ARTS ESCÈNIQUES

Actors que canten per fer sentir la seva veu

Rubén de Eguía entra al món de la música: estrena cançons pròpies al Romea

“Volem parlar de temes profunds però, com que tenim poc temps en aquesta vida, els expliquem mentre ballem”. L’actriu i cantant Natalia Tena defineix així la filosofia del seu grup, Molotov Jukebox Guanyadora d’un Gaudí per '10.000 km' i coneguda internacionalment pel paper d’Osha a ' Joc de trons ', Tena també ha fet el salt professional a la música. Igual que ella, molts actors s’han atrevit a deslliurar-se dels personatges i a pujar a l’escenari per cantar les inquietuds més personals.

Bruno Oro ha combinat el paper de president al 'Polònia' durant deu anys amb una carrera musical que inclou tres discos. Anna Moliner, després de formar part de la companyia T6 del TNC i d’enllaçar un projecte teatral rere un altre, el 2014 va publicar el primer disc com a cantautora, 'Scents'. Nao Albet té el seu propi grup de rock, Bumpie Band, i Aida Oset forma un duo de pop electrònic experimental, Nuu. Són alguns exemples d’una llarga llista en què s’acaba d’afegir Rubén de Eguía, que avui a les 20h estrena les seves cançons al Teatre Romea.

L’actor va crear el primer tema durant la temporada que va estar a Madrid amb 'El principi d’Arquimedes'. “Compartia apartament amb la Roser Batalla i un dia, a les cinc de la matinada, estàvem parlant de coses personals i va sortir la cançó”, explica. Les següents també van sorgir “d’impulsos expiatoris”: “És com quan algú està estressat i surt a una discoteca a ballar fins a les sis del matí o se’n va en bici tres hores per descarregar tensió”.

El concert d’avui no serà un espectacle acabat sinó que forma part d’un procés de creació que De Eguía s’ha volgut prendre amb calma. Els onze temes que presentarà són “petits homenatges”. “ Parlo del meu avi, de les persones que t’ajuden a sortir del laberint o de la disjuntiva entre deixar una relació o apostar-hi”, explica. Com que la seva formació no és musical, ha treballat el concert “d’una manera intuïtiva” ja que “la música té una part que no és conceptual”.

L’art més directe

L’actriu Martina Tresserra ha fet el salt a la música amb el seu primer disc, 'Altres dones', en què posa melodia a poemes d’Estel Solé, amb qui va coincidir a ' Animals de companyia'. “La música és l’art més directe, te la pots endur a tot arreu, és terapèutica, va directa a la vena”, afirma. La jove Elena Tarrats, que ha actuat en obres com 'L’avar', 'Mar i cel' i 'Joc de miralls', també elogia el component directe de la música: “Té una part física, impossible d’explicar, que et posa els pèls de punta”. Ella és la cantant del grup Gelria, que presentarà el disc 'Cantos de poeta' el 3 de juny a la sala C.A.T. Es tracta d’una antologia de poesia gallega en què ella ha compost un tema. “ Quan canto intento ser al màxim jo mateixa. En canvi, quan faig un personatge a la televisió o al teatre m’agrada desaparèixer”, explica.

Tena, que l’11 de juny presentarà al Poble Espanyol el seu últim disc, ' Tropical gypsy', reconeix que l’adrenalina a l’escenari és la mateixa com a actriu que com a cantant. “A vegades dalt de l’escenari et quedes en blanc i tens un vertigen terrible. També et passa amb les cançons que et saps molt perquè les interpreta el teu cos de memòria. Però llavors mires els companys i la por se’n va. Com en el teatre”.

De Eguía explica que “es despulla igual” quan actua en una obra aliena que quan canta però reconeix que sent més vulnerabilitat amb les cançons perquè ell és qui les firma. “ Com que la melodia és meva, fa molt més respecte que amagar-se darrere un personatge”, afegeix Tresserra. Malgrat això, a ella sempre li ha agradat barrejar diferents arts perquè, segons diu, “el punt de partida és el mateix en qualsevol disciplina artística”.