L'Ajuntament de Madrid arrenca les plaques amb noms de víctimes del franquisme del cementiri de l'Almudena

Segons el consistori, governat pel PP i Cs, el monument "no és imparcial perquè no reconeix les víctimes dels dos bàndols"

L’Ajuntament de Madrid, governat pel PP i Ciutadans amb el suport de Vox, va decidir dilluns arrencar les plaques amb el nom de les víctimes del franquisme del memorial que hi ha al cementiri de l’Almudena. Les plaques commemoratives havien sigut col·locades per l’executiu de Manuela Carmena i recordaven les 2.934 persones executades a la capital entre el 1939 i el 1944.

L’argument del consistori madrileny és que el monument no és “imparcial perquè no reconeix les víctimes dels dos bàndols” i que “cal evitar produir nous greuges”: “Una societat democràtica té l’obligació d’honrar totes les víctimes siguin del període bèl·lic republicà o franquista”, afirmen fonts del Comissionat de Memòria Històrica de l’Ajuntament. Durant moltes dècades, tanmateix, a Espanya només es van recordar les víctimes franquistes.

El nou pla de l’Ajuntament de Madrid per al memorial és, segons fonts municipals, “unificar els reconeixements en un sol monument que abasti totes les víctimes que hi van ser afusellades entre el 1936 i el 1944” i, per tant, treure els noms de les plaques. Borja Fanful, que presideix el ple del consistori, ja es va reunir el 8 d’octubre amb Paca Sauquillo, presidenta del comissionat, per mostrar-li el nou projecte.

“Aquest govern no farà política de memòria històrica, així com no fa política amb el Codi Penal. La llei s’ha de complir, no s’hi ha de fer política com fan Més Madrid i el PSOE, una política de revenja i sectària que només ha servit per reobrir ferides i generar problemes”, va afirmar Fanful ahir en una compareixença.

Possible delicte de prevaricació

Després de saber la decisió de l’Ajuntament, l’Associació Memorialista Ranz Orosas (AMRO) va denunciar ahir la retirada de les plaques davant la Fiscalia General de l’Estat i el Tribunal de Comptes per un possible delicte de prevaricació. “Han arrencat un tros de la democràcia”, assegura. L’organització denuncia el “desmantellament” del memorial, un projecte que es va començar a desenvolupar al maig amb un pressupost de 210.000 euros i que ja s’havia executat al 80%.

El PSOE va mostrar ahir el desacord amb la mesura. El regidor socialista Ramón Silva va expressar la indignació a les xarxes socials: “Els ultres guanyen. Gràcies al PP i a Ciutadans s’arrenquen els noms de les víctimes del franquisme del memorial del cementiri de l’Est”.

La regidora de Més Madrid, Esther Gómez, també va protestar: “Els familiars dels afusellats del cementiri de l’Est van haver d’esperar 80 anys per a un memorial. Avui [per ahir] el govern de l’Ajuntament de Madrid del PP i Ciutadans, amb el suport de Vox, torna a reobrir les ferides arrencant els noms dels seus éssers estimats. Vergonya i pena”.

Ahir també es van pronunciar contra la mesura diversos col·lectius de memòria històrica, que es van manifestar al migdia davant de la Cibeles. Mauricio Valiente, que va dirigir l’Oficina de Drets Humans i Memòria durant el mandat de Manuela Carmela, va afirmar que la decisió despullava “la naturalesa reaccionària del tripartit d’extrema dreta” i va prometre que “tard o d’hora es recuperarà”.

Els reptes de les polítiques de memòria

El món d’avui. Dels feixismes històrics als reaccionarismes postmoderns i els nous populismes. És el títol del 5è Col·loqui Internacional Memorial Democràtic/Càtedra Walter Benjamin que se celebra entre avui i divendres al Macba a Barcelona. Experts de tot el món parlaran de quins reptes tenen les polítiques de memòria davant una actualitat marcada per l’auge de les propostes populistes que, en molts casos, es presenten com a hereves dels feixismes històrics. Les garanties de no repetició estan assegurades? Quina influència poden tenir les manipulacions històriques? Aquestes seran algunes qüestions a debatre.

"Des del 2008 i, fins i tot, abans en alguns països estan ressorgint moviments d'extrema dreta i nous autoritarismes i s'està qüestionant el llegat de les democràcies parlamentàries. Tot plegat ens preocupa molt i en volem parlar –diu el director del Memorial Democràtic, Jordi Font–. És una emergència estar alerta davant l'auge dels extremismes". El repte, segons Font, és debatre i reflexionar sobre l'eficàcia de les polítiques de memòria i com es pot influir sobre les generacions més joves.