Els 'indignats' es desfan en el magma del bipartidisme espanyol
BARCELONAA la primavera la política tradicional va quedar descol·locada pel naixement del moviment dels indignats, que va tenir una gran repercussió mediàtica, va despertar moltes simpaties entre la ciutadania i es va convèncer que podia transformar la societat. En una manifestació de finals de juny un indignat proclamava ufanós: "Estem canviant el món".
Sis mesos després, tot i haver perdut l'embranzida inicial, molts polítics encara es miraven el moviment amb atenció i amb la incògnita de quina influència tindria aquesta indignació en els resultats de les eleccions. Una influència que, finalment, ha quedat molt diluïda: s'han produït diversos fenòmens que hi poden estar relacionats, però amb una intensitat molt relativa i amb moltes altres causes possibles.
La reacció dels indignats ha estat assenyalar el sistema electoral com el culpable. "Tenim un sistema injust, que garanteix la supremacia de les dues grans formacions polítiques i que impedeix que en pugui sortir alguna altra que pugui aspirar a poder governar el país", diuen des de la comissió de comunicació de l'acampada de plaça Catalunya. "Estem condemnats", afegeixen amb resignació, i assumeixen que perquè hi hagués canvis caldria canviar primer el sistema electoral. Una demanda que van plantejar des del primer dia, tot i que en paral·lel aspiraven a influir més el 20-N.
La iniciativa "No les votes", amb molta acceptació entre el col·lectiu dels indignats, demanava no votar els partits grans per afavorir la pluralitat. En plena campanya va néixer una iniciativa per facilitar la tasca, #AritmEtica20N, que va tenir molta repercussió a la xarxa. Era un càlcul del vot més efectiu per perjudicar el PP i el PSOE en cadascuna de les circumscripcions. En la majoria, l'opció recomanada era Izquierda Unida. Tot, amb l'objectiu d'evitar que PP i PSOE continuessin tenint la majoria qualificada que els va permetre aprovar la reforma exprés de la Constitució al mes d'agost sense el suport de cap altre partit.
Un grup de treball nascut de la comissió de continguts de l'acampada de plaça Catalunya, que porta per nom Reforma del Sistema Electoral 15-M, ha analitzat els resultats del 20 de novembre i n'ha extret conclusions optimistes. S'apunten com a petits triomfs la pujada de l'abstenció, dels vots en blanc i dels vots nuls: "Només 24.590.557 persones van exercir activament el dret a vot", celebren. "Crida l'atenció l'alt percentatge de vot nul i en blanc", destaquen. La baixada del PP i el PSOE i l'augment dels vots als petits també satisfan els indignats. Posant les xifres en perspectiva, però, la magnitud dels diversos fenòmens i la relació de causalitat queden a la corda fluixa.
La proposta de Manuel Castells
Aquest grup de treball defensa una proposta de nou sistema electoral del sociòleg Manuel Castells, que mantindria la província com a districte electoral, però introduiria mecanismes per garantir que el nombre de vots necessaris per aconseguir un escó fos el mateix arreu. Amb aquest sistema el PP no tindria la majoria absoluta i IU i UPyD serien determinants. Política-ficció, molt allunyada de la realitat.
