CINEMA

Activisme en femení a la Filmoteca

La 25a Mostra de Films de Dones dona veu a cineastes pioneres

A vegades val la pena mirar enrere per tirar endavant. Sota aquesta filosofia, la Mostra Internacional de Films de Dones corona enguany la 25a edició disposada a repescar les obres de cineastes pioneres del segle passat i, en paral·lel, a donar veu a les creadores que innoven al cinema. Ho farà amb la projecció de 44 pel·lícules, 12 de les quals seran estrenes a l’Estat, i amb l’activisme com a vincle que les uneix totes. Les teòriques del cinema Laura Mulvey i Giulia Colaizzi encetaran avui la mostra, que té lloc fins a l’11 de juny, amb un diàleg per traçar una panoràmica de la presència de dones al cinema en l’actualitat. Després de la conversa, la mostra projectarà Un’ora sola ti vorrei (2002) d’Alina Marazzi.

“Volem obrir el camp a la reflexió i generar diferents espais de diàleg”, explica la codirectora de la mostra, Marta Selva. És per això que gran part de la programació fa d’altaveu de films que reivindiquen una realitat més igualitària. En són exemples Troublers, de Lee Young, una road movie que reflecteix la cultura de l’odi cap al col·lectiu LGTB de Corea del Sud; Hooligan sparrow, de Nanfu Wang, que segueix una activista en protestes pels drets sexuals de les dones, i The nurse, de Dilek Çolak, un drama turc protagonitzat per un home que fa una vaga de fam. En la mateixa línia, la secció Europa, Futuro Anterior acollirà films de caràcter reivindicatiu com Riots and rituals de Salomé Lamas, Au revoir de Daphné Hérétakis, Improvisación II de Virginia García del Pino i Euritan d’Irati Gorostidi i Arantza Santesteban. “Són peces de cinema militant que no s’havien estrenat mai abans en sales”, afirma la programadora de la mostra, Marta Nieto.

Rescatar les pioneres del cinema

Si bé un dels pilars de la mostra està format per propostes innovadores de cineastes de l’actualitat, l’altre consisteix a treure de l’oblit creadores del passat. Una d’elles serà Lois Weber, considerada la primera cineasta nord-americana, de la qual es podrà veure el curtmetratge Suspense (1913) i el film Shoes (1916), que fa una petició d’igualtat de les dones en un context en què el sufragi femení encara era un objectiu. En clau catalana la mostra rescatarà l’obra de la cineasta Mercè Conesa amb la projecció de quatre films elaborats entre el 1974 i el 1979 de forma col·lectiva. Entre aquests hi haurà Quico Sabaté (1979), el primer documental espanyol sobre els maquis, i Entre la esperanza i el fraude (1976), sobre la República i la Guerra Civil Espanyola.

La tercera retrospectiva estarà dedicada a la cineasta basca Mirentxu Loyarte, que ha utilitzat el cinema com una eina política i cultural i que serà present a la mostra. La majoria de pel·lícules es projectaran a la Filmoteca, tot i que algunes es podran veure en diferents places de Barcelona. Precisament el film Ama-san, de Cláudia Varejão, que plasma el dia a dia d’un poble pesquer on les dones practiquen la pesca submarina sense ampolles d’oxigen, tancarà la mostra l’11 de juny amb una projecció a la plaça de Salvador Seguí.

Més continguts de