‘Andrea pixelada’ vol canviar el món amb la ficció

Barcelona“¿És possible que algú s’hagi mantingut sempre al marge de la ficció?”, es pregunta l’Andrea des de la seva habitació. La protagonista d’ Andrea pixelada, una booktuber adolescent amb més de 300.000 seguidors, ja sap la resposta. Les seves inquietuds sobre els límits entre realitat i ficció vehiculen un espectacle escrit per Cristina Clemente que s’estrena avui a la Sala Beckett. L’obra explora el món dels booktubers -joves que recomanen llibres a través de vídeos de YouTube- per parlar de “com cadascú pixela les seves vides i com una persona pot tenir múltiples cares”, explica la directora, la uruguaiana Marianella Morena, que és la primera vegada que treballa a Barcelona.

Coproduït per la Beckett, El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid i el Teatre Principal de Palma, el muntatge explora, segons Morena, “la convicció que la ficció és responsable de la realitat en què vivim” i, alhora, la idea que “la ficció pot canviar el món” i que “han desaparegut els intermediaris entre realitat i ficció”.

Roser Vilajosana dona vida a l’Andrea, aquesta adolescent idealista i curiosa que, des de casa, fa classes a adults d’escriptura i literatura. Però els seus ideals trontollen quan descobreix una novel·la que explica la seva pròpia vida. “El món booktuber era bastant desconegut per a mi”, explica l’actriu, que subratlla “l’honestedat i la subjectivitat” dels youtubers com la clau “per establir un vincle de confiança amb el públic”. Tot plegat contribuirà a difuminar les fronteres entre realitat i ficció a la vida de l’Andrea, que quedarà atrapada en un viatge escènic on tot passa molt de pressa i en el qual l’acompanyen els actors Borja Espinosa, Mima Riera i Assun Planas.

Ni ells ni Morena volen revelar qui interpreten per no desvelar algunes parts rellevants de l’espectacle, però avancen que a l’escenari hi haurà “molts canvis ràpids de personatges i molta emoció”. Riera explica que els actors van “saltant d’una realitat a una altra” i Espinosa afegeix que “no hi ha temps per a l’avorriment”. A través de la història de la protagonista, el muntatge vol connectar amb el públic més jove i combatre un doble tòpic: el que diu que els adolescents ni llegeixen ni van al teatre.