"La meva mare no va cobrar el que es mereixia"
Benestar Social ha constatat el retard acumulat en el desplegament de la llei de la dependència. Més de 17.000 persones van morir sense rebre la prestació que els tocava. Ara parlen els damnificats.
Barcelona.Luisa Damas va morir el 10 de juny del 2010. Tenia 86 anys i el Parkinson l'havia anat pansint. Vivia prostrada en una cadira de rodes, en una situació decadent que es va agreujar per culpa d'un accident vascular. Incapaç de contenir el balanceig del cos, gairebé inexpressiva, la dona estava en mans de la seva filla, que la cuidava les 24 hores del dia. "Jo estava entregada a la meva mare", explica Luisa Mena, de 55 anys, que encara intenta pair la pèrdua. En els últims sis anys, els més decadents, no es va separar en cap moment del seu costat, per donar-li menjar, per rentar-la, per fer-li companyia.
El testimoni d'aquesta vigatana il·lustra les complicacions en el desplegament d'una llei que va néixer sense el finançament adequat. Moltes famílies han comprovat com es demorava el cobrament de les prestacions que preveia la llei, fins al punt que, en un bon nombre de casos (més de 17.000 segons el Govern), els beneficiaris han mort abans de començar a percebre la retribució o el servei. Luisa Damas va viure una situació semblant. A la família se li havia assignat una ajuda econòmica pel concepte de cuidadora no professional (360 euros mensuals), però el deteriorament de l'anciana va fer necessària una altra valoració. En el segon procés, els tècnics van determinar adjudicar a Damas el grau més elevat de dependència. "M'havien d'avisar per fer el PIA [pla individual d'atenció] en el termini de tres mesos, però va passar mig any i ningú em va dir res. La mare es va morir", relata Mena, que va rebre una carta del consistori lamentant la mort. "La meva mare no va cobrar el que es mereixia", expressa la filla, que ara busca una feina. Després de viure enclaustrada a casa, el nou repte de Mena és incorporar-se al mercat de treball per tenir una nòmina més digna.
L'endemà d'anunciar que dóna per impossible atendre tots els dependents en el calendari previst, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va fer puntualitzacions al seu discurs. "Les retallades les practica altra gent -va dir ahir Cleries, en un missatge dirigit a l'Estat-. M'han acusat de retallar, però el que jo faig és prioritzar". El Govern se centrarà en els casos més greus abans d'atendre els dependents moderats.
