants, una de catalana i una de Madrid, són les últimes víctimes d'una violència que agreuja la pitjor crisi humanitària del continent africà.

Carme Colomina
3 min

Barcelona.Dues cooperants, membres de l'equip logístic de Metges Sense Fronteres, viatjaven ahir en un comboi de dos vehicles 4x4 que va ser assaltat per un grup armat. Un dels cotxes va poder fugir, però el conductor del segon va resultar ferit de bala i uns homes armats amb Kalàixnikov -segons testimonis presencials- se'n van endur les dues dones a punta de pistola. Una de les cooperants, Mone Serra Ridao, és de Palafrugell i professora de Tecnologia de l'IES El Pedró de l'Escala. L'acompanyava una altra noia de Madrid, segons van confirmar a l'ARA fonts del ministeri d'Exteriors, que al tancament d'aquesta edició no desmentien que les dues dones haguessin estat localitzades en un dels camps, encara a mans dels seus segrestadors.

L'atac va passar en el camp de refugiats d'Ifo, a uns 100 km de la frontera keniana amb Somàlia, on Metges Sense Fronteres treballa per pal·liar l'emergència de la catàstrofe humanitària més greu del continent. La directora d'operacions de MSF, Raquel Ayora, va explicar que, en el moment de l'incident, al camp de refugiats hi havia 8 cooperants internacionals i 60 kenians. L'organització hi té un hospital d'atenció primària on atenen l'allau de refugiats somalis que des de fa mesos fugen de la fam i la violència que assola el seu país.

Sense seguretat

Metges Sense Fronteres és avui en dia l'única ONG que treballa en situacions de crisi i inestabilitat política sense protecció armada. L'única excepció l'han fet a Somàlia on, fa poc, les milícies islamistes d'Al-Shabaab, que terroritzen el sud del país, han permès el retorn amb comptagotes de l'ajuda humanitària. Al camp de refugiats de Dadaab, MSF es mou sense escorta. L'organització explica que la seva estratègia de seguretat "és guanyar-se la confiança de la població on treballen" i, per això, renuncien a la protecció, ni tan sols dels Cascos Blaus de l'ONU. Però Dadaab és una zona hostil, que acull gairebé mig milió de persones, repartides en tres camps amb noms diferents (Ifo, Dagahaley i Hagadera) on, segons relaten els refugiats, la presència de grups armats i milicians equipats amb AK-47, que entren furtivament als camps per robar i atacar la població, és constant.

Al-Shabaab

Malgrat la prudència de MSF que, durant tot el dia d'ahir, va limitar la informació per no entorpir la recerca de les dues cooperants, la policia keniana va apuntar en un primer moment a la milícia islamista d'Al-Shabaab, un grup vinculat a Al-Qaida, com a possibles autors del segrest. El cap de la policia regional, Leo Nyongesa, va ser el primer de confirmar ahir el segrest i explicar que tan bon punt es va tenir notícia de l'atac "es va tancar la frontera amb Somàlia i es van utilitzar helicòpters militars" per intentar localitzar les dues dones. Al-Shabaab va negar que hi hagués cap vinculació amb el segrest. Tot i això, diversos analistes consideren que l'escalada de segrestos que s'ha registrat recentment a Somàlia i Kènia correspon a una nova estratègia d'aquesta milícia, assetjada per les tropes de la Unió Africana desplegades a la regió i per l'exèrcit del fràgil govern de transició somali.

Des del ministeri d'Exteriors i l'ambaixada espanyola a Nairobi s'insistia ahir que l'objectiu era "assegurar la integritat física" de les dues dones i "aconseguir el seu alliberament". La Generalitat també va estar en contacte permanent amb el ministeri i amb MSF a Barcelona per oferir la seva col·laboració. L'ACNUR va qualificar de "totalment inacceptable que persones que treballen per salvar vides es converteixin en objectiu d'un segrest."

El segrestos s'han convertit en un negoci lucratiu a la regió. La pirateria marítima controla les costes i només des de principis d'any ja hi hagut quatre segrestos violents a Kènia. La frontera nord amb Somàlia és avui un territori perillós per a centenars de milers de refugiats i per al personal humanitari que intenta pal·liar la urgència d'una de les pitjors sequeres que viu la banya de l'Àfrica en els últims 60 anys.

stats