“Al BCN Film Fest no ens interessen les pel·lícules rares o radicals”

BarcelonaConxita Casanovas (Barcelona, 1962) va començar a estimar el cinema als Verdi de Gràcia, on la seva àvia la portava, d’amagat dels pares, a veure matinals de Ben-Hur, Hello, Dolly o Love Story. Enguany, la periodista -directora i presentadora de Va de cine, el programa sobre cinema més longeu de la ràdio catalana- s’estrena com a directora d’un festival que se celebra precisament als Verdi, el BCN Film Fest, que s’inaugura avui amb el nou treball de Dani de la Orden, Litus. Casanovas és, no cal dir-ho, una de les poques dones que dirigeixen un festival de cinema a Catalunya. “El món del cine sempre ha sigut molt masculí tot i que jo no m’he sentit mai discriminada per ser dona -subratlla-. Jo visc el feminisme amb tranquil·litat, no cal ser radical”.

La periodista assumeix la direcció del BCN Film Fest en una edició afectada per la coincidència de dates -sis jornades solapades- amb un altre festival de la ciutat, el D’A, un fet que ha generat incomoditat en el sector. “El nostre festival gira al voltant dels llibres i ha de coincidir amb Sant Jordi -justifica-. A mi em sap molt de greu, sento un gran respecte pel D’A, però em consola que és una cosa puntual i que som propostes molt diferents”. En aquesta edició, la programació inclou títols de temàtica literària -adaptacions de llibres com La vida sense Sara Amat de Pep Puig, biopics d’Oscar Wilde i Bertold Brecht-, però sobretot de gènere històric. “Hi ha gent que ens diu que ens deixem de la història i els llibres i fem el gran festival de Barcelona, però tot això ens dona un cert pedigrí cultural”, diu.

Un festival “per al públic”

Si la majoria de festivals programen al voltant d’un 90% de títols sense distribució i un 10% amb distribució, en el cas del BCN Film Fest la proporció s’inverteix. ¿És un festival de preestrenes, doncs? ¿De pel·lícules que s’estrenaran tant sí com no? “Nosaltres som un festival pensat per al públic -respon Casanovas-. No ens interessen les pel·lícules rares o radicals, sense distribució, sinó les que agraden al públic”. Aquest desig no es va veure del tot correspost l’any passat, en què moltes sessions van quedar mig buides. Per canviar la dinàmica, el festival ha llançat un oferta digna de la Festa del Cinema: totes les entrades -tret de la inauguració i la cloenda- costaran només 2,90 euros. El dubte és si el preu és sostenible. “És millor tenir una sala plena a preus reduïts que mig buida a preus estàndard”, apunta.

Un altre objectiu de Casanovas és “recuperar les catifes vermelles i el glamur” als festivals de cinema. “Però no estic parlant de vestir-nos tots d’etiqueta o de princeses, sinó d’un glamur barceloní, del nostre estil. Barcelona podria ser una sucursal de Hollywood”. La periodista està especialment orgullosa de reunir alguns dels alumnes més il·lustres de l’Escac per celebrar els 25 anys de l’escola i de tenir l’últim treball d’Agnès Varda. Per sort no era un dels primers, tan radicals i rars com Cleo de 5 a 7.

RECOMANACIONS