Sense remeis per a la crisi del deute
La cimera europea reforça l'obligació de controlar el dèficit, amb multes automàtiques per a qui no compleixi la norma. Però no resol els problemes dels països més castigats pels mercats, com Espanya.
BARCELONAEls líders europeus van publicar ahir al migdia un comunicat conjunt en què desgranaven els acords de la cimera europea. En les set pàgines d'aquest comunicat, la paraula deute no hi apareixia ni una sola vegada, malgrat que el gran perill que afronten alguns grans països del continent és, precisament, la sostenibilitat del seu deute.
"És la típica solució europea -resumeix com a conclusió Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona-. Es presenta una gran solució com a definitiva, però no se solucionen els problemes a curt termini".
Els acords oficialitzen el Pacte d'Estabilitat. Aquest pacte (que obligava els països europeus a no superar el 3% de dèficit i el 60% de deute) va ser incomplert repetidament. Des del 1999, només tres països -Suècia, Luxemburg i Estònia- van controlar el dèficit. La resta de països es van saltar el pacte contínuament (Alemanya i França en sis ocasions cada un). L'acord d'ahir, en principi, impedirà que això es repeteixi, ja que s'estableixen sancions automàtiques per als països que se saltin aquests límits, després de reforçar el control per part de la UE dels pressupostos nacionals. Els experts consultats troben a faltar que, a canvi d'acceptar el model franco-alemany, els països en dificultats no hagin rebut alguna contrapartida clara.
BCE i eurobons
L'opinió generalitzada és que, per començar a resoldre la crisi del deute, caldria que el Banc Central Europeu (BCE) anunciés que comprarà tant deute públic com sigui necessari per evitar que un país pugui fer fallida perquè no pot fer front als seus pagaments. En principi, això relaxaria els inversors i rebaixaria les primes de risc (que, tot i que últimament han baixat, segueixen sent altes). Ahir Merkel va assegurar que en cap moment no es va parlar del paper del BCE.
Tampoc hi va haver novetats dels eurobons. Els països en problemes creuen que la creació d'aquest deute comunitari solucionaria les seves dificultats per vendre deute en alguns moments puntuals. El primer ministre italià, Mario Monti, va afirmar enigmàticament que, encara que a les conclusions de la cimera no s'esmentin els eurobons, no vol dir que no s'hagi avançat en la qüestió.
L'ultima novetat és que el fons de rescat permanent, dotat com a màxim de 500.000 milions, entrarà en vigor abans d'hora (juliol del 2012) al mateix temps que es prolongarà el fons de rescat temporal, amb 250.000 milions, (fins a mitjans del 2013). Així, tots dos fons se solaparan gairebé un any. Però un cop més els experts troben a faltar que se solucionin els seriosos problemes immediats que afronten alguns països, com Itàlia o Espanya.
