El gran llegat d'Obama, a judici
El Tribunal Suprem dels EUA té a les seves mans la reelecció d'Obama. Fins dimecres debat a Washington si la seva reforma sanitària és constitucional. Un no donaria més arguments als republicans.
WASHINGTONEl president dels Estats Units, Barack Obama, firmava el 21 de març del 2010 la seva fita política: la reforma sanitària. Dos anys més tard, la polèmica llei ha arribat al Tribunal Suprem dels Estats Units. L'alta instància judicial va iniciar ahir un debat de tres dies sobre la seva constitucionalitat. La decisió final dels nou magistrats tindrà un impacte segur en les pròximes eleccions presidencials del novembre, ja que la llei de la reforma sanitària suposa el principal llegat del president.
Una revocació de la reforma seria una clara derrota per a Obama i podria complicar molt la seva reelecció. Tot i així, no significaria la seva fi. Els republicans es quedarien sense el seu principal argument contra el president i, d'altra banda, podria mobilitzar els votants demòcrates i més progressistes que consideren la llei vital per millorar el sistema sanitari del país.
Des de la proposta, la reforma sanitària ha generat molta crispació política i divisió entre la població. Obama i el seu govern han estat incapaços d'explicar bé els beneficis del nou sistema i, per això, ha estat sempre impopular. Un 47% dels ciutadans no aproven la reforma, segons una enquesta de la cadena CBS i el diari The New York Times . Les enquestes, però, també mostren contradiccions, ja que un sondeig de Pew Research revela que un 71% estarien a favor de l'apartat de la llei que prohibeix a les asseguradores excloure clients amb condicions mèdiques preexistents.
Obama va aconseguir el 2010 el que presidents i congressistes de tots dos partits van intentar sense èxit durant gairebé un segle. Des del republicà Theodore Roosevelt el 1912 fins al demòcrata Bill Clinton, el camí cap a una reforma del sistema sanitari ha estat ple d'obstacles i fracassos. Tot i així, el president no ha aconseguit treure rendiment d'aquesta fita històrica. Això pot canviar si el Suprem aprova la reforma, ja que Obama tindria el suport necessari per aturar les crítiques ferotges dels republicans.
Un país dividit
La reforma provoca una profunda divisió entre la població que és fruit de dues filosofies polítiques representades pels dos grans partits del país. Els republicans creuen que la superació i el creixement individual porten a l'èxit, defensen el lliure mercat i desconfien de la intervenció estatal. En canvi, els demòcrates consideren que l'estat ha de reduir els desequilibris socials, distribuir millor la riquesa i garantir la igualtat d'oportunitats. Aquestes diferències ideològiques i un sistema polític que defensa l' statu quo frenen la reforma, fins i tot un cop aprovada per majoria al Congrés.
La llei sanitària d'Obama, que s'acabarà d'implementar el 2014 si el Suprem no ho impedeix, no és una reforma a l'europea del sistema sanitari com els seus detractors asseguren. El sector privat continua sent l'únic amb capacitat de prestar atenció sanitària. La gran diferència del nou pla és que obligarà tots els ciutadans a contractar una assegurança mèdica i s'oferiran ajudes públiques a qui no puguin pagar-s'ho.
Aquesta és la mesura més polèmica de la reforma i la que podria tirar per terra la reforma sanitària. Els republicans consideren que és una imposició que va contra la llibertat individual i la Constitució. Per això, la sessió d'avui és la més important de les tres que es faran, ja que els nous magistrats escoltaran els arguments a favor i a en contra d'aquesta clàusula. Les sessions del Suprem han generat molta expectació tot i que no s'espera que els jutges arribin a un veredicte fins a finals de juny.
