'Antología de un pueblo fantasma': Un conte de fantasmes, però no de por, sobre la desaparició d’una comunitat rural
La nova pel·lícula de Denis Côté va guanyar el premi de la crítica de l'últim Festival Americana
BarcelonaDirecció: Denis Côté. Guió: Denis Côté basat lliurement en el llibre de Laurence Olivier. 96 min. Canadà, 2019. Amb Robert Naylor, Josée Deschênes, Jean-Michel Anctil i Larissa Corriveau.
No cal llegir la sinopsi d’Antología de un pueblo fantasma per saber que el film acabarà encaminant-se cap al fantàstic. No és que hi hagi un joc evident amb les convencions del gènere, i tampoc cal saber que al director Denis Côté li agrada desplaçar els seus relats fins a una zona d'ombra. Senzillament, és una sensació que impregna les imatges, des del moment en què comencen a retratar la petita localitat quebequesa d’Irénée-les-Neiges com un indret abandonat per la realitat. La mort ¿accidental? d'un jove fa que les poc més de dues-centes persones que viuen en el poble s'adonin de la fragilitat que sosté la seva comunitat, i el desig de marxar d'alguns dels seus membres contrasta amb l'aparició d'uns desconeguts silenciosos que es deixen veure pels carrers nevats. Són els espectres d'antics habitats, manifestacions d'un passat que mai s'ha desenganxat del tot del seu entorn.
Aquesta situació no és el punt de partida de cap conflicte, ja que quan els personatges comencen a reaccionar davant aquest retorn fantasmal, el metratge gairebé ha arribat a la seva fi. Això fa d’Antología de un pueblo fantasma una pel·lícula eminentment d'ambient, que es mou sense avançar, suspesa en l'aire, com també li succeeix a una de les veïnes d’Irénée-les-Neiges, l'única que s'adona que tothom a la vila té un peu instal·lat en el no-res.
