Quan es va instaurar una hora més de classe a l'escola pública de primària, fa cinc anys, els centres van haver de refer la graella i decidir què feien amb aquest temps i amb els recursos extra que se'ls donava. Molts van decidir diluir aquesta hora dins el conjunt de matèries en lloc de dedicar-la a una sola assignatura. Són els que més rendiment n'han tret, tot i que l'experiment hagi estat massa efímer per fer-ne una avaluació.
"Encara no ha sortit la primera promoció d'alumnes de la sisena hora, tot just estan fent ara cinquè", explica la directora de l'Escola Àgora, Isabel Sánchez, al barri de Nou Barris de Barcelona. Aquí, el temps extra es va dedicar a reforçar els aspectes en què detectaven més mancances, com el foment de la lectura, competència comunicativa i càlcul mental, "per potenciar capacitats que els serveixin en qualsevol matèria", explica Sánchez. Està "molt satisfeta" dels resultats. La directora confia que el 23% d'alumnat immigrant i altres condicions econòmiques facin que el seu centre sigui un dels escollits per mantenir la sisena hora.
En canvi, el director de l'Escola Ramon Muntaner de l'Hospitalet, Ernesto Sánchez, ja sap que al seu centre desapareixerà. L'arribada de la sisena hora va portar dos mestres i mig més al centre, però ara no només tindran una hora menys de classe, sinó que cada un dels divuit mestres haurà de fer una hora més a la setmana i les hores de pati no seran lectives per a tots, segons les propostes del Govern. "Cal fer tot el còmput d'hores i veure com les distribuïm. Podria suposar perdre un mestre i mig, però podem dedicar-lo a altres coses. Cal seure i organitzar-ho tot de nou", explica.
També l'Escola Alba de Lleida perdria aquesta hora extra. La directora, Elvira Gené, la veu "molt profitosa, perquè permet reforçar el que s'aprèn a classe en un ambient més relaxat". Ells hi fan tallers d'escriptura, arts plàstiques i fins i tot classes de ball per als més petits.
En canvi, la Farga de Salt té tots els números per ser un dels centres "d'entorns desafavorits" en què la sisena hora sobreviuria. Però precisament aquí, els responsables del centre la rebutgen. "Si val per a uns, val per a tots", manté la directora, Gemma Boix. Explica que la sisena hora els suposa "grans esforços organitzatius" i que, a nivell de claustre, els resta espais de coordinació entre mestres. Alerta que la proposta de Rigau podria "estigmatitzar" els centres que mantinguin la sisena hora i adverteix a la consellera que si el que vol és fer discriminació positiva amb les escoles amb més concentració d'alumnes nouvinguts, el que podria fer és rebaixar la ràtio d'alumnes per aula.
