Arriba el PhotoEspaña més juganer

BarcelonaFa 20 anys, al Jardí Botànic de Madrid, amb Esperanza Aguirre com a ministra de Cultura, es presentava la primera edició de PhotoEspaña: “La primera edició d’aquest festival es presenta sense complexos i amb la intenció que es converteixi en un clàssic, un punt de trobada anual per a tots els fotògrafs, autors i espectadors”, deia l’aleshores gerent de PhotoEspaña 98, Alberto Anaut. El certamen arriba enguany al seu 20è aniversari pràcticament convertit en un clàssic, amb Anaut com a president, i amb un discurs que continua insistint en la seva voluntat transgressora. El festival se celebrarà entre el 6 de juny i el 26d’agost amb 90 exposicions, 530 artistes i més de 20 activitats repartides per diferents ciutats espanyoles. “Volem trencar les fronteres formals i geogràfiques”, diu la directora de PhotoEspaña, Claude Bussac. “El que es podrà veure és absolutament contemporani i una mostra de tot el que s’està fent tant aquí com a fora”, assegura Anaut.

Quan es va fer la presentació del festival -l’edició de l’any passat va tenir més d’un milió de visites- es va assegurar que s’obria una nova etapa més compromesa amb el medi ambient i més equitativa. El cert, però, és que aquesta edició va començar amb controvèrsia per qüestions de gènere. PhotoEspaña va presentar el seu màster amb un cartell promocional on hi havia el nom de catorze professors (tot homes). Les veus crítiques es van multiplicar a les xarxes. La directora del màster va respondre que havia sigut “un error de comunicació” i que sí que hi havia professores, però el seu nom no apareixia al cartell promocional. El cert, però, és que el percentatge de dones és inferior al d’homes.

‘Players’

La cara més desimbolta, irreverent i oficiosa de Magnum

Quan es pensa amb l’emblemàtica agència Magnum, amb 71 anys d’història i 700.000 imatges que relaten la història dels segles XX i XXI, venen al cap instantànies icòniques de grans esdeveniments històrics. Però ni les guerres ni les revolucions apareixen a l’exposició que han comissariat el britànic Martin Parr i l’espanyola Cristina de Middel. Players. Los fotógrafos de Magnum entran al juego, que es pot veure a la Fundación Telefónica, mostra un doble joc: el joc que capta la càmera i el joc del fotògraf que juga a enganyar. L’exposició recull prop de 200 fotografies en blanc i negre: “La mostra pretén rebaixar el to de les expectatives que es projecten sobre l’agència, mostrar-la relaxada, en la intimitat, quan ningú no mira, gaudint de la fotografia sense haver de gravar en una pedra veritats universals cada vegada que es dispara”, diu De Middelm, que l’any passat va guanyar el Premio Nacional de fotografia.

A l’exposició es poden veure les imatges d’un singular partit de criquet a la sorra de Bramble just quan baixa la marea, de Chris Steele-Perkins, o les imatges que fa Harry Gruyaert de la pantalla de la televisió mentre està contemplant els Jocs Olímpics de Munic del 1972. Hi ha altres jocs com ara el d’una dona fotografiada per Richard Kalvar que es duplica mentre s’observa davant el vidre d’una botiga. Cristina García Rodero capta una nena que imita Marilyn Monroe, i Peter Marlow immortalitza els estudiants de l’exclusiu Eton jugant a un rugbi ancestral. El muntatge de l’exposició també juga amb el visitant: és un laberint per poder-s’hi perdre.

‘El siglo soviético’

Una mirada a l’evolució del règim soviètic entre el 1917 i el 1972

Hermann Göring, un dels principals criminals nazis, es va enfrontar al seu judici a Nuremberg, amb gallardia i mostrant-se com un màrtir i un heroi alemany. No va convèncer ningú i va ser condemnat a mort, però va evitar la forca suïcidant-se a la seva cel·la amb cianur. Una de les converses que va mantenir amb el seu advocat, Otto Stahmer, va ser immortalitzada per Ievgueni Khaldei i es pot veure a l’exposició Vanguardia rusa y realismo soviético, a La Fábrica, amb fotografies de l’Arxiu Lafuente. Són més de 800 imatges d’entre els anys 1917 i 1972 i un testimoni gràfic de la història russa del segle XX: la revolució, l’experimentació artística d’avantguarda, les polítiques estalinistes d’industrialització i col·lectivització agrària, la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències o la vida quotidiana a la Unió Soviètica. A més, totes les fotografies estan molt ben documentades amb informació precisa sobre el lloc i les circumstàncies en què es van fer. L’Arxiu Lafuente va comprar aquest fons fotogràfic el 2016. Fins aleshores havia sigut propietat d’un col·leccionista privat especialitzat en l’art d’avanguarda que havia dedicat més de vint anys a l’estudi de fotografies soviètiques. Hi ha imatges d’Aleksandr Ródtxenko, Max Alpert, Dmitri Debabov, El Lissitzky, Ivan Shagin...

Cecil Beaton

El fotògraf que perseguia obsessivament la bellesa

“Sigues atrevit, sigues diferent, sigues poc pràctic, sigues qualsevol cosa que afirmi la integritat del teu propòsit i d’una visió imaginativa, en contra d’aquells que busquen la seguretat, les criatures comunes, els esclaus del que és ordinari”, assegurava el versàtil Cecil Beaton (Londres, 1904-1980). Fotògraf, dissenyador, dandi, il·lustrador i escriptor, Beaton buscava sobretot la bellesa. Va dissenyar centenars d’escenografies i vestits, va escriure 150 diaris i 38 llibres, i es va convertir en el fotògraf de les icones del cinema, l’art, la música i la literatura. Mitos del siglo XX, a la Fundación Canal, és la primera retrospectiva que es pot veure de Beaton a Espanya. L’exposició reuneix 116 retrats de l’home a qui Cocteau va batejar amb el nom Malícia al país de les meravelles. La llista de famosos que va immortalitzar és llarga: Marilyn, Picasso, Dalí, Gala, Francis Bacon, Henry Moore, Giacometti, Mick Jagger, Marianne Faithfull, T.S. Eliot, Chanel, Balenciaga, Stranvinski, Maria Callas, Nuréiev...

Carmen Calvo

Una segona vida per a les fotografies dels àlbums familiars

Carmen Calvo (València, 1950) té una llarga trajectòria que va començar a la dècada dels 70 amb el pop art. El 1997 va representar Espanya al pavelló de la Biennal de Venècia amb Joan Brossa. Des d’aleshores no ha deixat d’utilitzar una gran diversitat de materials: barreja fotografies antigues localitzades al mercadillo amb ciment, marbre, vidre, guix... Amb ironia descontextualitza les imatges i els dona un nou significat. A Carmen Calvo. Quietud y vértigo, que es pot veureal Museu Cerralbo, el visitant pot endinsar-se en el seu món complex, on no falta la crítica social, moral i religiosa, i la reivindicació feminista. A PhotoEspaña també s’hi podrà veure Costa Brava Show, de Xavier Miserachs. Es tracta d’una selecció d’imatges en blanc i negre que documenten l’Espanya franquista dels anys seixanta i l’impacte del turisme de masses.

Ricardo Cases, Montserrat Soto, Tomás de Acillona i Carlos Cánovas són altres fotògrafs espanyols que es podran veure a PhotoEspaña. El Reina Sofia dedica una mostra a l’innovador Grup Afal, sorgit a mitjans dels anys cinquanta i amb les mirades de Carlos Pérez Siquier, Gabriel Cualladó, Oriol Maspons, Ramon Masats, Paco Gómez, Ricard Terré…