Quant val una caixa? La valoració és la gran incògnita
A la pressió per atraure capital en els mercats per satisfer els nous requisits de solvència del govern espanyol per al sector, s'afegeix un problema de base per a les caixes: la dificultat de mesurar-ne el valor.
Barcelona.Les caixes d'estalvi afronten una de les setmanes més decisives. El Banc d'Espanya donarà a conèixer aquest dijous el capital que necessiten per sobreviure, i a partir d'aquí les entitats explicaran les seves estratègies per convertir-se en un banc -amb la possibilitat de cotitzar a la borsa- o en una fundació. El que és segur és que pràcticament totes les caixes hauran de reforçar l'anomenat capital principal, el de més qualitat, que inclou els recursos propis, les reserves, les quotes participatives, les recapitalitzacions públiques i els interessos minoritaris.
Tot plegat, es tracta que les caixes tinguin el coixí suficient de recursos quantificables per garantir el seu futur i poder retornar els venciments de deute. Les possibilitats per aconseguir diners es resumeixen en l'aportació de recursos privats o públics. La primera opció sembla la més difícil a causa de l'estretor econòmica actual, i la segona fa referència als diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). En aquest sentit, La Caixa, CatalunyaCaixa, que engloba les antigues Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa- i Unnim -Sabadell, Terrassa i Manlleu- ja han dit que es convertiran en bancs, amb diferències en la seva recapitalització. L'entitat que presideix Isidre Fainé, per la seva banda, ja ha dibuixat el seu organigrama a través de l'actual Criteria, que seguirà cotitzant i es convertirà en CaixaBank.
El forat de capital de les caixes
CatalunyaCaixa ha quantificat les seves necessitats de capital entre 1.500 i 1.700 milions d'euros per aconseguir un nivell de capital bàsic del 10% -cosa que vol dir que renuncia a sortir a Borsa-, mentre que Unnim creu que amb 250 milions en tindrà prou per arribar igualment al 10% a través d'un banc del qual col·locarà entre els inversors (preferiblement la pròpia clientela) un 25% i un 30% del capital.
Segons el professor de l'escola de negocis Esade, Jesús Palau, "s'hauria d'evitar que aquests diners que han de captar les caixes es dediquin a retornar els deutes. Haurien de servir per augmentar el nivell de crèdit". Palau insisteix encara més en la mateixa idea si qui ha de posar diners és el FROB. "No pot ser que el Fons de Reestructuració pagui les inversions fallides dels bancs alemanys", referint-se a al fet que en temps de bonança econòmica van ser aquestes entitats estrangeres les que van deixar diners a bancs i caixes espanyols per finançar la seva activitat.
Ara bé, el problema de fons se centra en la dificultat de valorar les caixes. No cotitzen, no tenen accionistes i tenen molts actius immobiliaris considerats tòxics. Per Jesús Palau, "amb el nivell de morositat de les caixes i els problemes immobiliaris, la valoració serà baixa". En tot cas, aquesta situació tampoc seria dolenta, perquè si la valoració és més elevada que la dels bancs que cotitzen, lògicament els inversors preferiran comprar accions dels bancs ja cotitzats", indica Palau. Per la seva banda, el soci de la consultora BDO, Enric Domènech, creu que "molts clients de caixes mai han pensat que ara podran ser també accionistes d'aquestes entitats. Això pot ser una bona oportunitat per a molta gent".
El Banc d'Espanya calcula que el sector de les caixes d'estalvis necessita 20.000 milions per recapitalitzar-se, "tot i que hi ha indicadors que diuen que poden necessitar fins a 40.000 milions", afegeix el professor d'Esade. Donen suport a les paraules de Palau les estimacions de diversos organismes. L'agència de qualificació Fitch creu que les caixes espanyoles tenen una necessitat de capital de 38.000 milions d'euros per fer front a la reestructuració del sector. Bank of America també difereix de la opinió del Banc d'Espanya i estima que el forat de capital d'aquestes entitats s'eleva a 43.000 milions d'euros.
