Acosta Danza aporta vigor, joventut i modernitat a Peralada

PeraladaAquest dissabte fa dos anys dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Aquella nit, el ballarí i coreògraf cubà Carlos Acosta presentava la seva companyia al Festival de Peralada en una jornada de consternació. L'aposta del festival per la companyia cubana ha continuat participant en la presentació de la pel·lícula 'Yuli', que explica la vida del ballarí, i aquest dijous mostrant l'evolució de la companyia.

Acosta Danza, actualment associada al Teatre Sadler's Wells de Londres, va tornar a Peralada amb cinc coreografies interpretades per 14 ballarins cubans, totes marcades per la força física, gairebé acrobàtica, un grau d'implicació i energia superbs, tot molt masculí (també les noies en el sentit energètic), i la tria d'un llenguatge dansístic juvenil i modern. El mateix Acosta explicava que havia volgut construir un "programa eclèctic que mostri què és la cultura cubana alhora que aportés referències espanyoles".

Va obrir la nit 'Imponderable', del madrileny Goyo Montero –director del Ballet de Nuremberg–, una peça coral per a nou ballarins i ballarines que interpreten les paraules del cantant i poeta Sílvio Rodríguez a la balada 'Fábula de los tres hermanos', un conte sobre el desig i la conveniència o no d'emigrar, juntament amb composicions del canadenc Owen Belton. També de Goyo Montero van estrenar 'Llamada', igualment vital i física, però més fresca, una obra que dialoga sobre la llibertat de gènere i la sexualitat, què és femení i què masculí, i on les ballarines porten pantalons i alguns ballarins faldilles, al so de les veus de Miguel Poveda i Rosalía.

Carlos Acosta ens va obsequiar amb dues peces com a ballarí: 'Mermaid', signada per Sidi Larbi Cherkaoui, una delícia de duo de permanent contacte físic, marcat per la tendresa d'ell i la recerca d'una terra on ella pugui arrelar uns peus insegurs, una preciositat meravellosament interpretada per Acosta i Marta Ortega; i el solo 'Two', de Russell Maliphant, una coreografia ja mítica que demostra que es pot ballar amb una gran força en un metre quadrat i que Acosta va executar de manera tan orgànica i fluida que va arrencar els bravos dels espectadors.

Va tancar la nit 'Twelve', una peça lúdica i fresca de Jorge Crecis en què els 12 ballarins es van llançant de punta a punta de l'escenari ampolles d'aigua amb un llum intern en un joc escènic de malabars, acrobàcies impossibles i luminescències perfectament mil·limetrat, que no té cap pretensió coreogràfica més enllà que deixar l'espectador amb un somriure al final de l'espectacle.

Acosta, a qui, segons fonts del festival, seguirem veient a Peralada, acaba de ser nomenat director del Royal Ballet de Birmingam. En una xerrada informal al final de la funció va afirmar que continuarà també amb el projecte de la companyia que va crear fa quatre anys, amb seu a l'Havana. Els esperarem amb ganes.